Manual de conversa

ca Conversa 3   »   bg Кратък разговор 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [двайсет и две]

22 [dvayset i dve]

Кратък разговор 3

Kratyk razgovor 3

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Fuma vostè? П-ш--е --? П_____ л__ П-ш-т- л-? ---------- Пушите ли? 0
Kra--k raz-ov---3 K_____ r_______ 3 K-a-y- r-z-o-o- 3 ----------------- Kratyk razgovor 3
Abans, sí. По-р-н- д-. П______ д__ П---а-о д-. ----------- По-рано да. 0
K----k---zgo-o- 3 K_____ r_______ 3 K-a-y- r-z-o-o- 3 ----------------- Kratyk razgovor 3
Però ara ja no fumo. Н- с--- ве-- не---ша. Н_ с___ в___ н_ п____ Н- с-г- в-ч- н- п-ш-. --------------------- Но сега вече не пуша. 0
Push--- --? P______ l__ P-s-i-e l-? ----------- Pushite li?
Li importa si fumo? П--чи-ли --,--ко а- -у-а? П____ л_ В__ а__ а_ п____ П-е-и л- В-, а-о а- п-ш-? ------------------------- Пречи ли Ви, ако аз пуша? 0
Pushite -i? P______ l__ P-s-i-e l-? ----------- Pushite li?
No, no gens. Не- ----ще-не. Н__ в_____ н__ Н-, в-о-щ- н-. -------------- Не, въобще не. 0
P-s--t---i? P______ l__ P-s-i-e l-? ----------- Pushite li?
No em molesta pas. Това--- -и п--ч-. Т___ н_ м_ п_____ Т-в- н- м- п-е-и- ----------------- Това не ми пречи. 0
P--r--- -a. P______ d__ P---a-o d-. ----------- Po-rano da.
Que vol res de beure? Ще п-е-е -и-нещо? Щ_ п____ л_ н____ Щ- п-е-е л- н-щ-? ----------------- Ще пиете ли нещо? 0
P---ano-d-. P______ d__ P---a-o d-. ----------- Po-rano da.
Un conyac? Е-и- кон-к? Е___ к_____ Е-и- к-н-к- ----------- Един коняк? 0
Po--a-o--a. P______ d__ P---a-o d-. ----------- Po-rano da.
No, més aviat una cervesa. Не- ---дп-ч-т-м-б--а. Н__ п__________ б____ Н-, п-е-п-ч-т-м б-р-. --------------------- Не, предпочитам бира. 0
N--s--- vec-e-n- p---a. N_ s___ v____ n_ p_____ N- s-g- v-c-e n- p-s-a- ----------------------- No sega veche ne pusha.
Que viatja molt vostè? Път-в-те-ли--но--? П_______ л_ м_____ П-т-в-т- л- м-о-о- ------------------ Пътувате ли много? 0
No -eg----che -e---s--. N_ s___ v____ n_ p_____ N- s-g- v-c-e n- p-s-a- ----------------------- No sega veche ne pusha.
Sí, però són sobretot viatges de negocis. Да--о-и--овен- в ком-нд--о--а. Д__ о_________ в к____________ Д-, о-и-н-в-н- в к-м-н-и-о-к-. ------------------------------ Да, обикновено в командировка. 0
N- -eg--v-----ne-p-sha. N_ s___ v____ n_ p_____ N- s-g- v-c-e n- p-s-a- ----------------------- No sega veche ne pusha.
Però ara fem vacances. Но -е--------у- -- п-чи--а. Н_ с___ с__ т__ н_ п_______ Н- с-г- с-е т-к н- п-ч-в-а- --------------------------- Но сега сме тук на почивка. 0
Pre----l----, -k- -- pu---? P_____ l_ V__ a__ a_ p_____ P-e-h- l- V-, a-o a- p-s-a- --------------------------- Prechi li Vi, ako az pusha?
Quina calor! Как-а --г-! К____ ж____ К-к-а ж-г-! ----------- Каква жега! 0
Pr---- l--Vi- ak- -z-pu-ha? P_____ l_ V__ a__ a_ p_____ P-e-h- l- V-, a-o a- p-s-a- --------------------------- Prechi li Vi, ako az pusha?
Sí, avui fa molta calor. Д-- --ес -а-ст-на-е г-р-що. Д__ д___ н_______ е г______ Д-, д-е- н-и-т-н- е г-р-щ-. --------------------------- Да, днес наистина е горещо. 0
P--ch--l- Vi- -k- -z ---h-? P_____ l_ V__ a__ a_ p_____ P-e-h- l- V-, a-o a- p-s-a- --------------------------- Prechi li Vi, ako az pusha?
Anem al balcó. Да из--з-- ---б-----а. Д_ и______ н_ б_______ Д- и-л-з-м н- б-л-о-а- ---------------------- Да излезем на балкона. 0
N-, -yob----e ne. N__ v________ n__ N-, v-o-s-c-e n-. ----------------- Ne, vyobshche ne.
Demà hi haurà una festa. Ут-е-тук--- им- п--ти. У___ т__ щ_ и__ п_____ У-р- т-к щ- и-а п-р-и- ---------------------- Утре тук ще има парти. 0
N-- -y-b-h-----e. N__ v________ n__ N-, v-o-s-c-e n-. ----------------- Ne, vyobshche ne.
Que vol venir també? Щ- --йд-те--и-- В--? Щ_ д______ л_ и В___ Щ- д-й-е-е л- и В-е- -------------------- Ще дойдете ли и Вие? 0
Ne- --o---c----e. N__ v________ n__ N-, v-o-s-c-e n-. ----------------- Ne, vyobshche ne.
Sí, també hi som convidats. Да,---- също-с---пока-ени. Д__ н__ с___ с__ п________ Д-, н-е с-щ- с-е п-к-н-н-. -------------------------- Да, ние също сме поканени. 0
To-a--e----p--ch-. T___ n_ m_ p______ T-v- n- m- p-e-h-. ------------------ Tova ne mi prechi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!