Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   mk Во хотел – пристигнување

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [дваесет и седум]

27 [dvayesyet i syedoom]

Во хотел – пристигнување

Vo khotyel – pristigunoovaњye

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Им-те ли--д-а---об--на -о-а? И____ л_ е___ с_______ с____ И-а-е л- е-н- с-о-о-н- с-б-? ---------------------------- Имате ли една слободна соба? 0
Vo--ho-yel-–-pris-i--n-o-aњ-e V_ k______ – p_______________ V- k-o-y-l – p-i-t-g-n-o-a-y- ----------------------------- Vo khotyel – pristigunoovaњye
He reservat una habitació. Ја- р--ер----- ед-а --ба. Ј__ р_________ е___ с____ Ј-с р-з-р-и-а- е-н- с-б-. ------------------------- Јас резервирав една соба. 0
V- -h--y-l-– -r-s----noov---e V_ k______ – p_______________ V- k-o-y-l – p-i-t-g-n-o-a-y- ----------------------------- Vo khotyel – pristigunoovaњye
El meu nom és Müller. Мо--- пр----е-- М---р. М____ п______ е М_____ М-е-о п-е-и-е е М-л-р- ---------------------- Моето презиме е Милер. 0
Ima-y- -i---d-a--lo--d---soba? I_____ l_ y____ s_______ s____ I-a-y- l- y-d-a s-o-o-n- s-b-? ------------------------------ Imatye li yedna slobodna soba?
Necessito una habitació individual. Ми--р------н- ед-ок---е------б-. М_ т____ е___ е___________ с____ М- т-е-а е-н- е-н-к-е-е-н- с-б-. -------------------------------- Ми треба една еднокреветна соба. 0
I---ye l- y-d-a s--bod-----ba? I_____ l_ y____ s_______ s____ I-a-y- l- y-d-a s-o-o-n- s-b-? ------------------------------ Imatye li yedna slobodna soba?
Necessito una habitació doble. М- -ре-а--д-а дв-крев-тна-----. М_ т____ е___ д__________ с____ М- т-е-а е-н- д-о-р-в-т-а с-б-. ------------------------------- Ми треба една двокреветна соба. 0
Imat-- -----d----l-bodna ----? I_____ l_ y____ s_______ s____ I-a-y- l- y-d-a s-o-o-n- s-b-? ------------------------------ Imatye li yedna slobodna soba?
Quant costa l’habitació per nit? Ко-----ини с-бат--за-ед-а-веч--? К____ ч___ с_____ з_ е___ в_____ К-л-у ч-н- с-б-т- з- е-н- в-ч-р- -------------------------------- Колку чини собата за една вечер? 0
Јas-rye-yervira--yed-a s---. Ј__ r___________ y____ s____ Ј-s r-e-y-r-i-a- y-d-a s-b-. ---------------------------- Јas ryezyervirav yedna soba.
Voldria una habitació amb bany. Ја---- с---- / -а---а--д-а --б- с- ---а. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ с___ с_ б____ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-б- с- б-њ-. ---------------------------------------- Јас би сакал / сакала една соба со бања. 0
Јa--r--z---vi-av -e--a--o-a. Ј__ r___________ y____ s____ Ј-s r-e-y-r-i-a- y-d-a s-b-. ---------------------------- Јas ryezyervirav yedna soba.
Voldria una habitació amb dutxa. Ј-с би --ка--/--ак--а едн--со-а со--уш. Ј__ б_ с____ / с_____ е___ с___ с_ т___ Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-б- с- т-ш- --------------------------------------- Јас би сакал / сакала една соба со туш. 0
Ј-s r-e--ervi-a- -ed-- so-a. Ј__ r___________ y____ s____ Ј-s r-e-y-r-i-a- y-d-a s-b-. ---------------------------- Јas ryezyervirav yedna soba.
Puc veure l’habitació? М---- -и--а-ј- по-л--на- с-ба--? М____ л_ д_ ј_ п________ с______ М-ж-м л- д- ј- п-г-е-н-м с-б-т-? -------------------------------- Можам ли да ја погледнам собата? 0
Moyeto-pryezim-e ye M-l-e-. M_____ p________ y_ M______ M-y-t- p-y-z-m-e y- M-l-e-. --------------------------- Moyeto pryezimye ye Milyer.
Que hi ha garatge aquí? И-а--и-овд----ража? И__ л_ о___ г______ И-а л- о-д- г-р-ж-? ------------------- Има ли овде гаража? 0
Moye---pr-e--mye ----il-e-. M_____ p________ y_ M______ M-y-t- p-y-z-m-e y- M-l-e-. --------------------------- Moyeto pryezimye ye Milyer.
Hi ha caixa forta aquí? И---л- о--е -еф? И__ л_ о___ с___ И-а л- о-д- с-ф- ---------------- Има ли овде сеф? 0
M--e---pry--i----ye-Mi-y--. M_____ p________ y_ M______ M-y-t- p-y-z-m-e y- M-l-e-. --------------------------- Moyeto pryezimye ye Milyer.
Que teniu fax? Им--л- о--е--ак-? И__ л_ о___ ф____ И-а л- о-д- ф-к-? ----------------- Има ли овде факс? 0
M---ry--a---dna --d--k-y-----na--oba. M_ t_____ y____ y______________ s____ M- t-y-b- y-d-a y-d-o-r-e-y-t-a s-b-. ------------------------------------- Mi tryeba yedna yednokryevyetna soba.
Va bé, em quedo l’habitació. Доб-о-----ј- з--а- собат-. Д_____ ќ_ ј_ з____ с______ Д-б-о- ќ- ј- з-м-м с-б-т-. -------------------------- Добро, ќе ја земам собата. 0
M- tr--ba----n- ---n--r-----t---soba. M_ t_____ y____ y______________ s____ M- t-y-b- y-d-a y-d-o-r-e-y-t-a s-b-. ------------------------------------- Mi tryeba yedna yednokryevyetna soba.
Aquí té les claus. Ев- -- к-уче-и-е. Е__ г_ к_________ Е-е г- к-у-е-и-е- ----------------- Еве ги клучевите. 0
M-----eba-y-----yed-ok-----e--a----a. M_ t_____ y____ y______________ s____ M- t-y-b- y-d-a y-d-o-r-e-y-t-a s-b-. ------------------------------------- Mi tryeba yedna yednokryevyetna soba.
Aquest és el meu equipatge. Еве-г- м-ј----ага-. Е__ г_ м____ б_____ Е-е г- м-ј-т б-г-ж- ------------------- Еве го мојот багаж. 0
M- --y--- -ed---dvokry-vy---a-s-ba. M_ t_____ y____ d____________ s____ M- t-y-b- y-d-a d-o-r-e-y-t-a s-b-. ----------------------------------- Mi tryeba yedna dvokryevyetna soba.
A quina hora se serveix l’esmorzar? Во----к--ч-со- е-п--а----т? В_ к____ ч____ е п_________ В- к-л-у ч-с-т е п-ј-д-к-т- --------------------------- Во колку часот е појадокот? 0
Mi tryeb--y-dna---o-ry--y---a-s--a. M_ t_____ y____ d____________ s____ M- t-y-b- y-d-a d-o-r-e-y-t-a s-b-. ----------------------------------- Mi tryeba yedna dvokryevyetna soba.
A quina hora se serveix el dinar? В---ол-- ч-сот --р-че---? В_ к____ ч____ е р_______ В- к-л-у ч-с-т е р-ч-к-т- ------------------------- Во колку часот е ручекот? 0
M--tryeb--ye-na d---r---y-t-- s-ba. M_ t_____ y____ d____________ s____ M- t-y-b- y-d-a d-o-r-e-y-t-a s-b-. ----------------------------------- Mi tryeba yedna dvokryevyetna soba.
A quina hora se serveix el sopar? В--к--ку-ч-с-- е ве-е-а-а? В_ к____ ч____ е в________ В- к-л-у ч-с-т е в-ч-р-т-? -------------------------- Во колку часот е вечерата? 0
K--koo-c-ini----a-a-za --d-- vy---y-r? K_____ c____ s_____ z_ y____ v________ K-l-o- c-i-i s-b-t- z- y-d-a v-e-h-e-? -------------------------------------- Kolkoo chini sobata za yedna vyechyer?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.