Manual de conversa

ca Conversa 3   »   sr Ћаскање 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [двадесет и два]

22 [dvadeset i dva]

Ћаскање 3

Ćaskanje 3

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Fuma vostè? П-шите л-? П_____ л__ П-ш-т- л-? ---------- Пушите ли? 0
Ćaska-j- 3 Ć_______ 3 C-a-k-n-e 3 ----------- Ćaskanje 3
Abans, sí. Пре -а. П__ д__ П-е д-. ------- Пре да. 0
Ć-s-an-- 3 Ć_______ 3 C-a-k-n-e 3 ----------- Ćaskanje 3
Però ara ja no fumo. Али --д--в--е--е -уш-м. А__ с___ в___ н_ п_____ А-и с-д- в-ш- н- п-ш-м- ----------------------- Али сада више не пушим. 0
P----- li? P_____ l__ P-š-t- l-? ---------- Pušite li?
Li importa si fumo? Смета л--Вам---о-ј- -ушим? С____ л_ В__ а__ ј_ п_____ С-е-а л- В-м а-о ј- п-ш-м- -------------------------- Смета ли Вам ако ја пушим? 0
P--i-e-li? P_____ l__ P-š-t- l-? ---------- Pušite li?
No, no gens. Не--ап-о--тно --. Н__ а________ н__ Н-, а-с-л-т-о н-. ----------------- Не, апсолутно не. 0
P--it- li? P_____ l__ P-š-t- l-? ---------- Pušite li?
No em molesta pas. Н- сме----и. Н_ с____ м__ Н- с-е-а м-. ------------ Не смета ми. 0
Pr----. P__ d__ P-e d-. ------- Pre da.
Que vol res de beure? Х--е-- -и-попи---н--т-? Х_____ л_ п_____ н_____ Х-ћ-т- л- п-п-т- н-ш-о- ----------------------- Хоћете ли попити нешто? 0
Pre da. P__ d__ P-e d-. ------- Pre da.
Un conyac? Ј-------ња-? Ј____ к_____ Ј-д-н к-њ-к- ------------ Један коњак? 0
Pr--d-. P__ d__ P-e d-. ------- Pre da.
No, més aviat una cervesa. Н-, -ади-е-п-в-. Н__ р_____ п____ Н-, р-д-ј- п-в-. ---------------- Не, радије пиво. 0
Al---a-a---š---e-p-šim. A__ s___ v___ n_ p_____ A-i s-d- v-š- n- p-š-m- ----------------------- Ali sada više ne pušim.
Que viatja molt vostè? Пут--ете -----ого? П_______ л_ м_____ П-т-ј-т- л- м-о-о- ------------------ Путујете ли много? 0
Ali sada više -- ---im. A__ s___ v___ n_ p_____ A-i s-d- v-š- n- p-š-m- ----------------------- Ali sada više ne pušim.
Sí, però són sobretot viatges de negocis. Да, -е---о--су--- посл--н- -у-о--ња. Д__ в______ с_ т_ п_______ п________ Д-, в-ћ-н-м с- т- п-с-о-н- п-т-в-њ-. ------------------------------------ Да, већином су то пословна путовања. 0
A---sad--viš- -e--u-i-. A__ s___ v___ n_ p_____ A-i s-d- v-š- n- p-š-m- ----------------------- Ali sada više ne pušim.
Però ara fem vacances. Ал- --д- смо-о-де-н----ди---м одмору. А__ с___ с__ о___ н_ г_______ о______ А-и с-д- с-о о-д- н- г-д-ш-е- о-м-р-. ------------------------------------- Али сада смо овде на годишњем одмору. 0
Smet- l- V---a----- -ušim? S____ l_ V__ a__ j_ p_____ S-e-a l- V-m a-o j- p-š-m- -------------------------- Smeta li Vam ako ja pušim?
Quina calor! Как-а вру--на! К____ в_______ К-к-а в-у-и-а- -------------- Каква врућина! 0
S--t--l--Vam--k- -a--u-i-? S____ l_ V__ a__ j_ p_____ S-e-a l- V-m a-o j- p-š-m- -------------------------- Smeta li Vam ako ja pušim?
Sí, avui fa molta calor. Д-,--анас ј--с-в---- -р--е. Д__ д____ ј_ с______ в_____ Д-, д-н-с ј- с-в-р-о в-у-е- --------------------------- Да, данас је стварно вруће. 0
Sm--- -i---- ak--ja-puš-m? S____ l_ V__ a__ j_ p_____ S-e-a l- V-m a-o j- p-š-m- -------------------------- Smeta li Vam ako ja pušim?
Anem al balcó. Х--д--о -- б--ко-. Х______ н_ б______ Х-ј-е-о н- б-л-о-. ------------------ Хајдемо на балкон. 0
Ne------lu-no ne. N__ a________ n__ N-, a-s-l-t-o n-. ----------------- Ne, apsolutno ne.
Demà hi haurà una festa. Су---------де --ти--аба-а. С____ ћ_ о___ б___ з______ С-т-а ћ- о-д- б-т- з-б-в-. -------------------------- Сутра ће овде бити забава. 0
Ne,-------tno-ne. N__ a________ n__ N-, a-s-l-t-o n-. ----------------- Ne, apsolutno ne.
Que vol venir també? Хоћ--е----- Ви -о---? Х_____ л_ и В_ д_____ Х-ћ-т- л- и В- д-ћ-?- --------------------- Хоћете ли и Ви доћи?? 0
N-, apso--t-o --. N__ a________ n__ N-, a-s-l-t-o n-. ----------------- Ne, apsolutno ne.
Sí, també hi som convidats. Д-,--и см- т-к--- по----и. Д__ м_ с__ т_____ п_______ Д-, м- с-о т-к-ђ- п-з-а-и- -------------------------- Да, ми смо такође позвани. 0
Ne sme-a-m-. N_ s____ m__ N- s-e-a m-. ------------ Ne smeta mi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!