Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   he ‫במלון – תלונות‬

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

‫28 [עשרים ושמונה]‬

28 [essrim ushmoneh]

‫במלון – תלונות‬

bamalon – tlunot

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
La dutxa no funciona. ‫-מקל-ת א---- ---ל-.‬ ‫______ א____ פ______ ‫-מ-ל-ת א-נ-ה פ-ע-ת-‬ --------------------- ‫המקלחת איננה פועלת.‬ 0
b------ –--lun-t b______ – t_____ b-m-l-n – t-u-o- ---------------- bamalon – tlunot
No hi ha aigua calenta. ‫א-- מ-ם ח-י-.‬ ‫___ מ__ ח_____ ‫-י- מ-ם ח-י-.- --------------- ‫אין מים חמים.‬ 0
b-mal-- - t-u--t b______ – t_____ b-m-l-n – t-u-o- ---------------- bamalon – tlunot
Ho podeu reparar? ‫-פש--לתקן?‬ ‫____ ל_____ ‫-פ-ר ל-ק-?- ------------ ‫אפשר לתקן?‬ 0
hamiqlaxa- e------ ---el-t. h_________ e______ p_______ h-m-q-a-a- e-n-n-h p-'-l-t- --------------------------- hamiqlaxat eynenah po'elet.
No hi ha telèfon a l’habitació. ‫-ין---פ-ן-בח---‬ ‫___ ט____ ב_____ ‫-י- ט-פ-ן ב-ד-.- ----------------- ‫אין טלפון בחדר.‬ 0
e-- -a------i-. e__ m___ x_____ e-n m-i- x-m-m- --------------- eyn maim xamim.
No hi ha televisió a l’habitació. ‫אי---לוו-זי- --ד-.‬ ‫___ ט_______ ב_____ ‫-י- ט-ו-י-י- ב-ד-.- -------------------- ‫אין טלוויזיה בחדר.‬ 0
e-- mai--xa-i-. e__ m___ x_____ e-n m-i- x-m-m- --------------- eyn maim xamim.
L’habitació no té balcó. ‫בחד--אין----סת-‬ ‫____ א__ מ______ ‫-ח-ר א-ן מ-פ-ת-‬ ----------------- ‫בחדר אין מרפסת.‬ 0
ey- ---m -----. e__ m___ x_____ e-n m-i- x-m-m- --------------- eyn maim xamim.
L’habitació és massa sorollosa. ‫ה-דר ר--ש מדי.‬ ‫____ ר___ מ____ ‫-ח-ר ר-ע- מ-י-‬ ---------------- ‫החדר רועש מדי.‬ 0
efsha- l'---e-? e_____ l_______ e-s-a- l-t-q-n- --------------- efshar l'taqen?
L’habitació és massa petita. ‫ה--ר--ט----י-‬ ‫____ ק__ מ____ ‫-ח-ר ק-ן מ-י-‬ --------------- ‫החדר קטן מדי.‬ 0
ey--t---fo--b----e-. e__ t______ b_______ e-n t-l-f-n b-x-d-r- -------------------- eyn telefon baxeder.
L’habitació és massa fosca. ‫החד--ח-ו----י.‬ ‫____ ח___ מ____ ‫-ח-ר ח-ו- מ-י-‬ ---------------- ‫החדר חשוך מדי.‬ 0
e----e--fon----eder. e__ t______ b_______ e-n t-l-f-n b-x-d-r- -------------------- eyn telefon baxeder.
La calefacció no funciona. ‫-ה--ה -- ------‬ ‫_____ ל_ ע______ ‫-ה-ק- ל- ע-ב-ת-‬ ----------------- ‫ההסקה לא עובדת.‬ 0
e-- -e--f-- ---e--r. e__ t______ b_______ e-n t-l-f-n b-x-d-r- -------------------- eyn telefon baxeder.
L’aire condicionat no funciona. ‫--ז-ן--א-פוע-.‬ ‫_____ ל_ פ_____ ‫-מ-ג- ל- פ-ע-.- ---------------- ‫המזגן לא פועל.‬ 0
ey---ele-i-iah-b------. e__ t_________ b_______ e-n t-l-w-z-a- b-x-d-r- ----------------------- eyn telewiziah baxeder.
El televisor està espatllat. ‫ה-לו-י-יה --ו-קל-.‬ ‫_________ מ________ ‫-ט-ו-י-י- מ-ו-ק-ת-‬ -------------------- ‫הטלוויזיה מקולקלת.‬ 0
ey--t-----z--- b-xeder. e__ t_________ b_______ e-n t-l-w-z-a- b-x-d-r- ----------------------- eyn telewiziah baxeder.
(Això) no m’agrada. ‫ז--ל- -וצא ---בעי--.‬ ‫__ ל_ מ___ ח_ ב______ ‫-ה ל- מ-צ- ח- ב-י-י-‬ ---------------------- ‫זה לא מוצא חן בעיני.‬ 0
e----elewiziah-b-x--er. e__ t_________ b_______ e-n t-l-w-z-a- b-x-d-r- ----------------------- eyn telewiziah baxeder.
És massa car per a mi. ‫ז- יק- ---.‬ ‫__ י__ מ____ ‫-ה י-ר מ-י-‬ ------------- ‫זה יקר מדי.‬ 0
b--ed----yn m--p--et. b______ e__ m________ b-x-d-r e-n m-r-e-e-. --------------------- baxeder eyn mirpeset.
Té alguna cosa més barata? ‫-ש ל- --ה---ו- ----?‬ ‫__ ל_ מ___ ז__ י_____ ‫-ש ל- מ-ה- ז-ל י-ת-?- ---------------------- ‫יש לך משהו זול יותר?‬ 0
b-x-der-eyn--------t. b______ e__ m________ b-x-d-r e-n m-r-e-e-. --------------------- baxeder eyn mirpeset.
Hi ha un alberg de joventut al barri? ‫י- -אן-א-ס--ית -וע- בס--בה-‬ ‫__ כ__ א______ נ___ ב_______ ‫-ש כ-ן א-ס-י-ת נ-ע- ב-ב-ב-?- ----------------------------- ‫יש כאן אכסניית נוער בסביבה?‬ 0
b-x--er-e---m-rpe---. b______ e__ m________ b-x-d-r e-n m-r-e-e-. --------------------- baxeder eyn mirpeset.
Hi ha una casa d’hostes al barri? ‫יש-כאן -נס-ו---סב-ב--‬ ‫__ כ__ פ_____ ב_______ ‫-ש כ-ן פ-ס-ו- ב-ב-ב-?- ----------------------- ‫יש כאן פנסיון בסביבה?‬ 0
h-x-d-r --'----m----. h______ r_____ m_____ h-x-d-r r-'-s- m-d-y- --------------------- haxeder ro'esh miday.
Hi ha un restaurant per aquí? ‫י--כ-ן-מס--- -----ה-‬ ‫__ כ__ מ____ ב_______ ‫-ש כ-ן מ-ע-ה ב-ב-ב-?- ---------------------- ‫יש כאן מסעדה בסביבה?‬ 0
hax---- q-t----id--. h______ q____ m_____ h-x-d-r q-t-n m-d-y- -------------------- haxeder qatan miday.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.