Manual de conversa

ca A l’escola   »   mk Во училиште

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [четири]

4 [chyetiri]

Во училиште

Vo oochilishtye

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
On som? Ка-е -м-? К___ с___ К-д- с-е- --------- Каде сме? 0
K---- s-y-? K____ s____ K-d-e s-y-? ----------- Kadye smye?
(Nosaltres) som a l’escola. Ни----- -о-уч--и-т-т-. Н__ с__ в_ у__________ Н-е с-е в- у-и-и-т-т-. ---------------------- Ние сме во училиштето. 0
Niy- --y- v---o-h-lish-y-to. N___ s___ v_ o______________ N-y- s-y- v- o-c-i-i-h-y-t-. ---------------------------- Niye smye vo oochilishtyeto.
(Nosaltres) tenim classe. Н-- имам- н---ава. Н__ и____ н_______ Н-е и-а-е н-с-а-а- ------------------ Ние имаме настава. 0
N--e ima-y- nas-a-a. N___ i_____ n_______ N-y- i-a-y- n-s-a-a- -------------------- Niye imamye nastava.
Aquests són els alumnes. Ова ----ч--и--т-. О__ с_ у_________ О-а с- у-е-и-и-е- ----------------- Ова се учениците. 0
O-- --e o-c--en-t--t-e. O__ s__ o______________ O-a s-e o-c-y-n-t-i-y-. ----------------------- Ova sye oochyenitzitye.
Aquesta és la mestra. О---е--ас-а-н-ч-а-а. О__ е н_____________ О-а е н-с-а-н-ч-а-а- -------------------- Ова е наставничката. 0
O---y--nas--vnichk-ta. O__ y_ n______________ O-a y- n-s-a-n-c-k-t-. ---------------------- Ova ye nastavnichkata.
Aquesta és la classe. Ов--- о--еле-ие--. О__ е о___________ О-а е о-д-л-н-е-о- ------------------ Ова е одделението. 0
O----e o-d--lyen-yet-. O__ y_ o______________ O-a y- o-d-e-y-n-y-t-. ---------------------- Ova ye oddyelyeniyeto.
Què fem? Ш-о пр--им-? Ш__ п_______ Ш-о п-а-и-е- ------------ Што правиме? 0
Sh---pra-im-e? S___ p________ S-t- p-a-i-y-? -------------- Shto pravimye?
(Nosaltres) estudiem. Ние------. Н__ у_____ Н-е у-и-е- ---------- Ние учиме. 0
Ni---o-chim--. N___ o________ N-y- o-c-i-y-. -------------- Niye oochimye.
(Nosaltres) estudiem una llengua. Н----ч-м--еден-јаз-к. Н__ у____ е___ ј_____ Н-е у-и-е е-е- ј-з-к- --------------------- Ние учиме еден јазик. 0
N-ye---c-im---y----n-јa-i-. N___ o_______ y_____ ј_____ N-y- o-c-i-y- y-d-e- ј-z-k- --------------------------- Niye oochimye yedyen јazik.
Jo estudio l’anglès. Јас-учам ан-лис--. Ј__ у___ а________ Ј-с у-а- а-г-и-к-. ------------------ Јас учам англиски. 0
Ј-s-o--ham-----l-ski. Ј__ o_____ a_________ Ј-s o-c-a- a-g-l-s-i- --------------------- Јas oocham anguliski.
Tu estudies l’espanyol. Т---ч---шп---к-. Т_ у___ ш_______ Т- у-и- ш-а-с-и- ---------------- Ти учиш шпански. 0
T--o-chis- sh--n---. T_ o______ s________ T- o-c-i-h s-p-n-k-. -------------------- Ti oochish shpanski.
Ell estudia l’alemany. Т-ј---- г--ман---. Т__ у__ г_________ Т-ј у-и г-р-а-с-и- ------------------ Тој учи германски. 0
T-ј------ -u-erm-n--i. T__ o____ g___________ T-ј o-c-i g-y-r-a-s-i- ---------------------- Toј oochi guyermanski.
Nosaltres estudiem el francès. Н-е --и-е --ан-ус--. Н__ у____ ф_________ Н-е у-и-е ф-а-ц-с-и- -------------------- Ние учиме француски. 0
N-ye -oc-imye-f----z-o-ki. N___ o_______ f___________ N-y- o-c-i-y- f-a-t-o-s-i- -------------------------- Niye oochimye frantzooski.
Vosaltres estudieu l’italià. Ви- у---е -т-л----с-и. В__ у____ и___________ В-е у-и-е и-а-и-а-с-и- ---------------------- Вие учите италијански. 0
V-y- --c-it-e-i-----an-k-. V___ o_______ i___________ V-y- o-c-i-y- i-a-i-a-s-i- -------------------------- Viye oochitye italiјanski.
Ells / elles estudien el rus. Т---уч-----ск-. Т__ у___ р_____ Т-е у-а- р-с-и- --------------- Тие учат руски. 0
T--e o-cha----osk-. T___ o_____ r______ T-y- o-c-a- r-o-k-. ------------------- Tiye oochat rooski.
Estudiar llengües és interessant. У--њет---а---и е и--ер-сно. У______ ј_____ е и_________ У-е-е-о ј-з-ц- е и-т-р-с-о- --------------------------- Учењето јазици е интересно. 0
O--hye--et- ј-zi-z--ye-i---e---sno. O__________ ј______ y_ i___________ O-c-y-њ-e-o ј-z-t-i y- i-t-e-y-s-o- ----------------------------------- Oochyeњyeto јazitzi ye intyeryesno.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Ние -а-а-е--- ---ра-б----е л--е--. Н__ с_____ д_ г_ р________ л______ Н-е с-к-м- д- г- р-з-и-а-е л-ѓ-т-. ---------------------------------- Ние сакаме да ги разбираме луѓето. 0
Ni-e-s--amy-------- raz---a--- --o-y-t-. N___ s______ d_ g__ r_________ l________ N-y- s-k-m-e d- g-i r-z-i-a-y- l-o-y-t-. ---------------------------------------- Niye sakamye da gui razbiramye looѓyeto.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Ни- с------д----ор-ва-- -о-лу----. Н__ с_____ д_ з________ с_ л______ Н-е с-к-м- д- з-о-у-а-е с- л-ѓ-т-. ---------------------------------- Ние сакаме да зборуваме со луѓето. 0
N-ye--a-a-ye d--z--roova----so lo--yeto. N___ s______ d_ z__________ s_ l________ N-y- s-k-m-e d- z-o-o-v-m-e s- l-o-y-t-. ---------------------------------------- Niye sakamye da zboroovamye so looѓyeto.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.