Manual de conversa
Llengua artificial: L'esperanto
Llengua artificial: L'esperanto
L'anglès és la llengua més important actualment.
El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin.
Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu.
Per exemple, les llengües construïdes o artificials.
Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades.
Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües.
En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües.
Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent.
L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional.
La llengua artificial més coneguda és l'esperanto.
L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia.
El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof.
Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia.
Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent.
Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions.
El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat.
Això mostra com creia el doctor en el seu somni.
Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga.
Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades.
Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans.
L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països.
Però l'esperanto també s'ha criticat.
Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques.
I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea.
Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions.
S'organitzen trobades i conferències de manera regular.
Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto?
Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!