Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ru В гостинице – Прибытие

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [двадцать семь]

27 [dvadtsatʹ semʹ]

В гостинице – Прибытие

V gostinitse – Pribytiye

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? У--а--ес---с--б---ы- ---ер? У В__ е___ с________ н_____ У В-с е-т- с-о-о-н-й н-м-р- --------------------------- У Вас есть свободный номер? 0
V g-st--its- --Pribyti-e V g_________ – P________ V g-s-i-i-s- – P-i-y-i-e ------------------------ V gostinitse – Pribytiye
He reservat una habitació. Я-за-ро--ро-------абр-ни-о--ла--о-е-. Я з___________ / з____________ н_____ Я з-б-о-и-о-а- / з-б-о-и-о-а-а н-м-р- ------------------------------------- Я забронировал / забронировала номер. 0
V -os----ts- – P-----i-e V g_________ – P________ V g-s-i-i-s- – P-i-y-i-e ------------------------ V gostinitse – Pribytiye
El meu nom és Müller. Мо--ф--и--я-Мю-л-р. М__ ф______ М______ М-я ф-м-л-я М-л-е-. ------------------- Моя фамилия Мюллер. 0
U V-s-y-stʹ --o-o---- n-m-r? U V__ y____ s________ n_____ U V-s y-s-ʹ s-o-o-n-y n-m-r- ---------------------------- U Vas yestʹ svobodnyy nomer?
Necessito una habitació individual. М-е н--ен--дном-ст-ый н--е-. М__ н____ о__________ н_____ М-е н-ж-н о-н-м-с-н-й н-м-р- ---------------------------- Мне нужен одноместный номер. 0
U--a--y-st- s-o-od-----o--r? U V__ y____ s________ n_____ U V-s y-s-ʹ s-o-o-n-y n-m-r- ---------------------------- U Vas yestʹ svobodnyy nomer?
Necessito una habitació doble. М-----же- -ву-м-с---й но--р. М__ н____ д__________ н_____ М-е н-ж-н д-у-м-с-н-й н-м-р- ---------------------------- Мне нужен двухместный номер. 0
U --- y-s-ʹ-sv---dn-- -o--r? U V__ y____ s________ n_____ U V-s y-s-ʹ s-o-o-n-y n-m-r- ---------------------------- U Vas yestʹ svobodnyy nomer?
Quant costa l’habitació per nit? С---ь-о---о-- одна --------том -ом---? С______ с____ о___ н___ в э___ н______ С-о-ь-о с-о-т о-н- н-ч- в э-о- н-м-р-? -------------------------------------- Сколько стоит одна ночь в этом номере? 0
Ya-za--o-iroval---za-r-n-rov--a n---r. Y_ z___________ / z____________ n_____ Y- z-b-o-i-o-a- / z-b-o-i-o-a-a n-m-r- -------------------------------------- Ya zabroniroval / zabronirovala nomer.
Voldria una habitació amb bany. Я х-те---ы --х--е-а--ы номер-----нн-й. Я х____ б_ / х_____ б_ н____ с в______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- н-м-р с в-н-о-. -------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы номер с ванной. 0
Y- ---r--i-o-al-- -ab---i-o-ala -----. Y_ z___________ / z____________ n_____ Y- z-b-o-i-o-a- / z-b-o-i-o-a-a n-m-r- -------------------------------------- Ya zabroniroval / zabronirovala nomer.
Voldria una habitació amb dutxa. Я х---- б--- хо-е-а бы -о-е--- ду--м. Я х____ б_ / х_____ б_ н____ с д_____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- н-м-р с д-ш-м- ------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы номер с душем. 0
Ya ----o------l / --b--nirovala n-mer. Y_ z___________ / z____________ n_____ Y- z-b-o-i-o-a- / z-b-o-i-o-a-a n-m-r- -------------------------------------- Ya zabroniroval / zabronirovala nomer.
Puc veure l’habitació? Мо-но -н- --с-от-е-ь н--е-? М____ м__ п_________ н_____ М-ж-о м-е п-с-о-р-т- н-м-р- --------------------------- Можно мне посмотреть номер? 0
Mo-a-famili---My-ller. M___ f_______ M_______ M-y- f-m-l-y- M-u-l-r- ---------------------- Moya familiya Myuller.
Que hi ha garatge aquí? Зде-ь--сть -а-аж? З____ е___ г_____ З-е-ь е-т- г-р-ж- ----------------- Здесь есть гараж? 0
Moya-----l--a-M--l-e-. M___ f_______ M_______ M-y- f-m-l-y- M-u-l-r- ---------------------- Moya familiya Myuller.
Hi ha caixa forta aquí? Зд-----ст- с--ф? З____ е___ с____ З-е-ь е-т- с-й-? ---------------- Здесь есть сейф? 0
Moy- fa-il-y- --ulle-. M___ f_______ M_______ M-y- f-m-l-y- M-u-l-r- ---------------------- Moya familiya Myuller.
Que teniu fax? З-ес----т--фа-с? З____ е___ ф____ З-е-ь е-т- ф-к-? ---------------- Здесь есть факс? 0
Mn- -u---n--dno-est----n-m--. M__ n_____ o__________ n_____ M-e n-z-e- o-n-m-s-n-y n-m-r- ----------------------------- Mne nuzhen odnomestnyy nomer.
Va bé, em quedo l’habitació. Х-р-ш-,-я-бер- э--- но--р. Х______ я б___ э___ н_____ Х-р-ш-, я б-р- э-о- н-м-р- -------------------------- Хорошо, я беру этот номер. 0
M-----z-e--o--o-es---y-no--r. M__ n_____ o__________ n_____ M-e n-z-e- o-n-m-s-n-y n-m-r- ----------------------------- Mne nuzhen odnomestnyy nomer.
Aquí té les claus. Вот -----. В__ к_____ В-т к-ю-и- ---------- Вот ключи. 0
Mne----h-n -dno--s---- n----. M__ n_____ o__________ n_____ M-e n-z-e- o-n-m-s-n-y n-m-r- ----------------------------- Mne nuzhen odnomestnyy nomer.
Aquest és el meu equipatge. Во- м-й ба-а-. В__ м__ б_____ В-т м-й б-г-ж- -------------- Вот мой багаж. 0
M-e--u-h-- d--kh-estn-y---m--. M__ n_____ d___________ n_____ M-e n-z-e- d-u-h-e-t-y- n-m-r- ------------------------------ Mne nuzhen dvukhmestnyy nomer.
A quina hora se serveix l’esmorzar? В ----м----у-п---ют -ав--а-? В к____ ч___ п_____ з_______ В к-к-м ч-с- п-д-ю- з-в-р-к- ---------------------------- В каком часу подают завтрак? 0
Mne -u-hen dvu-hm--tny- n--e-. M__ n_____ d___________ n_____ M-e n-z-e- d-u-h-e-t-y- n-m-r- ------------------------------ Mne nuzhen dvukhmestnyy nomer.
A quina hora se serveix el dinar? В--а-о---ас- под----обед? В к____ ч___ п_____ о____ В к-к-м ч-с- п-д-ю- о-е-? ------------------------- В каком часу подают обед? 0
Mne-n-z--n-dvukh---tn-- nom--. M__ n_____ d___________ n_____ M-e n-z-e- d-u-h-e-t-y- n-m-r- ------------------------------ Mne nuzhen dvukhmestnyy nomer.
A quina hora se serveix el sopar? В к-к-м--ас- --д------ин? В к____ ч___ п_____ у____ В к-к-м ч-с- п-д-ю- у-и-? ------------------------- В каком часу подают ужин? 0
S--l--o-s--it-od-- -o----- e-o- --mer-? S______ s____ o___ n____ v e___ n______ S-o-ʹ-o s-o-t o-n- n-c-ʹ v e-o- n-m-r-? --------------------------------------- Skolʹko stoit odna nochʹ v etom nomere?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.