Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   uk Пори року і погода

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шістнадцять]

16 [shistnadtsyatʹ]

Пори року і погода

Pory roku i pohoda

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Це -ор- -о-у: Ц_ п___ р____ Ц- п-р- р-к-: ------------- Це пори року: 0
Por---ok- - p-hoda P___ r___ i p_____ P-r- r-k- i p-h-d- ------------------ Pory roku i pohoda
La primavera, l’estiu, В-сна,---то. В_____ л____ В-с-а- л-т-. ------------ Весна, літо. 0
P-r--roku i--oh--a P___ r___ i p_____ P-r- r-k- i p-h-d- ------------------ Pory roku i pohoda
la tardor i l’hivern. Осі-ь і -и-а. О____ і з____ О-і-ь і з-м-. ------------- Осінь і зима. 0
T-e-po-y-ro--: T__ p___ r____ T-e p-r- r-k-: -------------- Tse pory roku:
L’estiu és calorós. Л--о ---я-е. Л___ г______ Л-т- г-р-ч-. ------------ Літо гаряче. 0
T-- pory r---: T__ p___ r____ T-e p-r- r-k-: -------------- Tse pory roku:
A l’estiu, fa sol. В--т-----і-и-------е. В_____ с______ с_____ В-і-к- с-і-и-ь с-н-е- --------------------- Влітку світить сонце. 0
Tse pory--o-u: T__ p___ r____ T-e p-r- r-k-: -------------- Tse pory roku:
A l’estiu, ens agrada passejar. Вл-т-у -- --о----уляє-о. В_____ м_ о____ г_______ В-і-к- м- о-о-е г-л-є-о- ------------------------ Влітку ми охоче гуляємо. 0
Ve-na---i--. V_____ l____ V-s-a- l-t-. ------------ Vesna, lito.
L’hivern és fred. З--а--олодна. З___ х_______ З-м- х-л-д-а- ------------- Зима холодна. 0
V---a---ito. V_____ l____ V-s-a- l-t-. ------------ Vesna, lito.
A l’hivern neva o plou. В----у-п--------- аб- --е-д-щ. В_____ п____ с___ а__ й__ д___ В-и-к- п-д-є с-і- а-о й-е д-щ- ------------------------------ Взимку падає сніг або йде дощ. 0
Ve-na,---t-. V_____ l____ V-s-a- l-t-. ------------ Vesna, lito.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. В-им-у ми--х--- --лиша--о-я -д---. В_____ м_ о____ з__________ в_____ В-и-к- м- о-о-е з-л-ш-є-о-я в-о-а- ---------------------------------- Взимку ми охоче залишаємося вдома. 0
Osi---- zyma. O____ i z____ O-i-ʹ i z-m-. ------------- Osinʹ i zyma.
Fa fred. Х--одн-. Х_______ Х-л-д-о- -------- Холодно. 0
O-i---- --ma. O____ i z____ O-i-ʹ i z-m-. ------------- Osinʹ i zyma.
Plou. Пад-- до-. П____ д___ П-д-є д-щ- ---------- Падає дощ. 0
Osi-ʹ i-zy-a. O____ i z____ O-i-ʹ i z-m-. ------------- Osinʹ i zyma.
Fa vent. Ві--я--. В_______ В-т-я-о- -------- Вітряно. 0
Lit- harya-h-. L___ h________ L-t- h-r-a-h-. -------------- Lito haryache.
Fa calor. Тепло. Т_____ Т-п-о- ------ Тепло. 0
L-to-h-ry-c-e. L___ h________ L-t- h-r-a-h-. -------------- Lito haryache.
Fa sol. С-н-чно. С_______ С-н-ч-о- -------- Сонячно. 0
Lito-h-r-a-he. L___ h________ L-t- h-r-a-h-. -------------- Lito haryache.
Fa un bon dia. Я--о. Я____ Я-н-. ----- Ясно. 0
V-i-------tyt- -on--e. V_____ s______ s______ V-i-k- s-i-y-ʹ s-n-s-. ---------------------- Vlitku svitytʹ sontse.
Quin temps fa avui? Яка------дн- пог-д-? Я__ с_______ п______ Я-а с-о-о-н- п-г-д-? -------------------- Яка сьогодні погода? 0
V---ku sv-t-tʹ-----se. V_____ s______ s______ V-i-k- s-i-y-ʹ s-n-s-. ---------------------- Vlitku svitytʹ sontse.
Avui fa fred. С-огодні-хо-од--. С_______ х_______ С-о-о-н- х-л-д-о- ----------------- Сьогодні холодно. 0
Vl-tku-svi--t--s-n--e. V_____ s______ s______ V-i-k- s-i-y-ʹ s-n-s-. ---------------------- Vlitku svitytʹ sontse.
Avui fa calor. С-ог-дн--те---. С_______ т_____ С-о-о-н- т-п-о- --------------- Сьогодні тепло. 0
Vlit-u -- -kh--h- hul-a-em-. V_____ m_ o______ h_________ V-i-k- m- o-h-c-e h-l-a-e-o- ---------------------------- Vlitku my okhoche hulyayemo.

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!