Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ru Уборка дома

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [восемнадцать]

18 [vosemnadtsatʹ]

Уборка дома

Uborka doma

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Avui és dissabte. Сег---------о--. С______ с_______ С-г-д-я с-б-о-а- ---------------- Сегодня суббота. 0
Ubo--- ---a U_____ d___ U-o-k- d-m- ----------- Uborka doma
Avui tenim temps. С-го-н- у-н-с-е--ь---емя. С______ у н__ е___ в_____ С-г-д-я у н-с е-т- в-е-я- ------------------------- Сегодня у нас есть время. 0
Ubor-- do-a U_____ d___ U-o-k- d-m- ----------- Uborka doma
Avui netegem l’apartament. Сего--я-мы убира-м к-а-тир-. С______ м_ у______ к________ С-г-д-я м- у-и-а-м к-а-т-р-. ---------------------------- Сегодня мы убираем квартиру. 0
S-g--ny-----bota. S_______ s_______ S-g-d-y- s-b-o-a- ----------------- Segodnya subbota.
Jo netejo la cambra de bany. Я уби-а- - --нной--омн---. Я у_____ в в_____ к_______ Я у-и-а- в в-н-о- к-м-а-е- -------------------------- Я убираю в ванной комнате. 0
Se-o--ya --bb-t-. S_______ s_______ S-g-d-y- s-b-o-a- ----------------- Segodnya subbota.
El meu marit renta el cotxe. Мо--м----оет -а-и-у. М__ м__ м___ м______ М-й м-ж м-е- м-ш-н-. -------------------- Мой муж моет машину. 0
S-g-d-ya -----ta. S_______ s_______ S-g-d-y- s-b-o-a- ----------------- Segodnya subbota.
Els nens netegen les bicicletes. Д----чистя- -е-осип--ы. Д___ ч_____ в__________ Д-т- ч-с-я- в-л-с-п-д-. ----------------------- Дети чистят велосипеды. 0
S--odny--u n---y-s----r----. S_______ u n__ y____ v______ S-g-d-y- u n-s y-s-ʹ v-e-y-. ---------------------------- Segodnya u nas yestʹ vremya.
L’àvia rega les flors. Бабу-ка-п---ва-- цв-т-. Б______ п_______ ц_____ Б-б-ш-а п-л-в-е- ц-е-ы- ----------------------- Бабушка поливает цветы. 0
S--o---a u nas-----ʹ-vremya. S_______ u n__ y____ v______ S-g-d-y- u n-s y-s-ʹ v-e-y-. ---------------------------- Segodnya u nas yestʹ vremya.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Д----уб---ют д--с----к-мнату. Д___ у______ д______ к_______ Д-т- у-и-а-т д-т-к-ю к-м-а-у- ----------------------------- Дети убирают детскую комнату. 0
S------a u -as-ye--- -r----. S_______ u n__ y____ v______ S-g-d-y- u n-s y-s-ʹ v-e-y-. ---------------------------- Segodnya u nas yestʹ vremya.
El meu marit ordena el seu escriptori. Мой -уж уб-р-ет--- -во----ись---ном с-ол-. М__ м__ у______ н_ с____ п_________ с_____ М-й м-ж у-и-а-т н- с-о-м п-с-м-н-о- с-о-е- ------------------------------------------ Мой муж убирает на своем письменном столе. 0
S--od-------ubir------v--tiru. S_______ m_ u_______ k________ S-g-d-y- m- u-i-a-e- k-a-t-r-. ------------------------------ Segodnya my ubirayem kvartiru.
(Jo) poso la roba a la rentadora. Я-заг-ужаю---л-- --ст--ал--у- -ашин-. Я з_______ б____ в с_________ м______ Я з-г-у-а- б-л-ё в с-и-а-ь-у- м-ш-н-. ------------------------------------- Я загружаю бельё в стиральную машину. 0
S-g--n---my---i--yem-k--r--r-. S_______ m_ u_______ k________ S-g-d-y- m- u-i-a-e- k-a-t-r-. ------------------------------ Segodnya my ubirayem kvartiru.
(Jo) estenc la roba. Я--еша---е-ь-. Я в____ б_____ Я в-ш-ю б-л-ё- -------------- Я вешаю бельё. 0
S-g-d-y- my --irayem----rt---. S_______ m_ u_______ k________ S-g-d-y- m- u-i-a-e- k-a-t-r-. ------------------------------ Segodnya my ubirayem kvartiru.
(Jo) planxo la roba. Я -лаж- бельё. Я г____ б_____ Я г-а-у б-л-ё- -------------- Я глажу бельё. 0
Ya u--ra-- - van-o--ko---t-. Y_ u______ v v_____ k_______ Y- u-i-a-u v v-n-o- k-m-a-e- ---------------------------- Ya ubirayu v vannoy komnate.
Les finestres estan brutes. Ок---гря--ые. О___ г_______ О-н- г-я-н-е- ------------- Окна грязные. 0
Ya-u-ir-yu-v van--- ko-nat-. Y_ u______ v v_____ k_______ Y- u-i-a-u v v-n-o- k-m-a-e- ---------------------------- Ya ubirayu v vannoy komnate.
El terra està brut. П---гр-зн--. П__ г_______ П-л г-я-н-й- ------------ Пол грязный. 0
Ya-ub-ra------a-no- -omna--. Y_ u______ v v_____ k_______ Y- u-i-a-u v v-n-o- k-m-a-e- ---------------------------- Ya ubirayu v vannoy komnate.
La vaixella és bruta. П--у----------. П_____ г_______ П-с-д- г-я-н-я- --------------- Посуда грязная. 0
M-y-m-z----y-- -a-hin-. M__ m___ m____ m_______ M-y m-z- m-y-t m-s-i-u- ----------------------- Moy muzh moyet mashinu.
Qui neteja les finestres? К-- мо-т-ок--? К__ м___ о____ К-о м-е- о-н-? -------------- Кто моет окна? 0
Moy--uz- -oyet--ashi--. M__ m___ m____ m_______ M-y m-z- m-y-t m-s-i-u- ----------------------- Moy muzh moyet mashinu.
Qui passa l’aspiradora? Кто-пыл-с---т? К__ п_________ К-о п-л-с-с-т- -------------- Кто пылесосит? 0
Mo--m--h m---t -as-inu. M__ m___ m____ m_______ M-y m-z- m-y-t m-s-i-u- ----------------------- Moy muzh moyet mashinu.
Qui renta la vaixella? Кт- -о-- ----ду? К__ м___ п______ К-о м-е- п-с-д-? ---------------- Кто моет посуду? 0
Deti--h----a- ---o-i--d-. D___ c_______ v__________ D-t- c-i-t-a- v-l-s-p-d-. ------------------------- Deti chistyat velosipedy.

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!