Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   bg В хотела – Пристигане

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [двайсет и седем]

27 [dvayset i sedem]

В хотела – Пристигане

V khotela – Pristigane

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? И---е-------бод-- -тая? И____ л_ с_______ с____ И-а-е л- с-о-о-н- с-а-? ----------------------- Имате ли свободна стая? 0
V --ot--a --Prist-g--e V k______ – P_________ V k-o-e-a – P-i-t-g-n- ---------------------- V khotela – Pristigane
He reservat una habitació. А--зап-з-х ст--. А_ з______ с____ А- з-п-з-х с-а-. ---------------- Аз запазих стая. 0
V --o-el- –-P--st--a-e V k______ – P_________ V k-o-e-a – P-i-t-g-n- ---------------------- V khotela – Pristigane
El meu nom és Müller. Им--- -и-е----ер. И____ м_ е М_____ И-е-о м- е М-л-р- ----------------- Името ми е Мюлер. 0
Im-t- ----v--o-na ---y-? I____ l_ s_______ s_____ I-a-e l- s-o-o-n- s-a-a- ------------------------ Imate li svobodna staya?
Necessito una habitació individual. Тря--а ----д--ична с---. Т_____ м_ е_______ с____ Т-я-в- м- е-и-и-н- с-а-. ------------------------ Трябва ми единична стая. 0
I-a-- li----b--n- --a-a? I____ l_ s_______ s_____ I-a-e l- s-o-o-n- s-a-a- ------------------------ Imate li svobodna staya?
Necessito una habitació doble. Т-яб-а-м---в-йна-с-ая. Т_____ м_ д_____ с____ Т-я-в- м- д-о-н- с-а-. ---------------------- Трябва ми двойна стая. 0
I------i --obo-n- ---ya? I____ l_ s_______ s_____ I-a-e l- s-o-o-n- s-a-a- ------------------------ Imate li svobodna staya?
Quant costa l’habitació per nit? Кол-- --р-в- стая---за -дн---ощ? К____ с_____ с_____ з_ е___ н___ К-л-о с-р-в- с-а-т- з- е-н- н-щ- -------------------------------- Колко струва стаята за една нощ? 0
Az-zapa-----staya. A_ z_______ s_____ A- z-p-z-k- s-a-a- ------------------ Az zapazikh staya.
Voldria una habitació amb bany. Бих-ж--а- / жел--а ---- ---а-я. Б__ ж____ / ж_____ с___ с б____ Б-х ж-л-л / ж-л-л- с-а- с б-н-. ------------------------------- Бих желал / желала стая с баня. 0
A- -a--zi----t--a. A_ z_______ s_____ A- z-p-z-k- s-a-a- ------------------ Az zapazikh staya.
Voldria una habitació amb dutxa. Бих-ж---л----е-а-- с----- --ш. Б__ ж____ / ж_____ с___ с д___ Б-х ж-л-л / ж-л-л- с-а- с д-ш- ------------------------------ Бих желал / желала стая с душ. 0
A--zapa---h-s-a--. A_ z_______ s_____ A- z-p-z-k- s-a-a- ------------------ Az zapazikh staya.
Puc veure l’habitació? Мо-е ли -----д- ----та? М___ л_ д_ в___ с______ М-ж- л- д- в-д- с-а-т-? ----------------------- Може ли да видя стаята? 0
Imeto-m--y--Myul-r. I____ m_ y_ M______ I-e-o m- y- M-u-e-. ------------------- Imeto mi ye Myuler.
Que hi ha garatge aquí? Им- -- тук г-раж? И__ л_ т__ г_____ И-а л- т-к г-р-ж- ----------------- Има ли тук гараж? 0
I-eto--i-y--M-----. I____ m_ y_ M______ I-e-o m- y- M-u-e-. ------------------- Imeto mi ye Myuler.
Hi ha caixa forta aquí? И-- -и ----с-йф? И__ л_ т__ с____ И-а л- т-к с-й-? ---------------- Има ли тук сейф? 0
I---- -- y- ---ler. I____ m_ y_ M______ I-e-o m- y- M-u-e-. ------------------- Imeto mi ye Myuler.
Que teniu fax? Им- -и---к ----? И__ л_ т__ ф____ И-а л- т-к ф-к-? ---------------- Има ли тук факс? 0
T---b-a-mi -edin-c-n- s-a--. T______ m_ y_________ s_____ T-y-b-a m- y-d-n-c-n- s-a-a- ---------------------------- Tryabva mi yedinichna staya.
Va bé, em quedo l’habitació. До-р-, -- вз-ма стая-а. Д_____ щ_ в____ с______ Д-б-е- щ- в-е-а с-а-т-. ----------------------- Добре, ще взема стаята. 0
Tr-abv--m--y--inichna --a--. T______ m_ y_________ s_____ T-y-b-a m- y-d-n-c-n- s-a-a- ---------------------------- Tryabva mi yedinichna staya.
Aquí té les claus. Ето к---ов-т-. Е__ к_________ Е-о к-ю-о-е-е- -------------- Ето ключовете. 0
T----va--i--edin-c------ay-. T______ m_ y_________ s_____ T-y-b-a m- y-d-n-c-n- s-a-a- ---------------------------- Tryabva mi yedinichna staya.
Aquest és el meu equipatge. Тов- е--а-ажа--ми. Т___ е б______ м__ Т-в- е б-г-ж-т м-. ------------------ Това е багажат ми. 0
T-ya--a -i------a s-ay-. T______ m_ d_____ s_____ T-y-b-a m- d-o-n- s-a-a- ------------------------ Tryabva mi dvoyna staya.
A quina hora se serveix l’esmorzar? В колко ---а ----кускат-? В к____ ч___ е з_________ В к-л-о ч-с- е з-к-с-а-а- ------------------------- В колко часа е закуската? 0
Tr-abv- -- -----a s-a--. T______ m_ d_____ s_____ T-y-b-a m- d-o-n- s-a-a- ------------------------ Tryabva mi dvoyna staya.
A quina hora se serveix el dinar? В--о--о------е о----т? В к____ ч___ е о______ В к-л-о ч-с- е о-я-ъ-? ---------------------- В колко часа е обядът? 0
T--ab-- -- d------s----. T______ m_ d_____ s_____ T-y-b-a m- d-o-n- s-a-a- ------------------------ Tryabva mi dvoyna staya.
A quina hora se serveix el sopar? В-------часа - в-ч--я--? В к____ ч___ е в________ В к-л-о ч-с- е в-ч-р-т-? ------------------------ В колко часа е вечерята? 0
K-l-o----uva--ta--t- -a--edna no--ch? K____ s_____ s______ z_ y____ n______ K-l-o s-r-v- s-a-a-a z- y-d-a n-s-c-? ------------------------------------- Kolko struva stayata za yedna noshch?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.