Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   zh 在饭店3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31[三十一]

31 [Sānshíyī]

在饭店3

zài fàndiàn 3

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Voldria una entrada. 我---一- 前餐 。 我 要 一_ 前_ 。 我 要 一- 前- 。 ----------- 我 要 一个 前餐 。 0
zài fà-dià--3 z__ f______ 3 z-i f-n-i-n 3 ------------- zài fàndiàn 3
Voldria una amanida. 我---一个 色-/凉菜 。 我 要 一_ 色____ 。 我 要 一- 色-/-菜 。 -------------- 我 要 一个 色拉/凉菜 。 0
z-i f---i-n-3 z__ f______ 3 z-i f-n-i-n 3 ------------- zài fàndiàn 3
Voldria una sopa. 我 要-一--汤 。 我 要 一_ 汤 。 我 要 一- 汤 。 ---------- 我 要 一个 汤 。 0
wǒ -ào--ī---q-á--c-n. w_ y__ y___ q___ c___ w- y-o y-g- q-á- c-n- --------------------- wǒ yào yīgè qián cān.
Voldria unes postres. 我 要--个-餐--甜- 。 我 要 一_ 餐____ 。 我 要 一- 餐-/-点 。 -------------- 我 要 一个 餐后/甜点 。 0
w--yà- yī------- ---. w_ y__ y___ q___ c___ w- y-o y-g- q-á- c-n- --------------------- wǒ yào yīgè qián cān.
Voldria un gelat amb nata. 我 要 一--加奶油---激淋-。 我 要 一_ 加___ 冰__ 。 我 要 一- 加-油- 冰-淋 。 ----------------- 我 要 一个 加奶油的 冰激淋 。 0
wǒ yà------ -ián ---. w_ y__ y___ q___ c___ w- y-o y-g- q-á- c-n- --------------------- wǒ yào yīgè qián cān.
Voldria fruita o formatge. 我 --水- -是-奶酪 。 我 要 水_ 或_ 奶_ 。 我 要 水- 或- 奶- 。 -------------- 我 要 水果 或是 奶酪 。 0
W- yào y-g- -èl---l---gcà-. W_ y__ y___ s____ l________ W- y-o y-g- s-l-/ l-á-g-à-. --------------------------- Wǒ yào yīgè sèlā/ liángcài.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. 我们 --- -饭-。 我_ 要 吃 早_ 。 我- 要 吃 早- 。 ----------- 我们 要 吃 早饭 。 0
W--y-o----è -è-----iáng-ài. W_ y__ y___ s____ l________ W- y-o y-g- s-l-/ l-á-g-à-. --------------------------- Wǒ yào yīgè sèlā/ liángcài.
(Nosaltres) voldríem dinar. 我们-- 吃-午饭 。 我_ 要 吃 午_ 。 我- 要 吃 午- 。 ----------- 我们 要 吃 午饭 。 0
W---ào -ī-- sèl-- l-áng---. W_ y__ y___ s____ l________ W- y-o y-g- s-l-/ l-á-g-à-. --------------------------- Wǒ yào yīgè sèlā/ liángcài.
(Nosaltres) voldríem sopar. 我- --吃 -- 。 我_ 要 吃 晚_ 。 我- 要 吃 晚- 。 ----------- 我们 要 吃 晚饭 。 0
W---à- yī-- --n-. W_ y__ y___ t____ W- y-o y-g- t-n-. ----------------- Wǒ yào yīgè tāng.
Què vol per esmorzar? 您 -- 想 -点 什么-? 您 早_ 想 吃_ 什_ ? 您 早- 想 吃- 什- ? -------------- 您 早餐 想 吃点 什么 ? 0
W--yào -īg- --ng. W_ y__ y___ t____ W- y-o y-g- t-n-. ----------------- Wǒ yào yīgè tāng.
Panets amb melmelada i mel? 加 果酱 和 蜂-- -- ? 加 果_ 和 蜂__ 面_ ? 加 果- 和 蜂-的 面- ? --------------- 加 果酱 和 蜂蜜的 面包 ? 0
Wǒ yào-yī-è tā-g. W_ y__ y___ t____ W- y-o y-g- t-n-. ----------------- Wǒ yào yīgè tāng.
Torrades amb salsitxa i formatge? 加 香--和--酪的---包-吗-? 加 香_ 和 奶__ 烤__ 吗 ? 加 香- 和 奶-的 烤-包 吗 ? ------------------ 加 香肠 和 奶酪的 烤面包 吗 ? 0
W--y-- y-g--c-n-hòu- -i-ndi--. W_ y__ y___ c__ h___ t________ W- y-o y-g- c-n h-u- t-á-d-ǎ-. ------------------------------ Wǒ yào yīgè cān hòu/ tiándiǎn.
Un ou passat per aigua? 要 一个 熟--蛋-吗-? (指水煮) 要 一_ 熟 鸡_ 吗 ? (____ 要 一- 熟 鸡- 吗 ? (-水-) ------------------- 要 一个 熟 鸡蛋 吗 ? (指水煮) 0
W- yà----gè-cā--hòu/-----diǎ-. W_ y__ y___ c__ h___ t________ W- y-o y-g- c-n h-u- t-á-d-ǎ-. ------------------------------ Wǒ yào yīgè cān hòu/ tiándiǎn.
Un ou fregit? 要--- ---- 吗 ? 要 一_ 煎 鸡_ 吗 ? 要 一- 煎 鸡- 吗 ? ------------- 要 一个 煎 鸡蛋 吗 ? 0
Wǒ y-o -----c-n--ò-- -----i-n. W_ y__ y___ c__ h___ t________ W- y-o y-g- c-n h-u- t-á-d-ǎ-. ------------------------------ Wǒ yào yīgè cān hòu/ tiándiǎn.
Una truita? 要 -- -蛋--- ? 要 一_ 鸡__ 吗 ? 要 一- 鸡-饼 吗 ? ------------ 要 一份 鸡蛋饼 吗 ? 0
W--y-- -īg--j-ā n-i----de-bīn--j- ---. W_ y__ y___ j__ n_____ d_ b___ j_ l___ W- y-o y-g- j-ā n-i-ó- d- b-n- j- l-n- -------------------------------------- Wǒ yào yīgè jiā nǎiyóu de bīng jī lín.
Un altre iogurt, si us plau. 请 再来-一个 酸--。 请 再_ 一_ 酸_ 。 请 再- 一- 酸- 。 ------------ 请 再来 一个 酸奶 。 0
W- -ào -ī-- ji--nǎi-óu -e b-n- jī lín. W_ y__ y___ j__ n_____ d_ b___ j_ l___ W- y-o y-g- j-ā n-i-ó- d- b-n- j- l-n- -------------------------------------- Wǒ yào yīgè jiā nǎiyóu de bīng jī lín.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. 请-再来-点盐-- -椒粉-。 请 再_ 点_ 和 胡__ 。 请 再- 点- 和 胡-粉 。 --------------- 请 再来 点盐 和 胡椒粉 。 0
W- -à- yīgè j-ā nǎi-óu d--b--- jī -í-. W_ y__ y___ j__ n_____ d_ b___ j_ l___ W- y-o y-g- j-ā n-i-ó- d- b-n- j- l-n- -------------------------------------- Wǒ yào yīgè jiā nǎiyóu de bīng jī lín.
Un altre got d’aigua, si us plau. 请 再- 一杯-水-。 请 再_ 一_ 水 。 请 再- 一- 水 。 ----------- 请 再来 一杯 水 。 0
Wǒ y---sh--g-ǒ h-ò-sh- n--lào. W_ y__ s______ h__ s__ n______ W- y-o s-u-g-ǒ h-ò s-ì n-i-à-. ------------------------------ Wǒ yào shuǐguǒ huò shì nǎilào.

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!