Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   uk В ресторані 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [тридцять один]

31 [trydtsyatʹ odyn]

В ресторані 3

V restorani 3

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Voldria una entrada. Я хо---зак-с-у. Я х___ з_______ Я х-ч- з-к-с-у- --------------- Я хочу закуску. 0
V--es---a---3 V r________ 3 V r-s-o-a-i 3 ------------- V restorani 3
Voldria una amanida. Я----у-са-ат. Я х___ с_____ Я х-ч- с-л-т- ------------- Я хочу салат. 0
V -estor-n--3 V r________ 3 V r-s-o-a-i 3 ------------- V restorani 3
Voldria una sopa. Я ---- ---. Я х___ с___ Я х-ч- с-п- ----------- Я хочу суп. 0
Y- -h---- --k--ku. Y_ k_____ z_______ Y- k-o-h- z-k-s-u- ------------------ YA khochu zakusku.
Voldria unes postres. Я--оч- де--рт. Я х___ д______ Я х-ч- д-с-р-. -------------- Я хочу десерт. 0
Y---ho--u za-u---. Y_ k_____ z_______ Y- k-o-h- z-k-s-u- ------------------ YA khochu zakusku.
Voldria un gelat amb nata. Я---ч---о-ози--------ш-а-и. Я х___ м_______ з в________ Я х-ч- м-р-з-в- з в-р-к-м-. --------------------------- Я хочу морозиво з вершками. 0
Y----oc-u----us--. Y_ k_____ z_______ Y- k-o-h- z-k-s-u- ------------------ YA khochu zakusku.
Voldria fruita o formatge. Я х--- фр-к-и-аб---ир. Я х___ ф_____ а__ с___ Я х-ч- ф-у-т- а-о с-р- ---------------------- Я хочу фрукти або сир. 0
Y--kh-c-u ---a-. Y_ k_____ s_____ Y- k-o-h- s-l-t- ---------------- YA khochu salat.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. М- -о--мо с-і-ат-. М_ х_____ с_______ М- х-ч-м- с-і-а-и- ------------------ Ми хочемо снідати. 0
Y--k--ch- -al--. Y_ k_____ s_____ Y- k-o-h- s-l-t- ---------------- YA khochu salat.
(Nosaltres) voldríem dinar. Ми -оче-о о----т-. М_ х_____ о_______ М- х-ч-м- о-і-а-и- ------------------ Ми хочемо обідати. 0
Y- khoc-- --la-. Y_ k_____ s_____ Y- k-o-h- s-l-t- ---------------- YA khochu salat.
(Nosaltres) voldríem sopar. М- --ч-мо--е----ти. М_ х_____ в________ М- х-ч-м- в-ч-р-т-. ------------------- Ми хочемо вечеряти. 0
Y- k----u---p. Y_ k_____ s___ Y- k-o-h- s-p- -------------- YA khochu sup.
Què vol per esmorzar? Що--и ---е----а-с-іда-ок? Щ_ В_ х_____ н_ с________ Щ- В- х-ч-т- н- с-і-а-о-? ------------------------- Що Ви хочете на сніданок? 0
Y--kho--u sup. Y_ k_____ s___ Y- k-o-h- s-p- -------------- YA khochu sup.
Panets amb melmelada i mel? Булоч-у-- ма---ла--- і--е---? Б______ з м_________ і м_____ Б-л-ч-у з м-р-е-а-о- і м-д-м- ----------------------------- Булочку з мармеладом і медом? 0
YA-kh--------. Y_ k_____ s___ Y- k-o-h- s-p- -------------- YA khochu sup.
Torrades amb salsitxa i formatge? Т-с- з--овб-со- --с--ом? Т___ з к_______ і с_____ Т-с- з к-в-а-о- і с-р-м- ------------------------ Тост з ковбасою і сиром? 0
Y---h---- d---rt. Y_ k_____ d______ Y- k-o-h- d-s-r-. ----------------- YA khochu desert.
Un ou passat per aigua? В----е-я---? В_____ я____ В-р-н- я-ц-? ------------ Варене яйце? 0
YA k----u des-r-. Y_ k_____ d______ Y- k-o-h- d-s-r-. ----------------- YA khochu desert.
Un ou fregit? Я-чн-? Я_____ Я-ч-ю- ------ Яєчню? 0
Y-------- d-s-rt. Y_ k_____ d______ Y- k-o-h- d-s-r-. ----------------- YA khochu desert.
Una truita? О-л-т? О_____ О-л-т- ------ Омлет? 0
YA-k--chu m---zyvo - ve-s--am-. Y_ k_____ m_______ z v_________ Y- k-o-h- m-r-z-v- z v-r-h-a-y- ------------------------------- YA khochu morozyvo z vershkamy.
Un altre iogurt, si us plau. Будь-ла-к--------г--т. Б__________ щ_ й______ Б-д---а-к-, щ- й-г-р-. ---------------------- Будь-ласка, ще йогурт. 0
YA----chu-mor---v----v---hkam-. Y_ k_____ m_______ z v_________ Y- k-o-h- m-r-z-v- z v-r-h-a-y- ------------------------------- YA khochu morozyvo z vershkamy.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Бу-ь--ас-а,-щ- ---ь-і---р-ць. Б__________ щ_ с___ і п______ Б-д---а-к-, щ- с-л- і п-р-ц-. ----------------------------- Будь-ласка, ще сіль і перець. 0
Y--kho------rozyv- - ---sh-am-. Y_ k_____ m_______ z v_________ Y- k-o-h- m-r-z-v- z v-r-h-a-y- ------------------------------- YA khochu morozyvo z vershkamy.
Un altre got d’aigua, si us plau. Б-дь-л--к----е с-л-нк- в---. Б__________ щ_ с______ в____ Б-д---а-к-, щ- с-л-н-у в-д-. ---------------------------- Будь-ласка, ще склянку води. 0
Y---ho-h--f-u--y -bo -yr. Y_ k_____ f_____ a__ s___ Y- k-o-h- f-u-t- a-o s-r- ------------------------- YA khochu frukty abo syr.

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!