Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   eo En la restoracio 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [tridek]

En la restoracio 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. U-----m-------m---e-as. U__ p________ m_ p_____ U-u p-m-u-o-, m- p-t-s- ----------------------- Unu pomsukon, mi petas. 0
Una llimonada, si us plau. U---lim--a--n, m- -e---. U__ l_________ m_ p_____ U-u l-m-n-d-n- m- p-t-s- ------------------------ Unu limonadon, mi petas. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. U----omats-kon---i -----. U__ t__________ m_ p_____ U-u t-m-t-u-o-, m- p-t-s- ------------------------- Unu tomatsukon, mi petas. 0
M’agradaria una copa de vi negre. Mi ŝa--s u-- -laso- -- r-ĝa -in-. M_ ŝ____ u__ g_____ d_ r___ v____ M- ŝ-t-s u-u g-a-o- d- r-ĝ- v-n-. --------------------------------- Mi ŝatus unu glason da ruĝa vino. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. M- ŝ-tus -n- gl---------lan----in-. M_ ŝ____ u__ g_____ d_ b_____ v____ M- ŝ-t-s u-u g-a-o- d- b-a-k- v-n-. ----------------------------------- Mi ŝatus unu glason da blanka vino. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. M----t-----u-botel-n-da-ĉ--pan-. M_ ŝ____ u__ b______ d_ ĉ_______ M- ŝ-t-s u-u b-t-l-n d- ĉ-m-a-o- -------------------------------- Mi ŝatus unu botelon da ĉampano. 0
T’agrada el peix? Ĉ- -i ---as--i--n? Ĉ_ v_ ŝ____ f_____ Ĉ- v- ŝ-t-s f-ŝ-n- ------------------ Ĉu vi ŝatas fiŝon? 0
T’agrada la carn? Ĉ--v------s---v-ĵo-? Ĉ_ v_ ŝ____ b_______ Ĉ- v- ŝ-t-s b-v-ĵ-n- -------------------- Ĉu vi ŝatas bovaĵon? 0
T’agrada el porc? Ĉu--i-ŝa-a--po-ka--n? Ĉ_ v_ ŝ____ p________ Ĉ- v- ŝ-t-s p-r-a-o-? --------------------- Ĉu vi ŝatas porkaĵon? 0
Desitjaria un plat sense carn. Mi-ŝ--u- ion--e-v-a-dan. M_ ŝ____ i__ s__________ M- ŝ-t-s i-n s-n-i-n-a-. ------------------------ Mi ŝatus ion senviandan. 0
Desitjaria un plat de verdures. M--ŝa--s-leg-mp-a-on. M_ ŝ____ l___________ M- ŝ-t-s l-g-m-l-d-n- --------------------- Mi ŝatus legompladon. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Mi ŝat---i-n-nelo-----ŭr-nta-. M_ ŝ____ i__ n________________ M- ŝ-t-s i-n n-l-n-e-a-r-n-a-. ------------------------------ Mi ŝatus ion nelongedaŭrantan. 0
Vol acompanyament d’arròs? Ĉ- ------us--i-n-ku- rizo? Ĉ_ v_ ŝ____ t___ k__ r____ Ĉ- v- ŝ-t-s t-o- k-n r-z-? -------------------------- Ĉu vi ŝatus tion kun rizo? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? Ĉ- vi-ŝa--- ti-- ----n-delo-? Ĉ_ v_ ŝ____ t___ k__ n_______ Ĉ- v- ŝ-t-s t-o- k-n n-d-l-j- ----------------------------- Ĉu vi ŝatus tion kun nudeloj? 0
Vol acompanyament de patates? Ĉu-vi --t-s-t-o------te-p-m--? Ĉ_ v_ ŝ____ t___ k__ t________ Ĉ- v- ŝ-t-s t-o- k-n t-r-o-o-? ------------------------------ Ĉu vi ŝatus tion kun terpomoj? 0
(Això) no m’agrada. T-o ---bo--u-ta----- -i. T__ n_ b________ p__ m__ T-o n- b-n-u-t-s p-r m-. ------------------------ Tio ne bongustas por mi. 0
El menjar està fred. La --nĝ- -s-a---a--arma. L_ m____ e____ m________ L- m-n-o e-t-s m-l-a-m-. ------------------------ La manĝo estas malvarma. 0
Això no és el que he demanat. Ti---mi--- -----s. T___ m_ n_ m______ T-o- m- n- m-n-i-. ------------------ Tion mi ne mendis. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.