Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   te పరిచయం

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [మూడు]

3 [Mūḍu]

పరిచయం

Paricayaṁ

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
Hola! నమ---ార-! న_____ న-స-క-ర-! --------- నమస్కారం! 0
Par--ay-ṁ P________ P-r-c-y-ṁ --------- Paricayaṁ
Bon dia! న---క-రం! న_____ న-స-క-ర-! --------- నమస్కారం! 0
Par--a--ṁ P________ P-r-c-y-ṁ --------- Paricayaṁ
Com va? మీరు -ల- ఉన-న-ర-? మీ_ ఎ_ ఉ____ మ-ర- ఎ-ా ఉ-్-ా-ు- ----------------- మీరు ఎలా ఉన్నారు? 0
N-mas-āraṁ! N__________ N-m-s-ā-a-! ----------- Namaskāraṁ!
Que és d’Europa vostè? మ-ర--యూ-ో-్---ండ- వ-్చా-ా? మీ_ యూ__ నుం_ వ____ మ-ర- య-ర-ప- న-ం-ి వ-్-ా-ా- -------------------------- మీరు యూరోప్ నుండి వచ్చారా? 0
N-m--k----! N__________ N-m-s-ā-a-! ----------- Namaskāraṁ!
Que és d’Amèrica vostè? మ--ు---ెర-కా---ం---వచ-చా-ా? మీ_ అ___ నుం_ వ____ మ-ర- అ-ె-ి-ా న-ం-ి వ-్-ా-ా- --------------------------- మీరు అమెరికా నుండి వచ్చారా? 0
Nam--kā-aṁ! N__________ N-m-s-ā-a-! ----------- Namaskāraṁ!
Que és d’Àsia vostè? మీ-- ------ను-డ----్---ా? మీ_ ఏ__ నుం_ వ____ మ-ర- ఏ-ి-ా న-ం-ి వ-్-ా-ా- ------------------------- మీరు ఏషియా నుండి వచ్చారా? 0
N--as-āraṁ! N__________ N-m-s-ā-a-! ----------- Namaskāraṁ!
En quin hotel s’allotja vostè? మ--ు - -ో-ల---ో-బ- చే-్---్----? మీ_ ఏ హో__ లో బ_ చే______ మ-ర- ఏ హ-ట-్ ల- బ- చ-స-త-న-న-ర-? -------------------------------- మీరు ఏ హోటల్ లో బస చేస్తున్నారు? 0
N--as-ā---! N__________ N-m-s-ā-a-! ----------- Namaskāraṁ!
Quant fa que és aquí? ఇక-కడ ---ు------ా-ంగ- ఉ-టున్-ా-ు? ఇ___ మీ_ ఎం_ కా__ ఉం_____ ఇ-్-డ మ-ర- ఎ-త క-ల-గ- ఉ-ట-న-న-ర-? --------------------------------- ఇక్కడ మీరు ఎంత కాలంగా ఉంటున్నారు? 0
N--askāraṁ! N__________ N-m-s-ā-a-! ----------- Namaskāraṁ!
Fins quan es quedarà? ఇక్----ీరు------ా---ఉ-ట---? ఇ___ మీ_ ఎం_ కా_ ఉం___ ఇ-్-డ మ-ర- ఎ-త క-ల- ఉ-ట-ర-? --------------------------- ఇక్కడ మీరు ఎంత కాలం ఉంటారు? 0
M------- -n-ā--? M___ e__ u______ M-r- e-ā u-n-r-? ---------------- Mīru elā unnāru?
Li agrada la seva estada aquí? మీ---ఇ-్---నచ్చ-ం-ా? మీ_ ఇ___ న____ మ-క- ఇ-్-డ న-్-ి-ద-? -------------------- మీకు ఇక్కడ నచ్చిందా? 0
M-ru -lā -n----? M___ e__ u______ M-r- e-ā u-n-r-? ---------------- Mīru elā unnāru?
Que fa vacances aquí? మీర- ఇక--డ-స-ల----- వ-్చా-ా? మీ_ ఇ___ సె____ వ____ మ-ర- ఇ-్-డ స-ల-ు-క- వ-్-ా-ా- ---------------------------- మీరు ఇక్కడ సెలవులకి వచ్చారా? 0
M-----l- --n---? M___ e__ u______ M-r- e-ā u-n-r-? ---------------- Mīru elā unnāru?
Visiti’m! ఎప-పుడ-ౖ-ా ---ు-నన్-ు కల--డ-! ఎ____ మీ_ న__ క____ ఎ-్-ు-ె-న- మ-ర- న-్-ు క-వ-డ-! ----------------------------- ఎప్పుడైనా మీరు నన్ను కలవండి! 0
M-ru--ūr-p-nuṇḍ- --cc---? M___ y____ n____ v_______ M-r- y-r-p n-ṇ-i v-c-ā-ā- ------------------------- Mīru yūrōp nuṇḍi vaccārā?
Aquesta és la meva adreça. ఇది-నా -ి--న-మా ఇ_ నా చి___ ఇ-ి న- చ-ర-న-మ- --------------- ఇది నా చిరునామా 0
Mīr- yū-------ḍ--v-c---ā? M___ y____ n____ v_______ M-r- y-r-p n-ṇ-i v-c-ā-ā- ------------------------- Mīru yūrōp nuṇḍi vaccārā?
Ens veiem demà? రేప----ం క--ద్-ామా? రే_ మ_ క_____ ర-ప- మ-ం క-ు-్-ా-ా- ------------------- రేపు మనం కలుద్దామా? 0
Mī-u---rōp --ṇ----a-cā--? M___ y____ n____ v_______ M-r- y-r-p n-ṇ-i v-c-ā-ā- ------------------------- Mīru yūrōp nuṇḍi vaccārā?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. క---ిం--డ-- నాకు-వే-- --ు----న-యి క్_____ నా_ వే_ ప_____ క-ష-ి-చ-డ-, న-క- వ-ర- ప-ు-ు-్-ా-ి --------------------------------- క్షమించండి, నాకు వేరే పనులున్నాయి 0
M-r---m----ā-n---- -accā-ā? M___ a______ n____ v_______ M-r- a-e-i-ā n-ṇ-i v-c-ā-ā- --------------------------- Mīru amerikā nuṇḍi vaccārā?
Adéu! సె---! సె___ స-ల-ు- ------ సెలవు! 0
Mī-u -m-rik---u-ḍi-v-c-ā-ā? M___ a______ n____ v_______ M-r- a-e-i-ā n-ṇ-i v-c-ā-ā- --------------------------- Mīru amerikā nuṇḍi vaccārā?
A reveure! ఇంక-స-లవ-! ఇం_ సె___ ఇ-క స-ల-ు- ---------- ఇంక సెలవు! 0
M-ru --e-----nu--i-v--c-rā? M___ a______ n____ v_______ M-r- a-e-i-ā n-ṇ-i v-c-ā-ā- --------------------------- Mīru amerikā nuṇḍi vaccārā?
Fins aviat! మ--ళీ కల-ద్----! మ__ క_____ మ-్-ీ క-ు-్-ా-ు- ---------------- మళ్ళీ కలుద్దాము! 0
Mīru-ēṣ-yā -uṇḍi v-ccārā? M___ ē____ n____ v_______ M-r- ē-i-ā n-ṇ-i v-c-ā-ā- ------------------------- Mīru ēṣiyā nuṇḍi vaccārā?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + telugu (1-100) MP3 telugu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!