Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ja 掃除

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [十八]

18 [Jū hachi]

掃除

sōji

Tria com vols veure la traducció:   
català japonès Engegar Més
Avui és dissabte. 今日は 土曜日 です 。 今日は 土曜日 です 。 今日は 土曜日 です 。 今日は 土曜日 です 。 今日は 土曜日 です 。 0
sō-i s___ s-j- ---- sōji
Avui tenim temps. 今日は 時間が あります 。 今日は 時間が あります 。 今日は 時間が あります 。 今日は 時間が あります 。 今日は 時間が あります 。 0
s-ji s___ s-j- ---- sōji
Avui netegem l’apartament. 今日は アパートの 掃除を します 。 今日は アパートの 掃除を します 。 今日は アパートの 掃除を します 。 今日は アパートの 掃除を します 。 今日は アパートの 掃除を します 。 0
kyō -- -oy-bide--. k__ w_ d__________ k-ō w- d-y-b-d-s-. ------------------ kyō wa doyōbidesu.
Jo netejo la cambra de bany. 私は 風呂場を 掃除 します 。 私は 風呂場を 掃除 します 。 私は 風呂場を 掃除 します 。 私は 風呂場を 掃除 します 。 私は 風呂場を 掃除 します 。 0
k-ō-wa -oy-b-----. k__ w_ d__________ k-ō w- d-y-b-d-s-. ------------------ kyō wa doyōbidesu.
El meu marit renta el cotxe. 夫は 車を 洗います 。 夫は 車を 洗います 。 夫は 車を 洗います 。 夫は 車を 洗います 。 夫は 車を 洗います 。 0
k-ō -a doyō-i--su. k__ w_ d__________ k-ō w- d-y-b-d-s-. ------------------ kyō wa doyōbidesu.
Els nens netegen les bicicletes. 子供達は 自転車を きれいに します 。 子供達は 自転車を きれいに します 。 子供達は 自転車を きれいに します 。 子供達は 自転車を きれいに します 。 子供達は 自転車を きれいに します 。 0
ky--wa--ikan--- --i-a-u. k__ w_ j____ g_ a_______ k-ō w- j-k-n g- a-i-a-u- ------------------------ kyō wa jikan ga arimasu.
L’àvia rega les flors. おばあちゃんは 花に 水を やります 。 おばあちゃんは 花に 水を やります 。 おばあちゃんは 花に 水を やります 。 おばあちゃんは 花に 水を やります 。 おばあちゃんは 花に 水を やります 。 0
k-ō-w---i-------a-ima--. k__ w_ j____ g_ a_______ k-ō w- j-k-n g- a-i-a-u- ------------------------ kyō wa jikan ga arimasu.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. 子供達は 子供部屋を 片付けます 。 子供達は 子供部屋を 片付けます 。 子供達は 子供部屋を 片付けます 。 子供達は 子供部屋を 片付けます 。 子供達は 子供部屋を 片付けます 。 0
k-ō w--j--a- ga-ar-----. k__ w_ j____ g_ a_______ k-ō w- j-k-n g- a-i-a-u- ------------------------ kyō wa jikan ga arimasu.
El meu marit ordena el seu escriptori. 夫は 自分の 机を 片付けます 。 夫は 自分の 机を 片付けます 。 夫は 自分の 机を 片付けます 。 夫は 自分の 机を 片付けます 。 夫は 自分の 机を 片付けます 。 0
k-ō-wa ------n- ---- --sh-m-su. k__ w_ a____ n_ s___ o s_______ k-ō w- a-ā-o n- s-j- o s-i-a-u- ------------------------------- kyō wa apāto no sōji o shimasu.
(Jo) poso la roba a la rentadora. 私は 洗濯物を 洗濯機に 入れます 。 私は 洗濯物を 洗濯機に 入れます 。 私は 洗濯物を 洗濯機に 入れます 。 私は 洗濯物を 洗濯機に 入れます 。 私は 洗濯物を 洗濯機に 入れます 。 0
k---w--ap--o no----i - shi-a--. k__ w_ a____ n_ s___ o s_______ k-ō w- a-ā-o n- s-j- o s-i-a-u- ------------------------------- kyō wa apāto no sōji o shimasu.
(Jo) estenc la roba. 私は 洗濯物を 干します 。 私は 洗濯物を 干します 。 私は 洗濯物を 干します 。 私は 洗濯物を 干します 。 私は 洗濯物を 干します 。 0
k-- wa-a--to n- -ōj----s----s-. k__ w_ a____ n_ s___ o s_______ k-ō w- a-ā-o n- s-j- o s-i-a-u- ------------------------------- kyō wa apāto no sōji o shimasu.
(Jo) planxo la roba. 私は 洗濯物に アイロンを かけます 。 私は 洗濯物に アイロンを かけます 。 私は 洗濯物に アイロンを かけます 。 私は 洗濯物に アイロンを かけます 。 私は 洗濯物に アイロンを かけます 。 0
w-tas-i ----u----a-o---ji --im-s-. w______ w_ f______ o s___ s_______ w-t-s-i w- f-r---a o s-j- s-i-a-u- ---------------------------------- watashi wa furo-ba o sōji shimasu.
Les finestres estan brutes. 窓が 汚れて います 。 窓が 汚れて います 。 窓が 汚れて います 。 窓が 汚れて います 。 窓が 汚れて います 。 0
wa-ash---a -uro-ba---sō-i -hi--s-. w______ w_ f______ o s___ s_______ w-t-s-i w- f-r---a o s-j- s-i-a-u- ---------------------------------- watashi wa furo-ba o sōji shimasu.
El terra està brut. 床が 汚れて います 。 床が 汚れて います 。 床が 汚れて います 。 床が 汚れて います 。 床が 汚れて います 。 0
wat---- w---u---ba-o -ōji s-i-a--. w______ w_ f______ o s___ s_______ w-t-s-i w- f-r---a o s-j- s-i-a-u- ---------------------------------- watashi wa furo-ba o sōji shimasu.
La vaixella és bruta. 食器が 汚れて います 。 食器が 汚れて います 。 食器が 汚れて います 。 食器が 汚れて います 。 食器が 汚れて います 。 0
otto ------u-- - -r---as-. o___ w_ k_____ o a________ o-t- w- k-r-m- o a-a-m-s-. -------------------------- otto wa kuruma o araimasu.
Qui neteja les finestres? だれが 窓掃除を します か ? だれが 窓掃除を します か ? だれが 窓掃除を します か ? だれが 窓掃除を します か ? だれが 窓掃除を します か ? 0
ott- -- -ur-ma-- --aim--u. o___ w_ k_____ o a________ o-t- w- k-r-m- o a-a-m-s-. -------------------------- otto wa kuruma o araimasu.
Qui passa l’aspiradora? だれが 掃除機を かけます か ? だれが 掃除機を かけます か ? だれが 掃除機を かけます か ? だれが 掃除機を かけます か ? だれが 掃除機を かけます か ? 0
o--o-w- k--uma-- ar-im-su. o___ w_ k_____ o a________ o-t- w- k-r-m- o a-a-m-s-. -------------------------- otto wa kuruma o araimasu.
Qui renta la vaixella? だれが 食器を 洗います か ? だれが 食器を 洗います か ? だれが 食器を 洗います か ? だれが 食器を 洗います か ? だれが 食器を 洗います か ? 0
k-d-mo-achi-w--j--e---a --k-r-i -- s-i--s-. k__________ w_ j_______ o k____ n_ s_______ k-d-m-d-c-i w- j-t-n-h- o k-r-i n- s-i-a-u- ------------------------------------------- kodomodachi wa jitensha o kirei ni shimasu.

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!