Manual de conversa

ca Les activitats   »   th กิจกรรม

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [สิบสาม]

sìp-sǎm

กิจกรรม

gìt-jà-gam

Tria com vols veure la traducció:   
català tai Engegar Més
Què fa la Martha? มาร------อ-ไร? ม__________ ม-ร-ธ-า-ำ-ะ-ร- -------------- มาร์ธ่าทำอะไร? 0
gì---à--am g_________ g-̀---a---a- ------------ gìt-jà-gam
(Ella) treballa en una oficina. เธ-ทำ-านในส--ั--าน เ______________ เ-อ-ำ-า-ใ-ส-น-ก-า- ------------------ เธอทำงานในสำนักงาน 0
g-̀--------m g_________ g-̀---a---a- ------------ gìt-jà-gam
(Ella) treballa amb un ordinador. เธอท--า-ด้--ค--พ-วเ--ร์ เ__________________ เ-อ-ำ-า-ด-ว-ค-ม-ิ-เ-อ-์ ----------------------- เธอทำงานด้วยคอมพิวเตอร์ 0
m--ta---a--à---i m______________ m---a---a---̀-r-i ----------------- ma-tâ-tam-à-rai
On és la Martha? ม--์ธ-า-ยู-----หน? ม___________ ม-ร-ธ-า-ย-่-ี-ไ-น- ------------------ มาร์ธ่าอยู่ที่ไหน? 0
m---a--t-m-à---i m______________ m---a---a---̀-r-i ----------------- ma-tâ-tam-à-rai
Al cinema. ที--ร-หนัง ที่______ ท-่-ร-ห-ั- ---------- ที่โรงหนัง 0
m--tâ-ta--à--ai m______________ m---a---a---̀-r-i ----------------- ma-tâ-tam-à-rai
(Ella) està veient una pel•lícula. เธ--ำ--งดู-นัง เ_________ เ-อ-ำ-ั-ด-ห-ั- -------------- เธอกำลังดูหนัง 0
tur̶-ta--n-a--n----ǎ--n----n-an t____________________________ t-r---a---g-n-n-i-s-̌---a-k-n-a- -------------------------------- tur̶-tam-ngan-nai-sǎm-nák-ngan
Què fa el Peter? ป-เ----ทำอะไร? ปี__________ ป-เ-อ-์-ำ-ะ-ร- -------------- ปีเตอร์ทำอะไร? 0
t-----a--nga--n---s----n-́--n-an t____________________________ t-r---a---g-n-n-i-s-̌---a-k-n-a- -------------------------------- tur̶-tam-ngan-nai-sǎm-nák-ngan
Estudia a la universitat. เขา-ำล-ง----าที่-ห----ยาลัย เ___________________ เ-า-ำ-ั-ศ-ก-า-ี-ม-า-ิ-ย-ล-ย --------------------------- เขากำลังศึกษาที่มหาวิทยาลัย 0
t--̶--am-ng-n-nai-s--m-na---ngan t____________________________ t-r---a---g-n-n-i-s-̌---a-k-n-a- -------------------------------- tur̶-tam-ngan-nai-sǎm-nák-ngan
Estudia idiomes. เขากำลัง--ียนภ--า เ_____________ เ-า-ำ-ั-เ-ี-น-า-า ----------------- เขากำลังเรียนภาษา 0
tur----m-ng---dûa--kawm-p---d-ur̶ t______________________________ t-r---a---g-n-d-̂-y-k-w---e---h-r- ---------------------------------- tur̶-tam-ngan-dûay-kawm-pew-dhur̶
On és el Peter? ป-เ-อ-์อ---ไ--? ปี__________ ป-เ-อ-์-ย-่-ห-? --------------- ปีเตอร์อยู่ไหน? 0
tu---ta---g-n-----y-ka-m--e----u-̶ t______________________________ t-r---a---g-n-d-̂-y-k-w---e---h-r- ---------------------------------- tur̶-tam-ngan-dûay-kawm-pew-dhur̶
A la cafeteria. ที---า-ก-แฟ ที่_______ ท-่-้-น-า-ฟ ----------- ที่ร้านกาแฟ 0
tu---tam-ng-n-d------awm------hur̶ t______________________________ t-r---a---g-n-d-̂-y-k-w---e---h-r- ---------------------------------- tur̶-tam-ngan-dûay-kawm-pew-dhur̶
(Ell) beu cafè. เ-ากำลังดื่-ก-แฟ เ___________ เ-า-ำ-ั-ด-่-ก-แ- ---------------- เขากำลังดื่มกาแฟ 0
ma-ta--a--yôo-te-e-n-̌i m__________________ m---a---̀-y-̂---e-e-n-̌- ------------------------ ma-tâ-à-yôo-têe-nǎi
On els agrada anar? พวก-ขาช--ไปไหน? พ______________ พ-ก-ข-ช-บ-ป-ห-? --------------- พวกเขาชอบไปไหน? 0
m---â----y-̂--te----a-i m__________________ m---a---̀-y-̂---e-e-n-̌- ------------------------ ma-tâ-à-yôo-têe-nǎi
Al concert. ไ-ดู--น-ส---ต ไ_________ ไ-ด-ค-น-ส-ร-ต ------------- ไปดูคอนเสิร์ต 0
ma-ta--a--y--o-te---nǎi m__________________ m---a---̀-y-̂---e-e-n-̌- ------------------------ ma-tâ-à-yôo-têe-nǎi
(A ells) els agrada escoltar música. พวกเ--ช-บฟั----รี พ______________ พ-ก-ข-ช-บ-ั-ด-ต-ี ----------------- พวกเขาชอบฟังดนตรี 0
t-̂---ong-nǎng t____________ t-̂---o-g-n-̌-g --------------- têe-rong-nǎng
On no els agrada anar? พ----า---ช---ปไ--? พ________________ พ-ก-ข-ไ-่-อ-ไ-ไ-น- ------------------ พวกเขาไม่ชอบไปไหน? 0
tê----ng-n--ng t____________ t-̂---o-g-n-̌-g --------------- têe-rong-nǎng
A la discoteca. ไป-ิ--ก้ ไ_____ ไ-ด-ส-ก- -------- ไปดิสโก้ 0
t-̂e---ng-n-̌-g t____________ t-̂---o-g-n-̌-g --------------- têe-rong-nǎng
No els agrada ballar. พวกเ-า-ม่ชอบเต้น-ำ พ______________ พ-ก-ข-ไ-่-อ-เ-้-ร- ------------------ พวกเขาไม่ชอบเต้นรำ 0
t--̶-------n--do--nǎng t____________________ t-r---a---a-g-d-o-n-̌-g ----------------------- tur̶-gam-lang-doo-nǎng

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!