Manual de conversa

ca A la ciutat   »   be У горадзе

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [дваццаць пяць]

25 [dvatstsats’ pyats’]

У горадзе

U goradze

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. М-е т--ба ---вак-а-. М__ т____ н_ в______ М-е т-э-а н- в-к-а-. -------------------- Мне трэба на вакзал. 0
U-go--dze U g______ U g-r-d-e --------- U goradze
M’agradaria anar a l’aeroport. Мн- тр--а---а-----рт. М__ т____ ў а________ М-е т-э-а ў а-р-п-р-. --------------------- Мне трэба ў аэрапорт. 0
U-------e U g______ U g-r-d-e --------- U goradze
M’agradaria anar al centre de la ciutat. М-е -р-ба - ц--т--гор-д-. М__ т____ ў ц____ г______ М-е т-э-а ў ц-н-р г-р-д-. ------------------------- Мне трэба ў цэнтр горада. 0
Mne ---b---a-v-----. M__ t____ n_ v______ M-e t-e-a n- v-k-a-. -------------------- Mne treba na vakzal.
Com vaig a l’estació? Як м-е--ра-----н- --кзал? Я_ м__ т______ н_ в______ Я- м-е т-а-і-ь н- в-к-а-? ------------------------- Як мне трапіць на вакзал? 0
M-e-t--ba -- --kzal. M__ t____ n_ v______ M-e t-e-a n- v-k-a-. -------------------- Mne treba na vakzal.
Com vaig a l’aeroport? Я---не т----ць-- а-р-п--т? Я_ м__ т______ у а________ Я- м-е т-а-і-ь у а-р-п-р-? -------------------------- Як мне трапіць у аэрапорт? 0
Mn--t-e-a--a-va--al. M__ t____ n_ v______ M-e t-e-a n- v-k-a-. -------------------- Mne treba na vakzal.
Com vaig al centre de la ciutat? Як ----тр-пі-- --цэ--р г--ад-? Я_ м__ т______ у ц____ г______ Я- м-е т-а-і-ь у ц-н-р г-р-д-? ------------------------------ Як мне трапіць у цэнтр горада? 0
M-e tr--a-u ------r-. M__ t____ u a________ M-e t-e-a u a-r-p-r-. --------------------- Mne treba u aeraport.
Em fa falta un taxi. Мне -а--эбн-е --к-і. М__ п________ т_____ М-е п-т-э-н-е т-к-і- -------------------- Мне патрэбнае таксі. 0
Mne---e-- u--er--o-t. M__ t____ u a________ M-e t-e-a u a-r-p-r-. --------------------- Mne treba u aeraport.
Em fa falta un pla de la ciutat. Мне -ат-э--ая к-р-а -о-ада. М__ п________ к____ г______ М-е п-т-э-н-я к-р-а г-р-д-. --------------------------- Мне патрэбная карта горада. 0
Mne-treb- --a----ort. M__ t____ u a________ M-e t-e-a u a-r-p-r-. --------------------- Mne treba u aeraport.
Em fa falta un hotel. М-е патр--н-я гасцін-ц-. М__ п________ г_________ М-е п-т-э-н-я г-с-і-і-а- ------------------------ Мне патрэбная гасцініца. 0
M-- ----a---tsent- g----a. M__ t____ u t_____ g______ M-e t-e-a u t-e-t- g-r-d-. -------------------------- Mne treba u tsentr gorada.
M’agradaria llogar un cotxe. Я -а--- -ы---х----а -ы-ўз--ь--апра--- маш--у. Я х____ б_ / х_____ б_ ў____ н_______ м______ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ў-я-ь н-п-а-а- м-ш-н-. --------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы ўзяць напракат машыну. 0
M-e treba u-tse-t- -orad-. M__ t____ u t_____ g______ M-e t-e-a u t-e-t- g-r-d-. -------------------------- Mne treba u tsentr gorada.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Вось-м----р--ы-на- --ртк-. В___ м__ к________ к______ В-с- м-я к-э-ы-н-я к-р-к-. -------------------------- Вось мая крэдытная картка. 0
Mn-----ba----s---- -ora--. M__ t____ u t_____ g______ M-e t-e-a u t-e-t- g-r-d-. -------------------------- Mne treba u tsentr gorada.
Aquí teniu el meu permís de conduir. В-сь ма- -адз-цел---а- пас-ед---н-. В___ м__ в____________ п___________ В-с- м-ё в-д-і-е-ь-к-е п-с-е-ч-н-е- ----------------------------------- Вось маё вадзіцельскае пасведчанне. 0
Y-- -ne--------’-na--akza-? Y__ m__ t_______ n_ v______ Y-k m-e t-a-і-s- n- v-k-a-? --------------------------- Yak mne trapіts’ na vakzal?
Què s’ha de visitar a la ciutat? Ш---м-ж-а-п---я-з-ц-----ор-дзе? Ш__ м____ п_________ у г_______ Ш-о м-ж-а п-г-я-з-ц- у г-р-д-е- ------------------------------- Што можна паглядзець у горадзе? 0
Ya- mn- -rapі--- n--va-zal? Y__ m__ t_______ n_ v______ Y-k m-e t-a-і-s- n- v-k-a-? --------------------------- Yak mne trapіts’ na vakzal?
Vagi a la ciutat vella. С-а-з--е ў-ст----го-а-! С_______ ў с____ г_____ С-а-з-ц- ў с-а-ы г-р-д- ----------------------- Схадзіце ў стары горад! 0
Y-- mn- t--p-ts- na -ak---? Y__ m__ t_______ n_ v______ Y-k m-e t-a-і-s- n- v-k-a-? --------------------------- Yak mne trapіts’ na vakzal?
Faci una visita guiada. З-а-іце экс--р------ аў-обусе! З______ э________ н_ а________ З-а-і-е э-с-у-с-ю н- а-т-б-с-! ------------------------------ Зрабіце экскурсію на аўтобусе! 0
Y-------t---і--’ u a---port? Y__ m__ t_______ u a________ Y-k m-e t-a-і-s- u a-r-p-r-? ---------------------------- Yak mne trapіts’ u aeraport?
Vagi al port. Сх----це --по-т! С_______ ў п____ С-а-з-ц- ў п-р-! ---------------- Схадзіце ў порт! 0
Ya- m-- -ra------u-a-r---rt? Y__ m__ t_______ u a________ Y-k m-e t-a-і-s- u a-r-p-r-? ---------------------------- Yak mne trapіts’ u aeraport?
Faci un recorregut pel port. З--біц--эк-к-р-ію па п--це! З______ э________ п_ п_____ З-а-і-е э-с-у-с-ю п- п-р-е- --------------------------- Зрабіце экскурсію па порце! 0
Yak-m----r--і--- - -er----t? Y__ m__ t_______ u a________ Y-k m-e t-a-і-s- u a-r-p-r-? ---------------------------- Yak mne trapіts’ u aeraport?
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Я--я --чэ---а-у--сці-т-- --ць-а-р--я-г-таг-? Я___ я___ с_________ т__ ё___ а_____ г______ Я-і- я-ч- с-а-у-а-ц- т-т ё-ц- а-р-м- г-т-г-? -------------------------------------------- Якія яшчэ славутасці тут ёсць акрамя гэтага? 0
Yak-m-e--rapіts’-u t-en-r -o---a? Y__ m__ t_______ u t_____ g______ Y-k m-e t-a-і-s- u t-e-t- g-r-d-? --------------------------------- Yak mne trapіts’ u tsentr gorada?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!