Manual de conversa

ca Al tren   »   mk Во воз

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [триесет и четири]

34 [triyesyet i chyetiri]

Во воз

Vo voz

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Да-- --а - в-----з--Б--л--? Д___ о__ е в____ з_ Б______ Д-л- о-а е в-з-т з- Б-р-и-? --------------------------- Дали ова е возот за Берлин? 0
V- v-z V_ v__ V- v-z ------ Vo voz
Quan surt el tren? К--а---г-----возо-? К___ т______ в_____ К-г- т-г-у-а в-з-т- ------------------- Кога тргнува возот? 0
Vo-v-z V_ v__ V- v-z ------ Vo voz
Quan arriba el tren a Berlín? К-----р-ст-г---а во-о- во Бе-л--? К___ п__________ в____ в_ Б______ К-г- п-и-т-г-у-а в-з-т в- Б-р-и-? --------------------------------- Кога пристигнува возот во Берлин? 0
Dali o----e-----t----By-rli-? D___ o__ y_ v____ z_ B_______ D-l- o-a y- v-z-t z- B-e-l-n- ----------------------------- Dali ova ye vozot za Byerlin?
Perdó, que puc passar? П---те----с-е-м ------по-и---? П________ с____ л_ д_ п_______ П-о-т-т-, с-е-м л- д- п-м-н-м- ------------------------------ Простете, смеам ли да поминам? 0
D-li---a y- vo-ot za--y--li-? D___ o__ y_ v____ z_ B_______ D-l- o-a y- v-z-t z- B-e-l-n- ----------------------------- Dali ova ye vozot za Byerlin?
Crec que és el meu seient. Мис-ам дек--ова --м-ет----ст-. М_____ д___ о__ е м____ м_____ М-с-а- д-к- о-а е м-е-о м-с-о- ------------------------------ Мислам дека ова е моето место. 0
D-li--v- -e-v-zo---a -y-rl--? D___ o__ y_ v____ z_ B_______ D-l- o-a y- v-z-t z- B-e-l-n- ----------------------------- Dali ova ye vozot za Byerlin?
Crec que vostè està assegut al meu lloc. Ми-л-- д-к---и---е-и---на -о----ме--о. М_____ д___ В__ с_____ н_ м____ м_____ М-с-а- д-к- В-е с-д-т- н- м-е-о м-с-о- -------------------------------------- Мислам дека Вие седите на моето место. 0
K---- -r-u-o-va -ozot? K____ t________ v_____ K-g-a t-g-n-o-a v-z-t- ---------------------- Kogua trgunoova vozot?
On és el cotxe-llit? К--е --в-гон-- за--пиењ-? К___ е в______ з_ с______ К-д- е в-г-н-т з- с-и-њ-? ------------------------- Каде е вагонот за спиење? 0
K---- ----n-ov- --zot? K____ t________ v_____ K-g-a t-g-n-o-a v-z-t- ---------------------- Kogua trgunoova vozot?
El cotxe-llit és a la cua del tren. В---но--з--сп--ње-е н---р--от-од ----т. В______ з_ с_____ е н_ к_____ о_ в_____ В-г-н-т з- с-и-њ- е н- к-а-о- о- в-з-т- --------------------------------------- Вагонот за спиење е на крајот од возот. 0
Kog---trg-n-o---v-zot? K____ t________ v_____ K-g-a t-g-n-o-a v-z-t- ---------------------- Kogua trgunoova vozot?
On és el restaurant? – En el cap. А --д- --ва-о-от з--јадењ---–-На по--т--от. А к___ е в______ з_ ј______ – Н_ п_________ А к-д- е в-г-н-т з- ј-д-њ-? – Н- п-ч-т-к-т- ------------------------------------------- А каде е вагонот за јадење? – На почетокот. 0
K-g----ri-t--un---a -o-----o--ye--in? K____ p____________ v____ v_ B_______ K-g-a p-i-t-g-n-o-a v-z-t v- B-e-l-n- ------------------------------------- Kogua pristigunoova vozot vo Byerlin?
Puc dormir a sota? М--а- -и-да--п---м -о--? М____ л_ д_ с_____ д____ М-ж-м л- д- с-и-а- д-л-? ------------------------ Можам ли да спијам долу? 0
K---a-pri-----n---a--o--t--- By-rl-n? K____ p____________ v____ v_ B_______ K-g-a p-i-t-g-n-o-a v-z-t v- B-e-l-n- ------------------------------------- Kogua pristigunoova vozot vo Byerlin?
Puc dormir al mig? М---- -и -- сп-ја- -о срединат-? М____ л_ д_ с_____ в_ с_________ М-ж-м л- д- с-и-а- в- с-е-и-а-а- -------------------------------- Можам ли да спијам во средината? 0
Ko-u--p--st-g-noo---v---t -- -y--l-n? K____ p____________ v____ v_ B_______ K-g-a p-i-t-g-n-o-a v-z-t v- B-e-l-n- ------------------------------------- Kogua pristigunoova vozot vo Byerlin?
Puc dormir a dalt? М-жа---- да--пијам ----? М____ л_ д_ с_____ г____ М-ж-м л- д- с-и-а- г-р-? ------------------------ Можам ли да спијам горе? 0
Pros-ye-y-, -m--a---- -a-po---a-? P__________ s_____ l_ d_ p_______ P-o-t-e-y-, s-y-a- l- d- p-m-n-m- --------------------------------- Prostyetye, smyeam li da pominam?
Quan serem a la frontera? Ког--ќ--б-дем---а -рани-а--? К___ ќ_ б_____ н_ г_________ К-г- ќ- б-д-м- н- г-а-и-а-а- ---------------------------- Кога ќе бидеме на границата? 0
Pr-s---t--- --y-a- li--- po-inam? P__________ s_____ l_ d_ p_______ P-o-t-e-y-, s-y-a- l- d- p-m-n-m- --------------------------------- Prostyetye, smyeam li da pominam?
Quant dura el viatge a Berlín? К-лку-д---о-тр-- -----а-ет--до --р---? К____ д____ т___ п_________ д_ Б______ К-л-у д-л-о т-а- п-т-в-њ-т- д- Б-р-и-? -------------------------------------- Колку долго трае патувањето до Берлин? 0
Pro-ty-t--,------m li-d---omi-a-? P__________ s_____ l_ d_ p_______ P-o-t-e-y-, s-y-a- l- d- p-m-n-m- --------------------------------- Prostyetye, smyeam li da pominam?
Que el tren té retard? Д-----о-о- -о--и? Д___ в____ д_____ Д-л- в-з-т д-ц-и- ----------------- Дали возот доцни? 0
M-s--- d--k- ov--ye m--et- mye-t-. M_____ d____ o__ y_ m_____ m______ M-s-a- d-e-a o-a y- m-y-t- m-e-t-. ---------------------------------- Mislam dyeka ova ye moyeto myesto.
Teniu res per llegir? Им--е л- не-т--за--и-ање? И____ л_ н____ з_ ч______ И-а-е л- н-ш-о з- ч-т-њ-? ------------------------- Имате ли нешто за читање? 0
M--l---dyek- ---------y--- -yes--. M_____ d____ o__ y_ m_____ m______ M-s-a- d-e-a o-a y- m-y-t- m-e-t-. ---------------------------------- Mislam dyeka ova ye moyeto myesto.
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? М--- ли -о-----вде -а-до--- --што з- ј-д-ње и-за-пиењ-? М___ л_ ч____ о___ д_ д____ н____ з_ ј_____ и з_ п_____ М-ж- л- ч-в-к о-д- д- д-б-е н-ш-о з- ј-д-њ- и з- п-е-е- ------------------------------------------------------- Може ли човек овде да добие нешто за јадење и за пиење? 0
M-s--- -y-ka-o----- -oy-t---y---o. M_____ d____ o__ y_ m_____ m______ M-s-a- d-e-a o-a y- m-y-t- m-e-t-. ---------------------------------- Mislam dyeka ova ye moyeto myesto.
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Дали -- -е -азбу--л---о -.-------т--- ---ам? Д___ б_ м_ р________ в_ 7___ ч____ В_ м_____ Д-л- б- м- р-з-у-и-е в- 7-0- ч-с-т В- м-л-м- -------------------------------------------- Дали би ме разбудиле во 7.00 часот Ве молам? 0
Mi-lam--y--a --y- sye-i--e-n- m--eto--ye-to. M_____ d____ V___ s_______ n_ m_____ m______ M-s-a- d-e-a V-y- s-e-i-y- n- m-y-t- m-e-t-. -------------------------------------------- Mislam dyeka Viye syeditye na moyeto myesto.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!