Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   sr Годишња доба и време

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шеснаест]

16 [šesnaest]

Годишња доба и време

Godišnja doba i vreme

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Ово с---од--њ- --ба: О__ с_ г______ д____ О-о с- г-д-ш-а д-б-: -------------------- Ово су годишња доба: 0
G--i-------b- i-vr--e G_______ d___ i v____ G-d-š-j- d-b- i v-e-e --------------------- Godišnja doba i vreme
La primavera, l’estiu, Пролеће, л-то, П_______ л____ П-о-е-е- л-т-, -------------- Пролеће, лето, 0
Go--šn-a-d-ba-i-v-eme G_______ d___ i v____ G-d-š-j- d-b- i v-e-e --------------------- Godišnja doba i vreme
la tardor i l’hivern. j--ен-и -им-. j____ и з____ j-с-н и з-м-. ------------- jесен и зима. 0
Ovo -u god-š--a-dob-: O__ s_ g_______ d____ O-o s- g-d-š-j- d-b-: --------------------- Ovo su godišnja doba:
L’estiu és calorós. Л-т---е--р-ћ-. Л___ ј_ в_____ Л-т- ј- в-у-е- -------------- Лето је вруће. 0
O-- su --d---j- ---a: O__ s_ g_______ d____ O-o s- g-d-š-j- d-b-: --------------------- Ovo su godišnja doba:
A l’estiu, fa sol. Ле-и----а -у-ц-. Л___ с___ с_____ Л-т- с-ј- с-н-е- ---------------- Лети сија сунце. 0
O-o su go----ja---ba: O__ s_ g_______ d____ O-o s- g-d-š-j- d-b-: --------------------- Ovo su godišnja doba:
A l’estiu, ens agrada passejar. Л-т---------е-----та--. Л___ р___ и____ ш______ Л-т- р-д- и-е-о ш-т-т-. ----------------------- Лети радо идемо шетати. 0
Pr--e-́-, -e-o, P_______ l____ P-o-e-́-, l-t-, --------------- Proleće, leto,
L’hivern és fred. З----је ----н-. З___ ј_ х______ З-м- ј- х-а-н-. --------------- Зима је хладна. 0
P--le--e,-----, P_______ l____ P-o-e-́-, l-t-, --------------- Proleće, leto,
A l’hivern neva o plou. Зи-и -ада --ег-и-и-к-ша. З___ п___ с___ и__ к____ З-м- п-д- с-е- и-и к-ш-. ------------------------ Зими пада снег или киша. 0
Prolec-e, l-to, P_______ l____ P-o-e-́-, l-t-, --------------- Proleće, leto,
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Зим- --до -ст-ј-м- -од ----. З___ р___ о_______ к__ к____ З-м- р-д- о-т-ј-м- к-д к-ћ-. ---------------------------- Зими радо остајемо код куће. 0
j---- i--i-a. j____ i z____ j-s-n i z-m-. ------------- jesen i zima.
Fa fred. Хлад----е. Х_____ ј__ Х-а-н- ј-. ---------- Хладно је. 0
j--en---z--a. j____ i z____ j-s-n i z-m-. ------------- jesen i zima.
Plou. Па---ки-а. П___ к____ П-д- к-ш-. ---------- Пада киша. 0
j-sen-i --m-. j____ i z____ j-s-n i z-m-. ------------- jesen i zima.
Fa vent. Ве-ро-ит--ј-. В________ ј__ В-т-о-и-о ј-. ------------- Ветровито је. 0
Let---- -r-će. L___ j_ v_____ L-t- j- v-u-́-. --------------- Leto je vruće.
Fa calor. То-ло-ј-. Т____ ј__ Т-п-о ј-. --------- Топло је. 0
L--o--e ------. L___ j_ v_____ L-t- j- v-u-́-. --------------- Leto je vruće.
Fa sol. С-н-а-о је. С______ ј__ С-н-а-о ј-. ----------- Сунчано је. 0
Le-o -e ------. L___ j_ v_____ L-t- j- v-u-́-. --------------- Leto je vruće.
Fa un bon dia. В-д-о -е. В____ ј__ В-д-о ј-. --------- Ведро је. 0
Leti---ja su-c-. L___ s___ s_____ L-t- s-j- s-n-e- ---------------- Leti sija sunce.
Quin temps fa avui? К--в--ј- в-е-- -ан--? К____ ј_ в____ д_____ К-к-о ј- в-е-е д-н-с- --------------------- Какво је време данас? 0
Le-- -ija--un--. L___ s___ s_____ L-t- s-j- s-n-e- ---------------- Leti sija sunce.
Avui fa fred. Дана- -е--л-д--. Д____ ј_ х______ Д-н-с ј- х-а-н-. ---------------- Данас је хладно. 0
Le-i--i-- s---e. L___ s___ s_____ L-t- s-j- s-n-e- ---------------- Leti sija sunce.
Avui fa calor. Дан-с--е-то-ло. Д____ ј_ т_____ Д-н-с ј- т-п-о- --------------- Данас је топло. 0
Le-i -ado-ide---š-----. L___ r___ i____ š______ L-t- r-d- i-e-o š-t-t-. ----------------------- Leti rado idemo šetati.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!