Manual de conversa

ca Els transports públics   »   sr Јавни локални саобраћај

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [тридесет и шест]

36 [trideset i šest]

Јавни локални саобраћај

Javni lokalni saobraćaj

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Г---ј-----о-ус-- --а---а? Г__ ј_ а________ с_______ Г-е ј- а-т-б-с-а с-а-и-а- ------------------------- Где је аутобуска станица? 0
J-v---lo-a-n- --o-r--́aj J____ l______ s________ J-v-i l-k-l-i s-o-r-c-a- ------------------------ Javni lokalni saobraćaj
Quin autobús va al centre de la ciutat? К-ји а-т-б-с--о-и-у-------? К___ а______ в___ у ц______ К-ј- а-т-б-с в-з- у ц-н-а-? --------------------------- Који аутобус вози у центар? 0
Ja-ni---ka-ni s--br-c-aj J____ l______ s________ J-v-i l-k-l-i s-o-r-c-a- ------------------------ Javni lokalni saobraćaj
Quina línia he de prendre? Ко---л--и-----рам----ти? К___ л_____ м____ у_____ К-ј- л-н-ј- м-р-м у-е-и- ------------------------ Коју линију морам узети? 0
G-- -- a--obu--- stanica? G__ j_ a________ s_______ G-e j- a-t-b-s-a s-a-i-a- ------------------------- Gde je autobuska stanica?
Hauré de canviar d’autobús? М--ам--и--р-седа--? М____ л_ п_________ М-р-м л- п-е-е-а-и- ------------------- Морам ли преседати? 0
G-e------t---ska-s----ca? G__ j_ a________ s_______ G-e j- a-t-b-s-a s-a-i-a- ------------------------- Gde je autobuska stanica?
On he de canviar? Г---м---м-пре-е--и? Г__ м____ п________ Г-е м-р-м п-е-е-т-? ------------------- Где морам пресести? 0
G-e-je-au--bu--- -ta--c-? G__ j_ a________ s_______ G-e j- a-t-b-s-a s-a-i-a- ------------------------- Gde je autobuska stanica?
Quant costa un bitllet? Ко-ик--к---а-ка--а? К_____ к____ к_____ К-л-к- к-ш-а к-р-а- ------------------- Колико кошта карта? 0
Ko-- --t-b---v-z- ---e--ar? K___ a______ v___ u c______ K-j- a-t-b-s v-z- u c-n-a-? --------------------------- Koji autobus vozi u centar?
Quantes parades hi ha fins al centre? К-л--о ста-и-- и----о ц-нт-а? К_____ с______ и__ д_ ц______ К-л-к- с-а-и-а и-а д- ц-н-р-? ----------------------------- Колико станица има до центра? 0
K--- -utobus-vo-i --ce--ar? K___ a______ v___ u c______ K-j- a-t-b-s v-z- u c-n-a-? --------------------------- Koji autobus vozi u centar?
Heu de baixar aquí. Мор----овде------. М_____ о___ и_____ М-р-т- о-д- и-а-и- ------------------ Морате овде изаћи. 0
Ko-i au-o-u--v-z--u-c-nt-r? K___ a______ v___ u c______ K-j- a-t-b-s v-z- u c-n-a-? --------------------------- Koji autobus vozi u centar?
Heu de baixar per darrere. М-р--- -з-ћи -а--д. М_____ и____ н_____ М-р-т- и-а-и н-з-д- ------------------- Морате изаћи назад. 0
Ko-- lini-u m--am --e--? K___ l_____ m____ u_____ K-j- l-n-j- m-r-m u-e-i- ------------------------ Koju liniju moram uzeti?
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Сле--ћ- -е-р------з--з--- м---т-. С______ м____ д_____ з_ 5 м______ С-е-е-и м-т-о д-л-з- з- 5 м-н-т-. --------------------------------- Следећи метро долази за 5 минута. 0
K--- ---i----o-am -zeti? K___ l_____ m____ u_____ K-j- l-n-j- m-r-m u-e-i- ------------------------ Koju liniju moram uzeti?
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. След-ћи ---м----д--ази з- 1- -и--т-. С______ т______ д_____ з_ 1_ м______ С-е-е-и т-а-в-ј д-л-з- з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следећи трамвај долази за 10 минута. 0
Ko-- --niju mo--- u---i? K___ l_____ m____ u_____ K-j- l-n-j- m-r-m u-e-i- ------------------------ Koju liniju moram uzeti?
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. С-ед-ћи -у-об--------- ---15----у-а. С______ а______ д_____ з_ 1_ м______ С-е-е-и а-т-б-с д-л-з- з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следећи аутобус долази за 15 минута. 0
M--a- ----re-ed--i? M____ l_ p_________ M-r-m l- p-e-e-a-i- ------------------- Moram li presedati?
Quan passa el darrer tren? К--- --з--з-дњи-ме-р-? К___ в___ з____ м_____ К-д- в-з- з-д-и м-т-о- ---------------------- Када вози задњи метро? 0
M---m--- p---edat-? M____ l_ p_________ M-r-m l- p-e-e-a-i- ------------------- Moram li presedati?
Quan passa el darrer tramvia? Ка-- в-зи за-њ--тр-мва-? К___ в___ з____ т_______ К-д- в-з- з-д-и т-а-в-ј- ------------------------ Када вози задњи трамвај? 0
M--am-l----e--dat-? M____ l_ p_________ M-r-m l- p-e-e-a-i- ------------------- Moram li presedati?
Quan passa el darrer autobús? К-да--оз------и -ут-бу-? К___ в___ з____ а_______ К-д- в-з- з-д-и а-т-б-с- ------------------------ Када вози задњи аутобус? 0
Gd--mo-am-p-esest-? G__ m____ p________ G-e m-r-m p-e-e-t-? ------------------- Gde moram presesti?
Que té bitllet? И---е-л--в--ну --рту? И____ л_ в____ к_____ И-а-е л- в-з-у к-р-у- --------------------- Имате ли возну карту? 0
G----o-am p-e-es-i? G__ m____ p________ G-e m-r-m p-e-e-t-? ------------------- Gde moram presesti?
Bitllet? – No, no en tinc. Воз-у ка---- - --, -----. В____ к_____ – Н__ н_____ В-з-у к-р-у- – Н-, н-м-м- ------------------------- Возну карту? – Не, немам. 0
G-e--or-m-----e-t-? G__ m____ p________ G-e m-r-m p-e-e-t-? ------------------- Gde moram presesti?
Llavors vostè ha de pagar una multa. О-д- --р--е --а--ти--аз-у. О___ м_____ п______ к_____ О-д- м-р-т- п-а-и-и к-з-у- -------------------------- Онда морате платити казну. 0
Ko-i-o -o-t- -art-? K_____ k____ k_____ K-l-k- k-š-a k-r-a- ------------------- Koliko košta karta?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!