Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   bn রেস্টুরেন্ট ৩ – এ

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

৩১ [একত্রিশ]

31 [Ēkatriśa]

রেস্টুরেন্ট ৩ – এ

rēsṭurēnṭa 3 – ē

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Voldria una entrada. আম-- --টা -্ট--্ট-র চা- ৷ আ__ এ__ স্____ চা_ ৷ আ-া- এ-ট- স-ট-র-ট-র চ-ই ৷ ------------------------- আমার একটা স্টার্টার চাই ৷ 0
r-------ṭ- - –-ē r_________ 3 – ē r-s-u-ē-ṭ- 3 – ē ---------------- rēsṭurēnṭa 3 – ē
Voldria una amanida. আ--র --ট---া--------৷ আ__ এ__ সা__ চা_ ৷ আ-া- এ-ট- স-ল-দ চ-ই ৷ --------------------- আমার একটা সালাদ চাই ৷ 0
r---ur-nṭ--3-–-ē r_________ 3 – ē r-s-u-ē-ṭ- 3 – ē ---------------- rēsṭurēnṭa 3 – ē
Voldria una sopa. আমার -ক-া-স-যু--চা- ৷ আ__ এ__ স্__ চা_ ৷ আ-া- এ-ট- স-য-প চ-ই ৷ --------------------- আমার একটা স্যুপ চাই ৷ 0
ā-ā-- ē-aṭā-s-ā----- c-'i ā____ ē____ s_______ c___ ā-ā-a ē-a-ā s-ā-ṭ-r- c-'- ------------------------- āmāra ēkaṭā sṭārṭāra cā'i
Voldria unes postres. আ--- এক---ডেজা-্ট-(-ি-্-া---)-----৷ আ__ এ__ ডে___ (______ চা_ ৷ আ-া- এ-ট- ড-জ-র-ট (-ি-্-া-্-) চ-ই ৷ ----------------------------------- আমার একটা ডেজার্ট (মিষ্টান্ন) চাই ৷ 0
āmā---ē-a-ā sā-ā-- cā'i ā____ ē____ s_____ c___ ā-ā-a ē-a-ā s-l-d- c-'- ----------------------- āmāra ēkaṭā sālāda cā'i
Voldria un gelat amb nata. আ----ফ-টা-- -্র-ম স- -কট---ইস-্--ম চাই-৷ আ__ ফে__ ক্__ স_ এ__ আ_____ চা_ ৷ আ-া- ফ-ট-ন- ক-র-ম স- এ-ট- আ-স-্-ী- চ-ই ৷ ---------------------------------------- আমার ফেটানো ক্রীম সহ একটা আইসক্রীম চাই ৷ 0
āmā-- -k-ṭā--yup- c-'i ā____ ē____ s____ c___ ā-ā-a ē-a-ā s-u-a c-'- ---------------------- āmāra ēkaṭā syupa cā'i
Voldria fruita o formatge. আ--র--ল অথ-া পনি- --ই-৷ আ__ ফ_ অ__ প__ চা_ ৷ আ-া- ফ- অ-ব- প-ি- চ-ই ৷ ----------------------- আমার ফল অথবা পনির চাই ৷ 0
āmā-- ēkaṭ- ḍēj--ṭ- (----ānn----ā'i ā____ ē____ ḍ______ (_________ c___ ā-ā-a ē-a-ā ḍ-j-r-a (-i-ṭ-n-a- c-'- ----------------------------------- āmāra ēkaṭā ḍējārṭa (miṣṭānna) cā'i
(Nosaltres) voldríem esmorzar. আ-রা জ----ার-/ ----া -েত---াই-৷ আ__ জ____ / না__ খে_ চা_ ৷ আ-র- জ-খ-ব-র / ন-শ-া খ-ত- চ-ই ৷ ------------------------------- আমরা জলখাবার / নাশতা খেতে চাই ৷ 0
ām-ra p-ēṭā---krī-a---h- ---ṭā-ā'--a-r-m- cā'i ā____ p______ k____ s___ ē____ ā_________ c___ ā-ā-a p-ē-ā-ō k-ī-a s-h- ē-a-ā ā-i-a-r-m- c-'- ---------------------------------------------- āmāra phēṭānō krīma saha ēkaṭā ā'isakrīma cā'i
(Nosaltres) voldríem dinar. আ-রা-দু----র-খা-ার----- চ-ই ৷ আ__ দু___ খা__ খে_ চা_ ৷ আ-র- দ-প-র-র খ-ব-র খ-ত- চ-ই ৷ ----------------------------- আমরা দুপুরের খাবার খেতে চাই ৷ 0
āmār- -h--a ---abā -----a----i ā____ p____ a_____ p_____ c___ ā-ā-a p-a-a a-h-b- p-n-r- c-'- ------------------------------ āmāra phala athabā panira cā'i
(Nosaltres) voldríem sopar. আম-া -া----খা--র----ে চ---৷ আ__ রা__ খা__ খে_ চা_ ৷ আ-র- র-ত-র খ-ব-র খ-ত- চ-ই ৷ --------------------------- আমরা রাতের খাবার খেতে চাই ৷ 0
ām--ā---l--hā-ār--- n-śatā----tē----i ā____ j__________ / n_____ k____ c___ ā-a-ā j-l-k-ā-ā-a / n-ś-t- k-ē-ē c-'- ------------------------------------- āmarā jalakhābāra / nāśatā khētē cā'i
Què vol per esmorzar? আপ--র -ল--ব---র-/ -া-ত- --্- -ী চাই? আ___ জ_____ / না__ জ__ কী চা__ আ-ন-র জ-খ-ব-র-র / ন-শ-া জ-্- ক- চ-ই- ------------------------------------ আপনার জলখাবারের / নাশতা জন্য কী চাই? 0
ā-ar---up--ēr- khā--ra-k-ē-----'i ā____ d_______ k______ k____ c___ ā-a-ā d-p-r-r- k-ā-ā-a k-ē-ē c-'- --------------------------------- āmarā dupurēra khābāra khētē cā'i
Panets amb melmelada i mel? জ্------ং-মধ- -িয়- রো-? জ্__ এ_ ম_ দি_ রো__ জ-য-ম এ-ং ম-ু দ-য়- র-ল- ----------------------- জ্যাম এবং মধু দিয়ে রোল? 0
ām-rā -ā-ēr----ābā---k-ēt--cā'i ā____ r_____ k______ k____ c___ ā-a-ā r-t-r- k-ā-ā-a k-ē-ē c-'- ------------------------------- āmarā rātēra khābāra khētē cā'i
Torrades amb salsitxa i formatge? সস-- -ব---ী- --নি-)----ে-ট-স্ট? স__ এ_ চী_ (____ দি_ টো___ স-ে- এ-ং চ-জ (-ন-র- দ-য়- ট-স-ট- ------------------------------- সসেজ এবং চীজ (পনির) দিয়ে টোস্ট? 0
ā------ j---khā--r----/--āś-tā---n----------i? ā______ j____________ / n_____ j_____ k_ c____ ā-a-ā-a j-l-k-ā-ā-ē-a / n-ś-t- j-n-y- k- c-'-? ---------------------------------------------- āpanāra jalakhābārēra / nāśatā jan'ya kī cā'i?
Un ou passat per aigua? এক-- -ি-্---রা---ম? এ__ সি__ ক_ ডি__ এ-ট- স-দ-ধ ক-া ড-ম- ------------------- একটা সিদ্ধ করা ডিম? 0
J-ā-a--ba- m-dhu --ẏē ---a? J____ ē___ m____ d___ r____ J-ā-a ē-a- m-d-u d-ẏ- r-l-? --------------------------- Jyāma ēbaṁ madhu diẏē rōla?
Un ou fregit? এক-া----া ---? এ__ ভা_ ডি__ এ-ট- ভ-জ- ড-ম- -------------- একটা ভাজা ডিম? 0
J-ām--ēbaṁ-madhu-d--- -ōla? J____ ē___ m____ d___ r____ J-ā-a ē-a- m-d-u d-ẏ- r-l-? --------------------------- Jyāma ēbaṁ madhu diẏē rōla?
Una truita? এ-টা ও---ট? এ__ ও____ এ-ট- ও-ল-ট- ----------- একটা ওমলেট? 0
Jyā-a--b-ṁ-m---- -iẏē -ōl-? J____ ē___ m____ d___ r____ J-ā-a ē-a- m-d-u d-ẏ- r-l-? --------------------------- Jyāma ēbaṁ madhu diẏē rōla?
Un altre iogurt, si us plau. দয়া কর- আ--------ই---ন ৷ দ_ ক_ আ_ এ__ দ_ দি_ ৷ দ-া ক-ে আ- এ-ট- দ- দ-ন ৷ ------------------------ দয়া করে আর একটা দই দিন ৷ 0
S----a -ba- -īj---pani--)---ẏ- -ō--a? S_____ ē___ c___ (_______ d___ ṭ_____ S-s-j- ē-a- c-j- (-a-i-a- d-ẏ- ṭ-s-a- ------------------------------------- Sasēja ēbaṁ cīja (panira) diẏē ṭōsṭa?
Una mica més de sal i pebre, si us plau. দ-- --- -কটু নু--এ-ং-মর-----ি- ৷ দ_ ক_ এ__ নু_ এ_ ম___ দি_ ৷ দ-া ক-ে এ-ট- ন-ন এ-ং ম-ি-ও দ-ন ৷ -------------------------------- দয়া করে একটু নুন এবং মরিচও দিন ৷ 0
S-sēj---ba--c-j--(pa--ra)-d--- ṭō-ṭ-? S_____ ē___ c___ (_______ d___ ṭ_____ S-s-j- ē-a- c-j- (-a-i-a- d-ẏ- ṭ-s-a- ------------------------------------- Sasēja ēbaṁ cīja (panira) diẏē ṭōsṭa?
Un altre got d’aigua, si us plau. দয়া-----আর -- গ-----জল --পা-ি--িন ৷ দ_ ক_ আ_ এ_ গ্__ জ_ / পা_ দি_ ৷ দ-া ক-ে আ- এ- গ-ল-স জ- / প-ন- দ-ন ৷ ----------------------------------- দয়া করে আর এক গ্লাস জল / পানি দিন ৷ 0
S--ē-a -baṁ ---a (pa-i--) --ẏ----sṭa? S_____ ē___ c___ (_______ d___ ṭ_____ S-s-j- ē-a- c-j- (-a-i-a- d-ẏ- ṭ-s-a- ------------------------------------- Sasēja ēbaṁ cīja (panira) diẏē ṭōsṭa?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bengalí (1-100) MP3 bengalí (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!