Manual de conversa

ca Fer neteja   »   sr Чишћење куће

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [осамнаест]

18 [osamnaest]

Чишћење куће

Čišćenje kuće

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Avui és dissabte. Дан-с-ј-------а. Д____ ј_ с______ Д-н-с ј- с-б-т-. ---------------- Данас је субота. 0
Či-c---j- --c-e Č_______ k___ Č-š-́-n-e k-c-e --------------- Čišćenje kuće
Avui tenim temps. Да-----мамо в-е---а. Д____ и____ в_______ Д-н-с и-а-о в-е-е-а- -------------------- Данас имамо времена. 0
Č-š-́-nj- -uće Č_______ k___ Č-š-́-n-e k-c-e --------------- Čišćenje kuće
Avui netegem l’apartament. Данас -и---м---т-н. Д____ ч______ с____ Д-н-с ч-с-и-о с-а-. ------------------- Данас чистимо стан. 0
Da-as-j- sub---. D____ j_ s______ D-n-s j- s-b-t-. ---------------- Danas je subota.
Jo netejo la cambra de bany. Ја--ис-им-куп--и-о. Ј_ ч_____ к________ Ј- ч-с-и- к-п-т-л-. ------------------- Ја чистим купатило. 0
Da-as--e-s-bota. D____ j_ s______ D-n-s j- s-b-t-. ---------------- Danas je subota.
El meu marit renta el cotxe. Мо- м-ж-п--е--у--. М__ м__ п___ а____ М-ј м-ж п-р- а-т-. ------------------ Мој муж пере ауто. 0
Da-a---- s--o-a. D____ j_ s______ D-n-s j- s-b-t-. ---------------- Danas je subota.
Els nens netegen les bicicletes. Д-ца п--- -иц-к--. Д___ п___ б_______ Д-ц- п-р- б-ц-к-а- ------------------ Деца перу бицикла. 0
Da--- i---o-vre----. D____ i____ v_______ D-n-s i-a-o v-e-e-a- -------------------- Danas imamo vremena.
L’àvia rega les flors. Бак- -а--------ће. Б___ з_____ ц_____ Б-к- з-л-в- ц-е-е- ------------------ Бака залива цвеће. 0
Dan-- --amo vrem--a. D____ i____ v_______ D-n-s i-a-o v-e-e-a- -------------------- Danas imamo vremena.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Де-- --сп-ема---д-чију ----. Д___ п_________ д_____ с____ Д-ц- п-с-р-м-ј- д-ч-ј- с-б-. ---------------------------- Деца поспремају дечију собу. 0
Da-as-im-m----e----. D____ i____ v_______ D-n-s i-a-o v-e-e-a- -------------------- Danas imamo vremena.
El meu marit ordena el seu escriptori. Мој -----о---е---св-ј пи-а-- ст-. М__ м__ п_______ с___ п_____ с___ М-ј м-ж п-с-р-м- с-о- п-с-ћ- с-о- --------------------------------- Мој муж поспрема свој писаћи сто. 0
Dan-- ---ti-o-st-n. D____ č______ s____ D-n-s č-s-i-o s-a-. ------------------- Danas čistimo stan.
(Jo) poso la roba a la rentadora. Ј---т--ља- --- у м-ш-ну--а---а-е-ве--. Ј_ с______ в__ у м_____ з_ п____ в____ Ј- с-а-љ-м в-ш у м-ш-н- з- п-а-е в-ш-. -------------------------------------- Ја стављам веш у машину за прање веша. 0
D-n-s ---t----sta-. D____ č______ s____ D-n-s č-s-i-o s-a-. ------------------- Danas čistimo stan.
(Jo) estenc la roba. Ја п---тире--ве-. Ј_ п________ в___ Ј- п-о-т-р-м в-ш- ----------------- Ја простирем веш. 0
Dan-s-č-st-mo-st-n. D____ č______ s____ D-n-s č-s-i-o s-a-. ------------------- Danas čistimo stan.
(Jo) planxo la roba. Ја--------ве-. Ј_ п_____ в___ Ј- п-г-а- в-ш- -------------- Ја пеглам веш. 0
Ja --st----u-ati-o. J_ č_____ k________ J- č-s-i- k-p-t-l-. ------------------- Ja čistim kupatilo.
Les finestres estan brutes. П---о-- -у-пр-ав-. П______ с_ п______ П-о-о-и с- п-љ-в-. ------------------ Прозори су прљави. 0
J--čist-m-k-p-til-. J_ č_____ k________ J- č-s-i- k-p-t-l-. ------------------- Ja čistim kupatilo.
El terra està brut. По- ј--п--а-. П__ ј_ п_____ П-д ј- п-љ-в- ------------- Под је прљав. 0
Ja--isti--k--at---. J_ č_____ k________ J- č-s-i- k-p-t-l-. ------------------- Ja čistim kupatilo.
La vaixella és bruta. По-у-е је --љ---. П_____ ј_ п______ П-с-ђ- ј- п-љ-в-. ----------------- Посуђе је прљаво. 0
Mo- muž-pere----o. M__ m__ p___ a____ M-j m-ž p-r- a-t-. ------------------ Moj muž pere auto.
Qui neteja les finestres? К------- пр--оре? К_ ч____ п_______ К- ч-с-и п-о-о-е- ----------------- Ко чисти прозоре? 0
Mo- -už--e-e -uto. M__ m__ p___ a____ M-j m-ž p-r- a-t-. ------------------ Moj muž pere auto.
Qui passa l’aspiradora? К- ---с--а п--шину? К_ у______ п_______ К- у-и-а-а п-а-и-у- ------------------- Ко усисава прашину? 0
M-j mu--p-re-au-o. M__ m__ p___ a____ M-j m-ž p-r- a-t-. ------------------ Moj muž pere auto.
Qui renta la vaixella? К- пе-- п--у-е? К_ п___ п______ К- п-р- п-с-ђ-? --------------- Ко пере посуђе? 0
D--a-peru b----la. D___ p___ b_______ D-c- p-r- b-c-k-a- ------------------ Deca peru bicikla.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!