Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   uk В ресторані 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [двадцять дев’ять]

29 [dvadtsyatʹ devʺyatʹ]

В ресторані 1

V restorani 1

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Ч--цей -ті- -і---ий? Ч_ ц__ с___ в_______ Ч- ц-й с-і- в-л-н-й- -------------------- Чи цей стіл вільний? 0
V-r----ra-i 1 V r________ 1 V r-s-o-a-i 1 ------------- V restorani 1
Voldria la carta, si us plau. Я хо----б- / хот--а --мен-- --дь-л-с--. Я х____ б_ / х_____ б м____ б__________ Я х-т-в б- / х-т-л- б м-н-, б-д---а-к-. --------------------------------------- Я хотів би / хотіла б меню, будь-ласка. 0
V-r-sto--ni-1 V r________ 1 V r-s-o-a-i 1 ------------- V restorani 1
Què em recomana? Щ--Ви м--ет--пор--ит-? Щ_ В_ м_____ п________ Щ- В- м-ж-т- п-р-д-т-? ---------------------- Що Ви можете порадити? 0
C----s-y---t-l -il-nyy̆? C__ t___ s___ v_______ C-y t-e-̆ s-i- v-l-n-y-? ------------------------ Chy tsey̆ stil vilʹnyy̆?
M’agradaria una cervesa. Я - в---в-/----и-а -и--. Я б в____ / в_____ п____ Я б в-п-в / в-п-л- п-в-. ------------------------ Я б випив / випила пиво. 0
C-y -sey- stil --l---y̆? C__ t___ s___ v_______ C-y t-e-̆ s-i- v-l-n-y-? ------------------------ Chy tsey̆ stil vilʹnyy̆?
M’agradaria una aigua mineral. Я ------в---в--и-- мі----л-ну-в-д-. Я б в____ / в_____ м_________ в____ Я б в-п-в / в-п-л- м-н-р-л-н- в-д-. ----------------------------------- Я б випив / випила мінеральну воду. 0
C-y t-ey- s-i- -i-ʹ-y-̆? C__ t___ s___ v_______ C-y t-e-̆ s-i- v-l-n-y-? ------------------------ Chy tsey̆ stil vilʹnyy̆?
M’agradaria un suc de taronja. Я - в--ив-/-вип-л--п-маран----- сі-. Я б в____ / в_____ п___________ с___ Я б в-п-в / в-п-л- п-м-р-н-е-и- с-к- ------------------------------------ Я б випив / випила помаранчевий сік. 0
Y- kh--iv by / -h-ti-a----enyu, budʹ-l-ska. Y_ k_____ b_ / k______ b m_____ b__________ Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b m-n-u- b-d---a-k-. ------------------------------------------- YA khotiv by / khotila b menyu, budʹ-laska.
M’agradaria un cafè. Я-б--и----/ випи-а ка--. Я б в____ / в_____ к____ Я б в-п-в / в-п-л- к-в-. ------------------------ Я б випив / випила каву. 0
Y- -h--------/ k-o-il- b-m---u---udʹ-l----. Y_ k_____ b_ / k______ b m_____ b__________ Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b m-n-u- b-d---a-k-. ------------------------------------------- YA khotiv by / khotila b menyu, budʹ-laska.
M’agradaria llet amb cafè. Я б -и-ив ----пи-----в--- мол-ком. Я б в____ / в_____ к___ з м_______ Я б в-п-в / в-п-л- к-в- з м-л-к-м- ---------------------------------- Я б випив / випила каву з молоком. 0
Y- -hotiv--y --kh-til- --men--, --d--lask-. Y_ k_____ b_ / k______ b m_____ b__________ Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b m-n-u- b-d---a-k-. ------------------------------------------- YA khotiv by / khotila b menyu, budʹ-laska.
Amb sucre, si us plau. З ---ро-,----ь--ас--. З ц______ б__________ З ц-к-о-, б-д---а-к-. --------------------- З цукром, будь-ласка. 0
Sh-h- -- m---e-- p-r-d--y? S____ V_ m______ p________ S-c-o V- m-z-e-e p-r-d-t-? -------------------------- Shcho Vy mozhete poradyty?
M’agradaria te. Я хочу--а-. Я х___ ч___ Я х-ч- ч-ю- ----------- Я хочу чаю. 0
Sh-ho V--moz--t-----a-yt-? S____ V_ m______ p________ S-c-o V- m-z-e-e p-r-d-t-? -------------------------- Shcho Vy mozhete poradyty?
M’agradaria un te de llimona. Я ---у --- з -и-о---. Я х___ ч__ з л_______ Я х-ч- ч-ю з л-м-н-м- --------------------- Я хочу чаю з лимоном. 0
S--ho-V----z-e-e -ora----? S____ V_ m______ p________ S-c-o V- m-z-e-e p-r-d-t-? -------------------------- Shcho Vy mozhete poradyty?
M’agradaria un te amb llet. Я хоч---аю -----ок-м. Я х___ ч__ з м_______ Я х-ч- ч-ю з м-л-к-м- --------------------- Я хочу чаю з молоком. 0
YA---vy------vy---- -y--. Y_ b v____ / v_____ p____ Y- b v-p-v / v-p-l- p-v-. ------------------------- YA b vypyv / vypyla pyvo.
Té cigarrets? Ви -а-т- ц-г-рк-? В_ м____ ц_______ В- м-є-е ц-г-р-и- ----------------- Ви маєте цигарки? 0
Y- b-------/-v-p--a-pyvo. Y_ b v____ / v_____ p____ Y- b v-p-v / v-p-l- p-v-. ------------------------- YA b vypyv / vypyla pyvo.
Té un cendrer? Ви м--те п------ич--? В_ м____ п___________ В- м-є-е п-п-л-н-ч-у- --------------------- Ви маєте попільничку? 0
YA - -y--- /-vyp-la py--. Y_ b v____ / v_____ p____ Y- b v-p-v / v-p-l- p-v-. ------------------------- YA b vypyv / vypyla pyvo.
Té foc? Має-- -апальничк-? М____ з___________ М-є-е з-п-л-н-ч-у- ------------------ Маєте запальничку? 0
Y- b-v-p-v - vy-yl----ner--ʹn- -odu. Y_ b v____ / v_____ m_________ v____ Y- b v-p-v / v-p-l- m-n-r-l-n- v-d-. ------------------------------------ YA b vypyv / vypyla mineralʹnu vodu.
(Jo) no tinc forquilla. Я -е --ю -и--лк-. Я н_ м__ в_______ Я н- м-ю в-д-л-и- ----------------- Я не маю виделки. 0
YA-b --p-v --vyp-l----n-r-lʹn- vod-. Y_ b v____ / v_____ m_________ v____ Y- b v-p-v / v-p-l- m-n-r-l-n- v-d-. ------------------------------------ YA b vypyv / vypyla mineralʹnu vodu.
(Jo) no tinc ganivet. Я-----а- --ж-. Я н_ м__ н____ Я н- м-ю н-ж-. -------------- Я не маю ножа. 0
YA-- ------/ v-py-a m--e-alʹnu-v-d-. Y_ b v____ / v_____ m_________ v____ Y- b v-p-v / v-p-l- m-n-r-l-n- v-d-. ------------------------------------ YA b vypyv / vypyla mineralʹnu vodu.
(Jo) no tinc cullera. Я -е ма- -о-ки. Я н_ м__ л_____ Я н- м-ю л-ж-и- --------------- Я не маю ложки. 0
Y--- -yp-v-/ -ypy-----m-----h--y-̆ s-k. Y_ b v____ / v_____ p____________ s___ Y- b v-p-v / v-p-l- p-m-r-n-h-v-y- s-k- --------------------------------------- YA b vypyv / vypyla pomaranchevyy̆ sik.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.