Manual de conversa

ca Conversa 2   »   zh 简单对话2

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

21[二十一]

21 [Èrshíyī]

简单对话2

jiǎndān duìhuà 2

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
D’on és vostè? 您 - 哪里-来-? 您 从 哪_ 来 ? 您 从 哪- 来 ? ---------- 您 从 哪里 来 ? 0
j-ǎ---n-duì-u- 2 j______ d_____ 2 j-ǎ-d-n d-ì-u- 2 ---------------- jiǎndān duìhuà 2
De Basilea. 来自-巴塞尔 。 来_ 巴__ 。 来- 巴-尔 。 -------- 来自 巴塞尔 。 0
j-ǎ--ān--u---à 2 j______ d_____ 2 j-ǎ-d-n d-ì-u- 2 ---------------- jiǎndān duìhuà 2
Basilea és a Suïssa. 巴-尔----瑞- 。 巴__ 位_ 瑞_ 。 巴-尔 位- 瑞- 。 ----------- 巴塞尔 位于 瑞士 。 0
nín--------l- l-i? n__ c___ n___ l___ n-n c-n- n-l- l-i- ------------------ nín cóng nǎlǐ lái?
Li presento el senyor Müller. 我 ------ -绍----生 吗 ? 我 可_ 向 您 介_ 米___ 吗 ? 我 可- 向 您 介- 米-先- 吗 ? -------------------- 我 可以 向 您 介绍 米勒先生 吗 ? 0
nín--------lǐ----? n__ c___ n___ l___ n-n c-n- n-l- l-i- ------------------ nín cóng nǎlǐ lái?
És estranger. 他-是 ----人-。 他 是 个 外__ 。 他 是 个 外-人 。 ----------- 他 是 个 外国人 。 0
ní- -óng-n-lǐ lái? n__ c___ n___ l___ n-n c-n- n-l- l-i- ------------------ nín cóng nǎlǐ lái?
Parla diverses llengües. 他-会 说--多--语言-。 他 会 说 很__ 语_ 。 他 会 说 很-种 语- 。 -------------- 他 会 说 很多种 语言 。 0
L--z---āsè-ěr. L____ b___ ě__ L-i-ì b-s- ě-. -------------- Láizì bāsè ěr.
És la primera vegada que és aquí vostè? 您-是 --次-到 -- 来-吗 ? 您 是 第__ 到 这_ 来 吗 ? 您 是 第-次 到 这- 来 吗 ? ------------------ 您 是 第一次 到 这里 来 吗 ? 0
Lá-z--b-s---r. L____ b___ ě__ L-i-ì b-s- ě-. -------------- Láizì bāsè ěr.
No, ja hi vaig ser l’any passat. 不-的- 我 去- -- ----里-了-。 不___ 我 去_ 已_ 来_ 这_ 了 。 不-的- 我 去- 已- 来- 这- 了 。 ---------------------- 不是的, 我 去年 已经 来过 这里 了 。 0
L-i----āsè --. L____ b___ ě__ L-i-ì b-s- ě-. -------------- Láizì bāsè ěr.
Però només per una setmana. 但-----一--星期 。 但_ 只_ 一_ 星_ 。 但- 只- 一- 星- 。 ------------- 但是 只是 一个 星期 。 0
B--è ěr---i-- --ì---. B___ ě_ w____ r______ B-s- ě- w-i-ú r-ì-h-. --------------------- Bāsè ěr wèiyú ruìshì.
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? 您-喜- 我们 -- ---吗 ? 您 喜_ 我_ 这_ 地_ 吗 ? 您 喜- 我- 这- 地- 吗 ? ----------------- 您 喜欢 我们 这个 地方 吗 ? 0
B--è--r ----ú--u-sh-. B___ ě_ w____ r______ B-s- ě- w-i-ú r-ì-h-. --------------------- Bāsè ěr wèiyú ruìshì.
Molt. La gent és molt amable. 我 - -欢 -这-地-), -------很-友善-。 我 很 喜_ (______ 这__ 人_ 很 友_ 。 我 很 喜- (-个-方-, 这-的 人- 很 友- 。 ---------------------------- 我 很 喜欢 (这个地方), 这里的 人们 很 友善 。 0
Bā-- ěr --iy-----s-ì. B___ ě_ w____ r______ B-s- ě- w-i-ú r-ì-h-. --------------------- Bāsè ěr wèiyú ruìshì.
I també m’agrada el paisatge. 我 也--- --的 -然 ---。 我 也 喜_ 这__ 自_ 风_ 。 我 也 喜- 这-的 自- 风- 。 ------------------ 我 也 喜欢 这里的 自然 风光 。 0
Wǒ--ě-ǐ x-àng-n-- ji---à--mǐ -ēi x-ānshēng--a? W_ k___ x____ n__ j______ m_ l__ x________ m__ W- k-y- x-à-g n-n j-è-h-o m- l-i x-ā-s-ē-g m-? ---------------------------------------------- Wǒ kěyǐ xiàng nín jièshào mǐ lēi xiānshēng ma?
Quina és la seva professió? 您---做-么 --的-? 您 是 做__ 工__ ? 您 是 做-么 工-的 ? ------------- 您 是 做什么 工作的 ? 0
W- -ěyǐ x-à-g--í- j----ào m- lē------s-ēng---? W_ k___ x____ n__ j______ m_ l__ x________ m__ W- k-y- x-à-g n-n j-è-h-o m- l-i x-ā-s-ē-g m-? ---------------------------------------------- Wǒ kěyǐ xiàng nín jièshào mǐ lēi xiānshēng ma?
Sóc traductor. 我-是-翻- 。 我 是 翻_ 。 我 是 翻- 。 -------- 我 是 翻译 。 0
Wǒ-kě-- xi-ng---n -i-s-à--mǐ -ē----ā-------ma? W_ k___ x____ n__ j______ m_ l__ x________ m__ W- k-y- x-à-g n-n j-è-h-o m- l-i x-ā-s-ē-g m-? ---------------------------------------------- Wǒ kěyǐ xiàng nín jièshào mǐ lēi xiānshēng ma?
Tradueixo llibres. 我-翻译-书 。 我 翻_ 书 。 我 翻- 书 。 -------- 我 翻译 书 。 0
Tā --ìgè----g-ó r--. T_ s____ w_____ r___ T- s-ì-è w-i-u- r-n- -------------------- Tā shìgè wàiguó rén.
Està sol aquí? 您 自己 --人-- -里 --? 您 自_ 一__ 在 这_ 吗 ? 您 自- 一-人 在 这- 吗 ? ----------------- 您 自己 一个人 在 这里 吗 ? 0
Tā ---gè-wàig-- r--. T_ s____ w_____ r___ T- s-ì-è w-i-u- r-n- -------------------- Tā shìgè wàiguó rén.
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. 不-的---的--/我的-- - --这--。 不___ 我________ 也 在 这_ 。 不-的- 我-妻-/-的-夫 也 在 这- 。 ----------------------- 不是的, 我的妻子/我的丈夫 也 在 这儿 。 0
T- sh-g--wài-uó--é-. T_ s____ w_____ r___ T- s-ì-è w-i-u- r-n- -------------------- Tā shìgè wàiguó rén.
I allà són els meus dos fills. 我的--个-孩子-- 那里-。 我_ 两_ 孩_ 在 那_ 。 我- 两- 孩- 在 那- 。 --------------- 我的 两个 孩子 在 那里 。 0
Tā hu--sh-ō-h-nduō-zhǒ---y-yá-. T_ h__ s___ h_____ z____ y_____ T- h-ì s-u- h-n-u- z-ǒ-g y-y-n- ------------------------------- Tā huì shuō hěnduō zhǒng yǔyán.

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!