Manual de conversa

ca Fer neteja   »   sv Städning

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [arton]

Städning

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Avui és dissabte. I--- -r d-- --r--g. I___ ä_ d__ l______ I-a- ä- d-t l-r-a-. ------------------- Idag är det lördag. 0
Avui tenim temps. Id-- -a--vi ---. I___ h__ v_ t___ I-a- h-r v- t-d- ---------------- Idag har vi tid. 0
Avui netegem l’apartament. I--g-s--da- v--l-g-nhe-e-. I___ s_____ v_ l__________ I-a- s-ä-a- v- l-g-n-e-e-. -------------------------- Idag städar vi lägenheten. 0
Jo netejo la cambra de bany. J-- -tä--r ----u--e-. J__ s_____ b_________ J-g s-ä-a- b-d-u-m-t- --------------------- Jag städar badrummet. 0
El meu marit renta el cotxe. Mi---an--vätt-r -----. M__ m__ t______ b_____ M-n m-n t-ä-t-r b-l-n- ---------------------- Min man tvättar bilen. 0
Els nens netegen les bicicletes. Bar-en-tvät-ar ---lar-a. B_____ t______ c________ B-r-e- t-ä-t-r c-k-a-n-. ------------------------ Barnen tvättar cyklarna. 0
L’àvia rega les flors. F------/ ----or--a--na- --omm--na. F_____ / m_____ v______ b_________ F-r-o- / m-r-o- v-t-n-r b-o-m-r-a- ---------------------------------- Farmor / mormor vattnar blommorna. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. B-rn-n--tä-ar b--nk-----en. B_____ s_____ b____________ B-r-e- s-ä-a- b-r-k-m-a-e-. --------------------------- Barnen städar barnkammaren. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Min-m-n-s-ä-a---it--s-ri--o-d. M__ m__ s_____ s___ s_________ M-n m-n s-ä-a- s-t- s-r-v-o-d- ------------------------------ Min man städar sitt skrivbord. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. Jag-l---e- -v---e- i --ä----s-----. J__ l_____ t______ i t_____________ J-g l-g-e- t-ä-t-n i t-ä-t-a-k-n-n- ----------------------------------- Jag lägger tvätten i tvättmaskinen. 0
(Jo) estenc la roba. Ja--hä-ger-u-p t---te-. J__ h_____ u__ t_______ J-g h-n-e- u-p t-ä-t-n- ----------------------- Jag hänger upp tvätten. 0
(Jo) planxo la roba. Jag ------r---ä----. J__ s______ t_______ J-g s-r-k-r t-ä-t-n- -------------------- Jag stryker tvätten. 0
Les finestres estan brutes. F-n-t------ --u---g-. F_______ ä_ s________ F-n-t-e- ä- s-u-s-g-. --------------------- Fönstren är smutsiga. 0
El terra està brut. Go-vet ä--sm-tsi--. G_____ ä_ s________ G-l-e- ä- s-u-s-g-. ------------------- Golvet är smutsigt. 0
La vaixella és bruta. Porsl-n---ä- s--ts---. P________ ä_ s________ P-r-l-n-t ä- s-u-s-g-. ---------------------- Porslinet är smutsigt. 0
Qui neteja les finestres? V-m p-t--r --ns---n? V__ p_____ f________ V-m p-t-a- f-n-t-e-? -------------------- Vem putsar fönstren? 0
Qui passa l’aspiradora? Ve- d-m--u---? V__ d_________ V-m d-m-s-g-r- -------------- Vem dammsuger? 0
Qui renta la vaixella? Vem-d-s-ar? V__ d______ V-m d-s-a-? ----------- Vem diskar? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + suec (1-100) MP3 suec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!