Manual de conversa

ca Conversa 3   »   uk Коротка розмова 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [двадцять два]

22 [dvadtsyatʹ dva]

Коротка розмова 3

Korotka rozmova 3

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Fuma vostè? В- па--т-? В_ п______ В- п-л-т-? ---------- Ви палите? 0
K----k--r-------3 K______ r______ 3 K-r-t-a r-z-o-a 3 ----------------- Korotka rozmova 3
Abans, sí. Ра---- т--. Р_____ т___ Р-н-ш- т-к- ----------- Раніше так. 0
Korotka-----o-- 3 K______ r______ 3 K-r-t-a r-z-o-a 3 ----------------- Korotka rozmova 3
Però ara ja no fumo. А---теп-р я-бі--------п---. А__ т____ я б_____ н_ п____ А-е т-п-р я б-л-ш- н- п-л-. --------------------------- Але тепер я більше не палю. 0
Vy pa-yt-? V_ p______ V- p-l-t-? ---------- Vy palyte?
Li importa si fumo? Чи-за-аж-- -ам--коли-я-п---? Ч_ з______ В___ к___ я п____ Ч- з-в-ж-є В-м- к-л- я п-л-? ---------------------------- Чи заважає Вам, коли я палю? 0
Vy p--yte? V_ p______ V- p-l-t-? ---------- Vy palyte?
No, no gens. Н-- зо---- ні. Н__ з_____ н__ Н-, з-в-і- н-. -------------- Ні, зовсім ні. 0
V- p----e? V_ p______ V- p-l-t-? ---------- Vy palyte?
No em molesta pas. Це-ме-і----з----а-. Ц_ м___ н_ з_______ Ц- м-н- н- з-в-ж-є- ------------------- Це мені не заважає. 0
Ra---h--ta-. R______ t___ R-n-s-e t-k- ------------ Ranishe tak.
Que vol res de beure? В---о------те? В_ щ___ п_____ В- щ-с- п-є-е- -------------- Ви щось п’єте? 0
Rani-he -ak. R______ t___ R-n-s-e t-k- ------------ Ranishe tak.
Un conyac? К-нь-к? К______ К-н-я-? ------- Коньяк? 0
R-n-sh- -ak. R______ t___ R-n-s-e t-k- ------------ Ranishe tak.
No, més aviat una cervesa. Н------ще пиво. Н__ к____ п____ Н-, к-а-е п-в-. --------------- Ні, краще пиво. 0
Al- t---r -a -ilʹ-h- -e--aly-. A__ t____ y_ b______ n_ p_____ A-e t-p-r y- b-l-s-e n- p-l-u- ------------------------------ Ale teper ya bilʹshe ne palyu.
Que viatja molt vostè? Ви бага----од--ож--т-? В_ б_____ п___________ В- б-г-т- п-д-р-ж-є-е- ---------------------- Ви багато подорожуєте? 0
A-e-te-er ya bilʹ--- ne-p---u. A__ t____ y_ b______ n_ p_____ A-e t-p-r y- b-l-s-e n- p-l-u- ------------------------------ Ale teper ya bilʹshe ne palyu.
Sí, però són sobretot viatges de negocis. Так, --ре-а----це д-ло---п--з-к-. Т___ п________ ц_ д_____ п_______ Т-к- п-р-в-ж-о ц- д-л-в- п-ї-д-и- --------------------------------- Так, переважно це ділові поїздки. 0
Al- tepe--ya-b--ʹ-he--e-pal-u. A__ t____ y_ b______ n_ p_____ A-e t-p-r y- b-l-s-e n- p-l-u- ------------------------------ Ale teper ya bilʹshe ne palyu.
Però ara fem vacances. А---т---- м------у--і-пус-ці А__ т____ м_ т__ у в________ А-е т-п-р м- т-т у в-д-у-т-і ---------------------------- Але тепер ми тут у відпустці 0
Ch-----a-ha------, -ol--ya----yu? C__ z________ V___ k___ y_ p_____ C-y z-v-z-a-e V-m- k-l- y- p-l-u- --------------------------------- Chy zavazhaye Vam, koly ya palyu?
Quina calor! Яка--пе-а! Я__ с_____ Я-а с-е-а- ---------- Яка спека! 0
Chy zava--ay- ------oly-ya -al-u? C__ z________ V___ k___ y_ p_____ C-y z-v-z-a-e V-m- k-l- y- p-l-u- --------------------------------- Chy zavazhaye Vam, koly ya palyu?
Sí, avui fa molta calor. Так- сього-ні--і-----с--к-тно. Т___ с_______ д_____ с________ Т-к- с-о-о-н- д-й-н- с-е-о-н-. ------------------------------ Так, сьогодні дійсно спекотно. 0
C-y --v--haye --m- --l- -- ---yu? C__ z________ V___ k___ y_ p_____ C-y z-v-z-a-e V-m- k-l- y- p-l-u- --------------------------------- Chy zavazhaye Vam, koly ya palyu?
Anem al balcó. Х----о-на-бал---. Х_____ н_ б______ Х-д-м- н- б-л-о-. ----------------- Ходімо на балкон. 0
Ni,--o-s-m n-. N__ z_____ n__ N-, z-v-i- n-. -------------- Ni, zovsim ni.
Demà hi haurà una festa. Зав--- ту- буде --ч-р-а. З_____ т__ б___ в_______ З-в-р- т-т б-д- в-ч-р-а- ------------------------ Завтра тут буде вечірка. 0
Ni- --vs-m ni. N__ z_____ n__ N-, z-v-i- n-. -------------- Ni, zovsim ni.
Que vol venir també? В- -а--ж-п--й----? В_ т____ п________ В- т-к-ж п-и-д-т-? ------------------ Ви також прийдете? 0
N-,--ovs-m --. N__ z_____ n__ N-, z-v-i- n-. -------------- Ni, zovsim ni.
Sí, també hi som convidats. Т-к- -- -а--------оше-і. Т___ м_ т____ з_________ Т-к- м- т-к-ж з-п-о-е-і- ------------------------ Так, ми також запрошені. 0
Tse me-- ---zav---a-e. T__ m___ n_ z_________ T-e m-n- n- z-v-z-a-e- ---------------------- Tse meni ne zavazhaye.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!