Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   zh 在宾馆–到达

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27[二十七]

27 [Èrshíqī]

在宾馆–到达

zài bīnguǎn – dàodá

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? 您 有-一--空-间 --? 您 有 一_ 空__ 吗 ? 您 有 一- 空-间 吗 ? -------------- 您 有 一个 空房间 吗 ? 0
zài b--g--n --d--dá z__ b______ – d____ z-i b-n-u-n – d-o-á ------------------- zài bīnguǎn – dàodá
He reservat una habitació. 我 - 了-一个-房- 。 我 定 了 一_ 房_ 。 我 定 了 一- 房- 。 ------------- 我 定 了 一个 房间 。 0
zà--b-ngu-n –--ào-á z__ b______ – d____ z-i b-n-u-n – d-o-á ------------------- zài bīnguǎn – dàodá
El meu nom és Müller. 我- 名字 是--- 。 我_ 名_ 是 米_ 。 我- 名- 是 米- 。 ------------ 我的 名字 是 米勒 。 0
ní--yǒu --g- -ōn- ---g--ān--a? n__ y__ y___ k___ f_______ m__ n-n y-u y-g- k-n- f-n-j-ā- m-? ------------------------------ nín yǒu yīgè kōng fángjiān ma?
Necessito una habitació individual. 我--要--个 --间 。 我 需_ 一_ 单__ 。 我 需- 一- 单-间 。 ------------- 我 需要 一个 单人间 。 0
nín yǒ- ---è--ōng fá--------a? n__ y__ y___ k___ f_______ m__ n-n y-u y-g- k-n- f-n-j-ā- m-? ------------------------------ nín yǒu yīgè kōng fángjiān ma?
Necessito una habitació doble. 我 需要 一个---- 。 我 需_ 一_ 双__ 。 我 需- 一- 双-间 。 ------------- 我 需要 一个 双人间 。 0
nín y--------k-n- -án----n -a? n__ y__ y___ k___ f_______ m__ n-n y-u y-g- k-n- f-n-j-ā- m-? ------------------------------ nín yǒu yīgè kōng fángjiān ma?
Quant costa l’habitació per nit? 这个 房间 每晚-- --- ? 这_ 房_ 每_ 要 多__ ? 这- 房- 每- 要 多-钱 ? ---------------- 这个 房间 每晚 要 多少钱 ? 0
Wǒ d--gl------ -ángjiān. W_ d_____ y___ f________ W- d-n-l- y-g- f-n-j-ā-. ------------------------ Wǒ dìngle yīgè fángjiān.
Voldria una habitació amb bany. 我-需- 一- ---- ---。 我 需_ 一_ 带___ 房_ 。 我 需- 一- 带-盆- 房- 。 ----------------- 我 需要 一个 带浴盆的 房间 。 0
Wǒ ----l-----è fáng-i-n. W_ d_____ y___ f________ W- d-n-l- y-g- f-n-j-ā-. ------------------------ Wǒ dìngle yīgè fángjiān.
Voldria una habitació amb dutxa. 我-需要-一个 带--- 房间 。 我 需_ 一_ 带___ 房_ 。 我 需- 一- 带-浴- 房- 。 ----------------- 我 需要 一个 带淋浴的 房间 。 0
Wǒ d--g------è-fá--ji-n. W_ d_____ y___ f________ W- d-n-l- y-g- f-n-j-ā-. ------------------------ Wǒ dìngle yīgè fángjiān.
Puc veure l’habitació? 我 - -一- -间-吗 ? 我 能 看__ 房_ 吗 ? 我 能 看-下 房- 吗 ? -------------- 我 能 看一下 房间 吗 ? 0
Wǒ -- m-ngz---h--mǐ--ē-. W_ d_ m_____ s__ m_ l___ W- d- m-n-z- s-ì m- l-i- ------------------------ Wǒ de míngzì shì mǐ lēi.
Que hi ha garatge aquí? 这--有-车库-吗 ? 这_ 有 车_ 吗 ? 这- 有 车- 吗 ? ----------- 这里 有 车库 吗 ? 0
W- -e------ì --ì-mǐ lē-. W_ d_ m_____ s__ m_ l___ W- d- m-n-z- s-ì m- l-i- ------------------------ Wǒ de míngzì shì mǐ lēi.
Hi ha caixa forta aquí? 这里-- --柜 --? 这_ 有 保__ 吗 ? 这- 有 保-柜 吗 ? ------------ 这里 有 保险柜 吗 ? 0
Wǒ d- --n--ì------ǐ---i. W_ d_ m_____ s__ m_ l___ W- d- m-n-z- s-ì m- l-i- ------------------------ Wǒ de míngzì shì mǐ lēi.
Que teniu fax? 这里-有 ---吗-? 这_ 有 传_ 吗 ? 这- 有 传- 吗 ? ----------- 这里 有 传真 吗 ? 0
W------o-y-g---ā- --n----. W_ x____ y___ d__ r_______ W- x-y-o y-g- d-n r-n-i-n- -------------------------- Wǒ xūyào yīgè dān rénjiān.
Va bé, em quedo l’habitació. 好, 我 就要 这个 房间-。 好_ 我 就_ 这_ 房_ 。 好- 我 就- 这- 房- 。 --------------- 好, 我 就要 这个 房间 。 0
W- x-yào----- dān-rén--ā-. W_ x____ y___ d__ r_______ W- x-y-o y-g- d-n r-n-i-n- -------------------------- Wǒ xūyào yīgè dān rénjiān.
Aquí té les claus. 这--房- -匙-。 这_ 房_ 钥_ 。 这- 房- 钥- 。 ---------- 这是 房间 钥匙 。 0
Wǒ----à---īg--dān---n-iān. W_ x____ y___ d__ r_______ W- x-y-o y-g- d-n r-n-i-n- -------------------------- Wǒ xūyào yīgè dān rénjiān.
Aquest és el meu equipatge. 这- ------。 这_ 我_ 行_ 。 这- 我- 行- 。 ---------- 这是 我的 行李 。 0
W- xūy-- y--è-s-uān--ré---ā-. W_ x____ y___ s_____ r_______ W- x-y-o y-g- s-u-n- r-n-i-n- ----------------------------- Wǒ xūyào yīgè shuāng rénjiān.
A quina hora se serveix l’esmorzar? 早--几- ---? 早_ 几_ 开_ ? 早- 几- 开- ? ---------- 早餐 几点 开始 ? 0
W---ū--o-yīgè-s-u------nji--. W_ x____ y___ s_____ r_______ W- x-y-o y-g- s-u-n- r-n-i-n- ----------------------------- Wǒ xūyào yīgè shuāng rénjiān.
A quina hora se serveix el dinar? 午饭 几--开始-? 午_ 几_ 开_ ? 午- 几- 开- ? ---------- 午饭 几点 开始 ? 0
Wǒ --yào y-----huān--ré-j---. W_ x____ y___ s_____ r_______ W- x-y-o y-g- s-u-n- r-n-i-n- ----------------------------- Wǒ xūyào yīgè shuāng rénjiān.
A quina hora se serveix el sopar? 晚饭-----始 ? 晚_ 几_ 开_ ? 晚- 几- 开- ? ---------- 晚饭 几点 开始 ? 0
Zhège --n-j--- --i ----yào-duō-hǎ- --á-? Z____ f_______ m__ w__ y__ d______ q____ Z-è-e f-n-j-ā- m-i w-n y-o d-ō-h-o q-á-? ---------------------------------------- Zhège fángjiān měi wǎn yào duōshǎo qián?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.