Manual de conversa

ca A casa   »   be У доме

17 [disset]

A casa

A casa

17 [семнаццаць]

17 [semnatstsats’]

У доме

U dome

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. Вос- н-- -ом. В___ н__ д___ В-с- н-ш д-м- ------------- Вось наш дом. 0
U---me U d___ U d-m- ------ U dome
El teulat és a dalt. Н-вер-е-–--а-. Н______ – д___ Н-в-р-е – д-х- -------------- Наверсе – дах. 0
U----e U d___ U d-m- ------ U dome
El celler es troba a baix. Ун----–-п--вал. У____ – п______ У-і-е – п-д-а-. --------------- Унізе – падвал. 0
V--’ nas- d-m. V___ n___ d___ V-s- n-s- d-m- -------------- Vos’ nash dom.
Hi ha un jardí darrera de la casa. За--ома- –-с-д. З_ д____ – с___ З- д-м-м – с-д- --------------- За домам – сад. 0
Vo-’-nash --m. V___ n___ d___ V-s- n-s- d-m- -------------- Vos’ nash dom.
No hi ha cap carrer davant de la casa. П-----д---м--ям--дар-гі. П____ д____ н___ д______ П-р-д д-м-м н-м- д-р-г-. ------------------------ Перад домам няма дарогі. 0
V--’ n-sh -om. V___ n___ d___ V-s- n-s- d-m- -------------- Vos’ nash dom.
Hi ha arbres al costat de la casa. К----д-ма--ас---- д-эвы. К___ д___ р______ д_____ К-л- д-м- р-с-у-ь д-э-ы- ------------------------ Каля дома растуць дрэвы. 0
N-------–---kh. N______ – d____ N-v-r-e – d-k-. --------------- Naverse – dakh.
Aquí és el meu apartament. В--- м-я--в-т--а. В___ м__ к_______ В-с- м-я к-а-э-а- ----------------- Вось мая кватэра. 0
N-v-rse - --kh. N______ – d____ N-v-r-e – d-k-. --------------- Naverse – dakh.
Aquí és la cuina i el bany. Во-ь кух-я---в---ы па---. В___ к____ і в____ п_____ В-с- к-х-я і в-н-ы п-к-й- ------------------------- Вось кухня і ванны пакой. 0
N-v---e---dakh. N______ – d____ N-v-r-e – d-k-. --------------- Naverse – dakh.
Aquí són la sala d’estar i la cambra. Т---жыл- п-ко-------льн-. Т__ ж___ п____ і с_______ Т-м ж-л- п-к-й і с-а-ь-я- ------------------------- Там жылы пакой і спальня. 0
U---e-–-p-dv-l. U____ – p______ U-і-e – p-d-a-. --------------- Unіze – padval.
La porta principal està tancada. Дзве-ы-до-а з-чы-ен--. Д_____ д___ з_________ Д-в-р- д-м- з-ч-н-н-я- ---------------------- Дзверы дома зачыненыя. 0
Unіze---p---a-. U____ – p______ U-і-e – p-d-a-. --------------- Unіze – padval.
Però les finestres estan obertes. А------ны----ы-е-ыя. А__ в____ а_________ А-е в-к-ы а-ч-н-н-я- -------------------- Але вокны адчыненыя. 0
U-іze --pa---l. U____ – p______ U-і-e – p-d-a-. --------------- Unіze – padval.
Avui fa calor. С---я г--ач-. С____ г______ С-н-я г-р-ч-. ------------- Сёння горача. 0
Z----m-m - s-d. Z_ d____ – s___ Z- d-m-m – s-d- --------------- Za domam – sad.
Entrem a la sala d’estar. Мы--дзем-- -ылы--ак--. М_ і____ у ж___ п_____ М- і-з-м у ж-л- п-к-й- ---------------------- Мы ідзем у жылы пакой. 0
Z- --m-m-– -a-. Z_ d____ – s___ Z- d-m-m – s-d- --------------- Za domam – sad.
Hi ha un sofà i una butaca. Там---ць к-на-- і кр---а. Т__ ё___ к_____ і к______ Т-м ё-ц- к-н-п- і к-э-л-. ------------------------- Там ёсць канапа і крэсла. 0
Za dom---–-s-d. Z_ d____ – s___ Z- d-m-m – s-d- --------------- Za domam – sad.
Assegui’s! С-да-ц---калі---ск-! С_______ к___ л_____ С-д-й-е- к-л- л-с-а- -------------------- Сядайце, калі ласка! 0
Per-d-do-am --am---a-ogі. P____ d____ n____ d______ P-r-d d-m-m n-a-a d-r-g-. ------------------------- Perad domam nyama darogі.
El meu ordinador és aquí. Там ст------ой к--п’---р. Т__ с_____ м__ к_________ Т-м с-а-ц- м-й к-м-’-т-р- ------------------------- Там стаіць мой камп’ютэр. 0
P-ra- dom-m-n-a-a -a-o--. P____ d____ n____ d______ P-r-d d-m-m n-a-a d-r-g-. ------------------------- Perad domam nyama darogі.
La meva cadena estèreo és allà. Т-м----іц----й --з---ы--эн--. Т__ с_____ м__ м______ ц_____ Т-м с-а-ц- м-й м-з-ч-ы ц-н-р- ----------------------------- Там стаіць мой музычны цэнтр. 0
Perad domam --a-a --rogі. P____ d____ n____ d______ P-r-d d-m-m n-a-a d-r-g-. ------------------------- Perad domam nyama darogі.
El televisor és ben nou. Тэл--і-ар --с----о-ы. Т________ з____ н____ Т-л-в-з-р з-с-м н-в-. --------------------- Тэлевізар зусім новы. 0
K--y- --ma--as-u------evy. K____ d___ r_______ d_____ K-l-a d-m- r-s-u-s- d-e-y- -------------------------- Kalya doma rastuts’ drevy.

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!