Manual de conversa

ca La cita   »   ar ‫الموعد‬

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

‫24 [أربع وعشرون]

24 [arabae waeasharuna]

‫الموعد‬

Al-mawʿid

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Que has perdut l’autobús? ‫-ل-ف--ت------فل-؟ ‫__ ف____ ا_______ ‫-ل ف-ت-ك ا-ح-ف-ة- ------------------ ‫هل فاتتك الحافلة؟ 0
Ha- ----tk--al--ā----? H__ f______ a_________ H-l f-t-t-a a---ā-i-a- ---------------------- Hal fātatka al-ḥāfila?
T’he esperat durant mitja hora. ‫-----نت---ك-ل-صف --عة. ‫___ ا______ ل___ س____ ‫-ق- ا-ت-ر-ك ل-ص- س-ع-. ----------------------- ‫لقد انتظرتك لنصف ساعة. 0
Laq-d i-t---r--ka--i----- s-ʿa. L____ i__________ l______ s____ L-q-d i-t-ẓ-r-u-a l---i-f s-ʿ-. ------------------------------- Laqad intaẓartuka li-niṣf sāʿa.
No portes el mòbil? ‫أل- ت-م- -ا-ف-ً-ج--لاً--ع-؟ ‫___ ت___ ه____ ج____ م___ ‫-ل- ت-م- ه-ت-ا- ج-ا-ا- م-ك- ---------------------------- ‫ألا تحمل هاتفاً جوالاً معك؟ 0
A-----ḥ--- h-t-fa--ja-ā------ʿ-k? A__ t_____ h______ j______ m_____ A-ā t-ḥ-i- h-t-f-n j-w-l-n m-ʿ-k- --------------------------------- Alā taḥmil hātifan jawālan maʿak?
Sigues puntual la pròxima vegada! ‫كن -قي--ً-ف- مو-د- -------لق----! ‫__ د____ ف_ م____ ا____ ا_______ ‫-ن د-ي-ا- ف- م-ع-ك ا-م-ة ا-ق-د-ة- ---------------------------------- ‫كن دقيقاً في موعدك المرة القادمة! 0
Kun-da----- f- -a--idik-------rra--l-----m--! K__ d______ f_ m________ a_______ a__________ K-n d-q-q-n f- m-w-i-i-a a---a-r- a---ā-i-a-! --------------------------------------------- Kun daqīqan fī mawʿidika al-marra al-qādimah!
Pren un taxi la pròxima vegada! ‫---سي-ر- أج-ة في ا-مرة ال-ا--ة! ‫__ س____ أ___ ف_ ا____ ا_______ ‫-ذ س-ا-ة أ-ر- ف- ا-م-ة ا-ق-د-ة- -------------------------------- ‫خذ سيارة أجرة في المرة القادمة! 0
K-ud- -ayy-r- --ra fī-----arr--al-qādimah! K____ s______ a___ f_ a_______ a__________ K-u-h s-y-ā-a a-r- f- a---a-r- a---ā-i-a-! ------------------------------------------ Khudh sayyāra ajra fī al-marra al-qādimah!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! ف---لم-----قا------- -عك ----! ف_ ا____ ا_______ خ_ م__ م____ ف- ا-م-ة ا-ق-د-ة- خ- م-ك م-ل-! ------------------------------ في المرة القادمة، خذ معك مظلة! 0
Fī-a--ma-ra----q-dima---k-udh maʿ-k miẓ----! F_ a_______ a__________ k____ m____ m_______ F- a---a-r- a---ā-i-a-, k-u-h m-ʿ-k m-ẓ-l-a- -------------------------------------------- Fī al-marra al-qādimah, khudh maʿak miẓalla!
Demà estic lliure. غ----دي-إ--زة. غ__ ل__ إ_____ غ-ا ل-ي إ-ا-ة- -------------- غدا لدي إجازة. 0
G-ad---------- --ā-a. G_____ l______ i_____ G-a-a- l-d-y-a i-ā-a- --------------------- Ghadan ladayya ijāza.
Podem veure’ns demà? ‫ه---ن-تق- --اً؟ ‫__ س_____ غ___ ‫-ل س-ل-ق- غ-ا-؟ ---------------- ‫هل سنلتقي غداً؟ 0
Hal--a--l-aq--gh-d-n? H__ s________ g______ H-l s-n-l-a-ī g-a-a-? --------------------- Hal sanaltaqī ghadan?
Em sap greu, demà no puc. أ-ا-آس-- ----س---ع-ا-ح-و-----ً. أ__ آ___ ل_ أ_____ ا_____ غ___ أ-ا آ-ف- ل- أ-ت-ي- ا-ح-و- غ-ا-. ------------------------------- أنا آسف، لا أستطيع الحضور غداً. 0
Ana--si-,-lā--s--tī- a--ḥ--ū- ghadan. A__ ā____ l_ a______ a_______ g______ A-a ā-i-, l- a-t-t-ʿ a---u-ū- g-a-a-. ------------------------------------- Ana āsif, lā astatīʿ al-ḥuḍūr ghadan.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? ه---ديك أي-خ---ل--ه ع-لة-نهاي- الأ-ب--؟ ه_ ل___ أ_ خ__ ل___ ع___ ن____ ا_______ ه- ل-ي- أ- خ-ط ل-ذ- ع-ل- ن-ا-ة ا-أ-ب-ع- --------------------------------------- هل لديك أي خطط لهذه عطلة نهاية الأسبوع؟ 0
H-- lada-k--a-y-----ṭa---ih-dh-h- --ṭ-a- ---ā--t a---s-ūʿ? H__ l______ a___ k_____ l________ ʿ_____ n______ a________ H-l l-d-y-a a-y- k-u-a- l-h-d-i-i ʿ-ṭ-a- n-h-y-t a---s-ū-? ---------------------------------------------------------- Hal ladayka ayyi khuṭaṭ lihādhihi ʿuṭlat nihāyat al-usbūʿ?
O ja has quedat amb algú? أ- -ن--ديك--و-د---ب-ل---؟ أ_ أ_ ل___ م____ ب______ أ- أ- ل-ي- م-ع-ا- ب-ل-ع-؟ ------------------------- أم أن لديك موعداً بالفعل؟ 0
Am-anna -a--yk- -a-ʿi--al--a-y? A_ a___ l______ m_____ a_______ A- a-n- l-d-y-a m-w-i- a-r-a-y- ------------------------------- Am anna ladayka mawʿid already?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. أ-ت-ح أن -لتقي-في ع--- -ها-ة-ا--سبو-. أ____ أ_ ن____ ف_ ع___ ن____ ا_______ أ-ت-ح أ- ن-ت-ي ف- ع-ل- ن-ا-ة ا-أ-ب-ع- ------------------------------------- أقترح أن نلتقي في عطلة نهاية الأسبوع. 0
Aqt-rīḥ-a--na---qī--ī ʿu--at--i--yat ----s---. A______ a_ n______ f_ ʿ_____ n______ a________ A-t-r-ḥ a- n-l-a-ī f- ʿ-ṭ-a- n-h-y-t a---s-ū-. ---------------------------------------------- Aqtarīḥ an naltaqī fī ʿuṭlat nihāyat al-usbūʿ.
Què et sembla si fem un pícnic? ه- ي---ع-ين--أن ن-ه- -- ----؟ ه_ ي__ ع____ أ_ ن___ ف_ ن____ ه- ي-ب ع-ي-ا أ- ن-ه- ف- ن-ه-؟ ----------------------------- هل يجب علينا أن نذهب في نزهة؟ 0
Ha--y--ibu--al-y---an--a-h-----ī--uzha? H__ y_____ ʿ______ a_ n______ f_ n_____ H-l y-j-b- ʿ-l-y-ā a- n-d-h-b f- n-z-a- --------------------------------------- Hal yajibu ʿalaynā an nadhhab fī nuzha?
Què et sembla si anem a la platja? هل---ي--ا--ها- --- ----طئ؟ ه_ ت___ ا_____ إ__ ا______ ه- ت-ي- ا-ذ-ا- إ-ى ا-ش-ط-؟ -------------------------- هل تريد الذهاب إلى الشاطئ؟ 0
Ha---u--d ---d----- --ā -l-shāṭi-? H__ t____ a________ i__ a_________ H-l t-r-d a---h-h-b i-ā a---h-ṭ-ʾ- ---------------------------------- Hal turīd al-dhahāb ilā al-shāṭiʾ?
Què et sembla si anem a la muntanya? ه- تر---الذ-ا----ى-ا-ج-ال؟ ه_ ت___ ا_____ إ__ ا______ ه- ت-ي- ا-ذ-ا- إ-ى ا-ج-ا-؟ -------------------------- هل تريد الذهاب إلى الجبال؟ 0
H-l---rī- al--h--ā---lā-a---ibā-? H__ t____ a________ i__ a________ H-l t-r-d a---h-h-b i-ā a---i-ā-? --------------------------------- Hal turīd al-dhahāb ilā al-jibāl?
Et vinc a buscar a l’oficina. ‫س-م-----ذ- م--ال---ب. ‫____ ل____ م_ ا______ ‫-أ-ر ل-خ-ك م- ا-م-ت-. ---------------------- ‫سأمر لأخذك من المكتب. 0
Saʾamur- l--akh----k---in al--ak-ab. S_______ l_ a________ m__ a_________ S-ʾ-m-r- l- a-h-d-a-a m-n a---a-t-b- ------------------------------------ Saʾamurr li akhudhaka min al-maktab.
Et vinc a buscar a casa. ‫-أم- ---ذك-م- الم--ل. ‫____ ل____ م_ ا______ ‫-أ-ر ل-خ-ك م- ا-م-ز-. ---------------------- ‫سأمر لآخذك من المنزل. 0
Saʾ--ur- -- ak--dhak----n-al--anzi-. S_______ l_ a________ m__ a_________ S-ʾ-m-r- l- a-h-d-a-a m-n a---a-z-l- ------------------------------------ Saʾamurr li akhudhaka min al-manzil.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. ‫---- -آ--ك-م--موق---ل-ا--ا-. ‫____ ل____ م_ م___ ا________ ‫-أ-ر ل-خ-ك م- م-ق- ا-ح-ف-ا-. ----------------------------- ‫سأمر لآخذك من موقف الحافلات. 0
Sa-a-u-r -i-a-h---ak- mi- --wq---al--āf--āt. S_______ l_ a________ m__ m_____ a__________ S-ʾ-m-r- l- a-h-d-a-a m-n m-w-i- a---ā-i-ā-. -------------------------------------------- Saʾamurr li akhudhaka min mawqif al-ḥāfilāt.

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.