Manual de conversa

ca Conversa 3   »   he ‫שיחת חולין 3‬

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

‫22 [עשרים ושתיים]‬

22 [essrim ushtaim]

‫שיחת חולין 3‬

ssixat xulin 3

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Fuma vostè? ‫---/-ה -עש- /-ת-‬ ‫__ / ה מ___ / ת__ ‫-ת / ה מ-ש- / ת-‬ ------------------ ‫את / ה מעשן / ת?‬ 0
s--xa- --l-- 3 s_____ x____ 3 s-i-a- x-l-n 3 -------------- ssixat xulin 3
Abans, sí. ‫-ע-ר-----תי.‬ ‫____ ע_______ ‫-ע-ר ע-ש-ת-.- -------------- ‫בעבר עישנתי.‬ 0
ssi--- x-li- 3 s_____ x____ 3 s-i-a- x-l-n 3 -------------- ssixat xulin 3
Però ara ja no fumo. ‫-בל -כשי----י-כ-ר ל- מ----/ --‬ ‫___ ע____ א__ כ__ ל_ מ___ / ת__ ‫-ב- ע-ש-ו א-י כ-ר ל- מ-ש- / ת-‬ -------------------------------- ‫אבל עכשיו אני כבר לא מעשן / ת.‬ 0
atah/-- --'--he--m-'ash-n--? a______ m___________________ a-a-/-t m-'-s-e-/-e-a-h-n-t- ---------------------------- atah/at me'ashen/me'ashenet?
Li importa si fumo? ‫---י-----א- אע---‬ ‫_____ ל_ א_ א_____ ‫-פ-י- ל- א- א-ש-?- ------------------- ‫יפריע לך אם אעשן?‬ 0
b'avar isha-ti. b_____ i_______ b-a-a- i-h-n-i- --------------- b'avar ishanti.
No, no gens. ‫לא,--לל--א.‬ ‫___ כ__ ל___ ‫-א- כ-ל ל-.- ------------- ‫לא, כלל לא.‬ 0
a--- --hs-a-w ani -var ----e'a---------sh----. a___ a_______ a__ k___ l_ m___________________ a-a- a-h-h-y- a-i k-a- l- m-'-s-e-/-e-a-h-n-t- ---------------------------------------------- aval akhshayw ani kvar lo me'ashen/me'ashenet.
No em molesta pas. ‫ז- -א---ריע ל--‬ ‫__ ל_ י____ ל___ ‫-ה ל- י-ר-ע ל-.- ----------------- ‫זה לא יפריע לי.‬ 0
y-f--'-----ha--a---i--a--s-en? y______ l_________ i_ a_______ y-f-i-a l-k-a-l-k- i- a-a-h-n- ------------------------------ yafri'a lekha/lakh im a'ashen?
Que vol res de beure? ‫תרצה-/ - ------מ--ו?‬ ‫____ / י ל____ מ_____ ‫-ר-ה / י ל-ת-ת מ-ה-?- ---------------------- ‫תרצה / י לשתות משהו?‬ 0
lo- --a--lo. l__ k___ l__ l-, k-a- l-. ------------ lo, klal lo.
Un conyac? ‫כו-ית-קוני---‬ ‫_____ ק_______ ‫-ו-י- ק-נ-א-?- --------------- ‫כוסית קוניאק?‬ 0
lo, kl-l l-. l__ k___ l__ l-, k-a- l-. ------------ lo, klal lo.
No, més aviat una cervesa. ‫לא--א----עדי--/-פה בירה-‬ ‫___ א__ מ____ / פ_ ב_____ ‫-א- א-י מ-ד-ף / פ- ב-ר-.- -------------------------- ‫לא, אני מעדיף / פה בירה.‬ 0
lo,--l-l-l-. l__ k___ l__ l-, k-a- l-. ------------ lo, klal lo.
Que viatja molt vostè? ‫-ת---ה-נו---/ ---רב--‬ ‫__ / ה נ___ / ת ה_____ ‫-ת / ה נ-ס- / ת ה-ב-?- ----------------------- ‫את / ה נוסע / ת הרבה?‬ 0
zeh-lo ---r-'a l-. z__ l_ y______ l__ z-h l- y-f-i-a l-. ------------------ zeh lo yafri'a li.
Sí, però són sobretot viatges de negocis. ‫--,-לרו--אלה---יע-ת -ס-י--‬ ‫___ ל___ א__ נ_____ ע______ ‫-ן- ל-ו- א-ה נ-י-ו- ע-ק-ם-‬ ---------------------------- ‫כן, לרוב אלה נסיעות עסקים.‬ 0
tir-s--/ti--s--l-----t -----h-? t_____________ l______ m_______ t-r-s-h-t-r-s- l-s-t-t m-s-e-u- ------------------------------- tirtseh/tirtsi lishtot mashehu?
Però ara fem vacances. ‫א-- --ת --ח-ו--מ---- ----בח-פ---‬ ‫___ כ__ א____ נ_____ כ__ ב_______ ‫-ב- כ-ת א-ח-ו נ-צ-י- כ-ן ב-ו-ש-.- ---------------------------------- ‫אבל כעת אנחנו נמצאים כאן בחופשה.‬ 0
tir-seh-t-rt-i l-shtot-ma---hu? t_____________ l______ m_______ t-r-s-h-t-r-s- l-s-t-t m-s-e-u- ------------------------------- tirtseh/tirtsi lishtot mashehu?
Quina calor! ‫א-זה-ח---‬ ‫____ ח____ ‫-י-ה ח-ם-‬ ----------- ‫איזה חום!‬ 0
t--tseh/tirts- l---t-t-m--h-hu? t_____________ l______ m_______ t-r-s-h-t-r-s- l-s-t-t m-s-e-u- ------------------------------- tirtseh/tirtsi lishtot mashehu?
Sí, avui fa molta calor. ‫כ-,-ה-ו- --מת ---‬ ‫___ ה___ ב___ ח___ ‫-ן- ה-ו- ב-מ- ח-.- ------------------- ‫כן, היום באמת חם.‬ 0
k---- -on-a'q? k____ q_______ k-s-t q-n-a-q- -------------- kosit qonya'q?
Anem al balcó. ‫--א---ר-סת.‬ ‫___ ל_______ ‫-צ- ל-ר-ס-.- ------------- ‫נצא למרפסת.‬ 0
lo,--ni----adi--ma-a-ifa- --rah. l__ a__ m________________ b_____ l-, a-i m-'-d-f-m-'-d-f-h b-r-h- -------------------------------- lo, ani ma'adif/ma'adifah birah.
Demà hi haurà una festa. ‫מ-- ת-יי- --ן מסי---‬ ‫___ ת____ כ__ מ______ ‫-ח- ת-י-ה כ-ן מ-י-ה-‬ ---------------------- ‫מחר תהייה כאן מסיבה.‬ 0
at-h-a- ---e----osa- h-ru---? a______ n___________ h_______ a-a-/-t n-s-'-/-o-a- h-r-b-h- ----------------------------- atah/at nose'a/nosat harubeh?
Que vol venir també? ‫-ר-ה-- י -ה---ף-‬ ‫____ / י ל_______ ‫-ר-ה / י ל-צ-ר-?- ------------------ ‫תרצה / י להצטרף?‬ 0
ke-- -aro--e-e- ne-i-ot ----i-. k___ l____ e___ n______ a______ k-n- l-r-v e-e- n-s-'-t a-a-i-. ------------------------------- ken, larov eleh nesi'ot asaqim.
Sí, també hi som convidats. ‫-ן,------ח---מוז-נ---‬ ‫___ ג_ א____ מ________ ‫-ן- ג- א-ח-ו מ-ז-נ-ם-‬ ----------------------- ‫כן, גם אנחנו מוזמנים.‬ 0
aval-ka'et-an-x-u n-m-se-----a'-----u-sh--. a___ k____ a_____ n________ k___ b_________ a-a- k-'-t a-a-n- n-m-s-'-m k-'- b-x-f-h-h- ------------------------------------------- aval ka'et anaxnu nimtse'im ka'n b'xufshah.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!