Manual de conversa

ca A casa   »   hy տանը

17 [disset]

A casa

A casa

17 [տասնյոթ]

17 [tasnyot’]

տանը

tany

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. Սա մեր-տ-ւն- է: Ս_ մ__ տ____ է_ Ս- մ-ր տ-ւ-ն է- --------------- Սա մեր տունն է: 0
t-ny t___ t-n- ---- tany
El teulat és a dalt. Վեր-ում-տան--ն -: Վ______ տ_____ է_ Վ-ր-ո-մ տ-ն-ք- է- ----------------- Վերևում տանիքն է: 0
t--y t___ t-n- ---- tany
El celler es troba a baix. Ն--քևո----կ-ւ-- է: Ն_______ ն_____ է_ Ն-ր-և-ւ- ն-ո-ղ- է- ------------------ Ներքևում նկուղն է: 0
S- -e- t-nn e S_ m__ t___ e S- m-r t-n- e ------------- Sa mer tunn e
Hi ha un jardí darrera de la casa. Տ-- հ-տ-ում պարտ-զն-է: Տ__ հ______ պ______ է_ Տ-ն հ-տ-ո-մ պ-ր-ե-ն է- ---------------------- Տան հետևում պարտեզն է: 0
Sa-mer--unn-e S_ m__ t___ e S- m-r t-n- e ------------- Sa mer tunn e
No hi ha cap carrer davant de la casa. Տա- ----ց-փող-- չ--: Տ__ դ____ փ____ չ___ Տ-ն դ-մ-ց փ-ղ-ց չ-ա- -------------------- Տան դիմաց փողոց չկա: 0
Sa-mer--un--e S_ m__ t___ e S- m-r t-n- e ------------- Sa mer tunn e
Hi ha arbres al costat de la casa. Տ-ն --ղ-ին -առեր--ն: Տ__ կ_____ ծ____ ե__ Տ-ն կ-ղ-ի- ծ-ռ-ր ե-: -------------------- Տան կողքին ծառեր են: 0
Ve------tanik’--e V______ t______ e V-r-v-m t-n-k-n e ----------------- Verevum tanik’n e
Aquí és el meu apartament. Ս- -մ բնակար--ն է: Ս_ ի_ բ________ է_ Ս- ի- բ-ա-ա-ա-ն է- ------------------ Սա իմ բնակարանն է: 0
Vere-um t--ik’- e V______ t______ e V-r-v-m t-n-k-n e ----------------- Verevum tanik’n e
Aquí és la cuina i el bany. Ս- խոհա--ցն է-ու-լոգա-անը: Ս_ խ_______ է ո_ լ________ Ս- խ-հ-ն-ց- է ո- լ-գ-ր-ն-: -------------------------- Սա խոհանոցն է ու լոգարանը: 0
V-revu- --n-k-n-e V______ t______ e V-r-v-m t-n-k-n e ----------------- Verevum tanik’n e
Aquí són la sala d’estar i la cambra. Ա--տ-ղ-հ--ւրասե---կ- է ---ն----ան-: Ա_____ հ____________ է ո_ ն________ Ա-ն-ե- հ-ո-ր-ս-ն-ա-ն է ո- ն-ջ-ր-ն-: ----------------------------------- Այնտեղ հյուրասենյակն է ու ննջարանը: 0
Ner-’-e-u- n--ghn e N_________ n_____ e N-r-’-e-u- n-u-h- e ------------------- Nerk’yevum nkughn e
La porta principal està tancada. Տ-- դ-ւ-ը --- է: Տ__ դ____ փ__ է_ Տ-ն դ-ւ-ը փ-կ է- ---------------- Տան դուռը փակ է: 0
Ne---yevum -----n-e N_________ n_____ e N-r-’-e-u- n-u-h- e ------------------- Nerk’yevum nkughn e
Però les finestres estan obertes. Բայ----տո--ա----- -աց -ն: Բ___ պ___________ բ__ ե__ Բ-յ- պ-տ-ւ-ա-ն-ր- բ-ց ե-: ------------------------- Բայց պատուհանները բաց են: 0
Nerk’----m---u--n e N_________ n_____ e N-r-’-e-u- n-u-h- e ------------------- Nerk’yevum nkughn e
Avui fa calor. Ա-ս-ր--ո- -: Ա____ շ__ է_ Ա-ս-ր շ-գ է- ------------ Այսօր շոգ է: 0
Ta--he--vum-p-rtezn-e T__ h______ p______ e T-n h-t-v-m p-r-e-n e --------------------- Tan hetevum partezn e
Entrem a la sala d’estar. Մեն----ո-մ ե-- --ու-ա-ենյա-: Մ___ գ____ ե__ հ____________ Մ-ն- գ-ո-մ ե-ք հ-ո-ր-ս-ն-ա-: ---------------------------- Մենք գնում ենք հյուրասենյակ: 0
T-n --t-vum -art--n e T__ h______ p______ e T-n h-t-v-m p-r-e-n e --------------------- Tan hetevum partezn e
Hi ha un sofà i una butaca. Այ--եղ-բ-զ------ւ------թոռ--են: Ա_____ բ______ ո_ բ________ ե__ Ա-ն-ե- բ-զ-ո-ն ո- բ-զ-ա-ո-ն ե-: ------------------------------- Այնտեղ բազմոցն ու բազկաթոռն են: 0
T----ete------r-----e T__ h______ p______ e T-n h-t-v-m p-r-e-n e --------------------- Tan hetevum partezn e
Assegui’s! Նս-եք! Ն_____ Ն-տ-ք- ------ Նստեք! 0
Tan -imat---p’v--ho-s--c-’-a T__ d______ p_________ c____ T-n d-m-t-’ p-v-g-o-s- c-’-a ---------------------------- Tan dimats’ p’voghots’ ch’ka
El meu ordinador és aquí. Այ-տ-- -մ-հա-ակ---իչն -: Ա_____ ի_ հ__________ է_ Ա-ն-ե- ի- հ-մ-կ-ր-ի-ն է- ------------------------ Այնտեղ իմ համակարգիչն է: 0
Ta---im-t-’---v--ho------’ka T__ d______ p_________ c____ T-n d-m-t-’ p-v-g-o-s- c-’-a ---------------------------- Tan dimats’ p’voghots’ ch’ka
La meva cadena estèreo és allà. Ա--տեղ--- -այն----չ- -: Ա_____ ի_ ձ_________ է_ Ա-ն-ե- ի- ձ-յ-ա-կ-չ- է- ----------------------- Այնտեղ իմ ձայնարկիչն է: 0
T-n -im-ts--p’v--hot-’ c---a T__ d______ p_________ c____ T-n d-m-t-’ p-v-g-o-s- c-’-a ---------------------------- Tan dimats’ p’voghots’ ch’ka
El televisor és ben nou. Հե----տ--ույց- շ-տ-նո--է: Հ_____________ շ__ ն__ է_ Հ-ռ-ւ-տ-ց-ւ-ց- շ-տ ն-ր է- ------------------------- Հեռուստացույցը շատ նոր է: 0
Ta---og-k--n---ar-er --n T__ k_______ t______ y__ T-n k-g-k-i- t-a-r-r y-n ------------------------ Tan koghk’in tsarrer yen

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!