Manual de conversa

ca L’hora   »   uk Години доби

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [вісім]

8 [visim]

Години доби

Hodyny doby

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Perdoni! В----те! В_______ В-б-ч-е- -------- Вибачте! 0
H-d--- -oby H_____ d___ H-d-n- d-b- ----------- Hodyny doby
Quina hora és, si us plau? С----т- б--ь-л------котр- --д---? С______ б__________ к____ г______ С-а-і-ь б-д---а-к-, к-т-а г-д-н-? --------------------------------- Скажіть будь-ласка, котра година? 0
Ho-yny-doby H_____ d___ H-d-n- d-b- ----------- Hodyny doby
Moltes gràcies. Щ--- -як-ю. Щ___ д_____ Щ-р- д-к-ю- ----------- Щиро дякую. 0
V--a----! V________ V-b-c-t-! --------- Vybachte!
És la una. П---а-г-ди--. П____ г______ П-р-а г-д-н-. ------------- Перша година. 0
Vy-a-ht-! V________ V-b-c-t-! --------- Vybachte!
Són les dues. Д--га--о-и--. Д____ г______ Д-у-а г-д-н-. ------------- Друга година. 0
Vy--c-t-! V________ V-b-c-t-! --------- Vybachte!
Són les tres. Тр-т--годи-а. Т____ г______ Т-е-я г-д-н-. ------------- Третя година. 0
Sk--hi-ʹ b--ʹ---s-a---otra--o-yna? S_______ b__________ k____ h______ S-a-h-t- b-d---a-k-, k-t-a h-d-n-? ---------------------------------- Skazhitʹ budʹ-laska, kotra hodyna?
Són les quatre. Че--ерта ----на. Ч_______ г______ Ч-т-е-т- г-д-н-. ---------------- Четверта година. 0
Sk--h-tʹ bu---laska- k---- -od-na? S_______ b__________ k____ h______ S-a-h-t- b-d---a-k-, k-t-a h-d-n-? ---------------------------------- Skazhitʹ budʹ-laska, kotra hodyna?
Són les cinc. П’-та-г--и-а. П____ г______ П-я-а г-д-н-. ------------- П’ята година. 0
S--zh--ʹ bu---las--,--o-r- hody-a? S_______ b__________ k____ h______ S-a-h-t- b-d---a-k-, k-t-a h-d-n-? ---------------------------------- Skazhitʹ budʹ-laska, kotra hodyna?
Són les sis. Шо-т----дина. Ш____ г______ Ш-с-а г-д-н-. ------------- Шоста година. 0
S--hyro-d---uyu. S______ d_______ S-c-y-o d-a-u-u- ---------------- Shchyro dyakuyu.
Són les set. С-ома-го---а. С____ г______ С-о-а г-д-н-. ------------- Сьома година. 0
Sh-hyro--yak---. S______ d_______ S-c-y-o d-a-u-u- ---------------- Shchyro dyakuyu.
Són les vuit. Во---- --д--а. В_____ г______ В-с-м- г-д-н-. -------------- Восьма година. 0
Sh-h--o-d-a-uyu. S______ d_______ S-c-y-o d-a-u-u- ---------------- Shchyro dyakuyu.
Són les nou. Д--’ята-год---. Д______ г______ Д-в-я-а г-д-н-. --------------- Дев’ята година. 0
Persh- -od---. P_____ h______ P-r-h- h-d-n-. -------------- Persha hodyna.
Són les deu. Деся-- го-ина. Д_____ г______ Д-с-т- г-д-н-. -------------- Десята година. 0
P-r--- ho-yn-. P_____ h______ P-r-h- h-d-n-. -------------- Persha hodyna.
Són les onze. О--на-ц-т- г-ди-а. О_________ г______ О-и-а-ц-т- г-д-н-. ------------------ Одинадцята година. 0
Pe-sh- -od-n-. P_____ h______ P-r-h- h-d-n-. -------------- Persha hodyna.
Són les dotze. Дв--а-цят- г----а. Д_________ г______ Д-а-а-ц-т- г-д-н-. ------------------ Дванадцята година. 0
D--ha hod-n-. D____ h______ D-u-a h-d-n-. ------------- Druha hodyna.
Un minut té seixanta segons. Х-ил--а -ає ші-тд-с-т се---д. Х______ м__ ш________ с______ Х-и-и-а м-є ш-с-д-с-т с-к-н-. ----------------------------- Хвилина має шістдесят секунд. 0
Druh---od---. D____ h______ D-u-a h-d-n-. ------------- Druha hodyna.
Una hora té seixanta minuts. Год-н- -ає--іст----- -вил--. Г_____ м__ ш________ х______ Г-д-н- м-є ш-с-д-с-т х-и-и-. ---------------------------- Година має шістдесят хвилин. 0
Dru-a h-d---. D____ h______ D-u-a h-d-n-. ------------- Druha hodyna.
Un dia té vint-i-quatre hores. Де-ь-м-є---адця-- --ти-и -од--и. Д___ м__ д_______ ч_____ г______ Д-н- м-є д-а-ц-т- ч-т-р- г-д-н-. -------------------------------- День має двадцять чотири години. 0
T---ya ho-y--. T_____ h______ T-e-y- h-d-n-. -------------- Tretya hodyna.

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.