Manual de conversa

ca Al taxi   »   kk Таксиде

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [отыз сегіз]

38 [otız segiz]

Таксиде

Taksïde

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Т--си-ш--ы-ың----. Т____ ш___________ Т-к-и ш-қ-р-ң-з-ы- ------------------ Такси шақырыңызшы. 0
T-----e T______ T-k-ï-e ------- Taksïde
Quant costa fins a l’estació de tren? В-кз--ғ-----і- -қыс--қан--? В_______ д____ а____ қ_____ В-к-а-ғ- д-й-н а-ы-ы қ-н-а- --------------------------- Вокзалға дейін ақысы қанша? 0
Ta---de T______ T-k-ï-e ------- Taksïde
Quant costa fins a l’aeroport? Әуе-айғ- -е--н----ша? Ә_______ д____ қ_____ Ә-е-а-ғ- д-й-н қ-н-а- --------------------- Әуежайға дейін қанша? 0
T-k-- -aq---ñ-zş-. T____ ş___________ T-k-ï ş-q-r-ñ-z-ı- ------------------ Taksï şaqırıñızşı.
Tot dret, si us plau. Ті-е-ж-----еріңіз. Т___ ж___ б_______ Т-к- ж-р- б-р-ң-з- ------------------ Тіке жүре беріңіз. 0
T--s----qırı-ı--ı. T____ ş___________ T-k-ï ş-q-r-ñ-z-ı- ------------------ Taksï şaqırıñızşı.
A la dreta, si us plau. О-ы ----е- -----б-р-л-ң-з-ы. О__ ж_____ о___ б___________ О-ы ж-р-е- о-ғ- б-р-л-ң-з-ы- ---------------------------- Осы жерден оңға бұрылыңызшы. 0
T-k---ş--ı---ız--. T____ ş___________ T-k-ï ş-q-r-ñ-z-ı- ------------------ Taksï şaqırıñızşı.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Анау--ұры-тан-с-л---бұ-ыл-ң-з. А___ б_______ с____ б_________ А-а- б-р-ш-а- с-л-а б-р-л-ң-з- ------------------------------ Анау бұрыштан солға бұрылыңыз. 0
V-----ğa-dey-n---ısı q-nş-? V_______ d____ a____ q_____ V-k-a-ğ- d-y-n a-ı-ı q-n-a- --------------------------- Vokzalğa deyin aqısı qanşa?
Tinc pressa. Ме---сы-ыс-ын. М__ а_________ М-н а-ы-ы-п-н- -------------- Мен асығыспын. 0
V-kz-l-- d------qıs--q--ş-? V_______ d____ a____ q_____ V-k-a-ğ- d-y-n a-ı-ı q-n-a- --------------------------- Vokzalğa deyin aqısı qanşa?
Tinc temps. М-нің уақыт-м ба-. М____ у______ б___ М-н-ң у-қ-т-м б-р- ------------------ Менің уақытым бар. 0
V-k---ğa-----n---ı----a-şa? V_______ d____ a____ q_____ V-k-a-ğ- d-y-n a-ı-ı q-n-a- --------------------------- Vokzalğa deyin aqısı qanşa?
Vagi més a poc a poc, si us plau. Өт-не---,--қы-ы- ----ң--ші. Ө________ а_____ ж_________ Ө-і-е-і-, а-ы-ы- ж-р-ң-з-і- --------------------------- Өтінемін, ақырын жүріңізші. 0
Ä--ja--a--ey-n -a---? Ä_______ d____ q_____ Ä-e-a-ğ- d-y-n q-n-a- --------------------- Äwejayğa deyin qanşa?
Aturi’s aquí, si us plau. Осы-----е тоқ---ыз-ы. О__ ж____ т__________ О-ы ж-р-е т-қ-а-ы-ш-. --------------------- Осы жерге тоқтаңызшы. 0
Äw---y-----yin q-nşa? Ä_______ d____ q_____ Ä-e-a-ğ- d-y-n q-n-a- --------------------- Äwejayğa deyin qanşa?
Esperi un moment, si us plau. Сә- -үт------ңызшы. С__ к___ т_________ С-л к-т- т-р-ң-з-ы- ------------------- Сәл күте тұрыңызшы. 0
Ä-e--y-a d--i- qan--? Ä_______ d____ q_____ Ä-e-a-ğ- d-y-n q-n-a- --------------------- Äwejayğa deyin qanşa?
Ja torno de seguida. Мен-т-з---ле-і-. М__ т__ к_______ М-н т-з к-л-м-н- ---------------- Мен тез келемін. 0
Tik- jü-e ber-ñ--. T___ j___ b_______ T-k- j-r- b-r-ñ-z- ------------------ Tike jüre beriñiz.
Doni’m un rebut, si us plau. М-ғ-- ----б------ші. М____ ч__ б_________ М-ғ-н ч-к б-р-ң-з-і- -------------------- Маған чек беріңізші. 0
T----j-r----r-ñiz. T___ j___ b_______ T-k- j-r- b-r-ñ-z- ------------------ Tike jüre beriñiz.
No tinc canvi. Менде----- а-ша-ж--. М____ ұ___ а___ ж___ М-н-е ұ-а- а-ш- ж-қ- -------------------- Менде ұсақ ақша жоқ. 0
Tik- jür- be--ñiz. T___ j___ b_______ T-k- j-r- b-r-ñ-z- ------------------ Tike jüre beriñiz.
Va bé, guardi el canvi. Дұ-ы-- қа---н-н---і-і-------ңыз. Д_____ қ_______ ө_______ а______ Д-р-с- қ-л-а-ы- ө-і-і-г- а-ы-ы-. -------------------------------- Дұрыс, қалғанын өзіңізге алыңыз. 0
Os- je-den ---- ----l-ñız--. O__ j_____ o___ b___________ O-ı j-r-e- o-ğ- b-r-l-ñ-z-ı- ---------------------------- Osı jerden oñğa burılıñızşı.
Porti’m a aquesta adreça. Ме-і-ос---ек-н---ға-------ыз. М___ о__ м_________ а________ М-н- о-ы м-к-н-а-ғ- а-а-ы-ы-. ----------------------------- Мені осы мекенжайға апарыңыз. 0
Osı-j-rd-n----- --r--ı-ı---. O__ j_____ o___ b___________ O-ı j-r-e- o-ğ- b-r-l-ñ-z-ı- ---------------------------- Osı jerden oñğa burılıñızşı.
Porti’m a aquest hotel. Ме---қ---- ү-і---а-а--ң--. М___ қ____ ү____ а________ М-н- қ-н-қ ү-і-е а-а-ы-ы-. -------------------------- Мені қонақ үйіме апарыңыз. 0
Os--jerde- o-ğa --r--ı-ı-ş-. O__ j_____ o___ b___________ O-ı j-r-e- o-ğ- b-r-l-ñ-z-ı- ---------------------------- Osı jerden oñğa burılıñızşı.
Porti’m a la platja. Ме-- ----жай-а-апа-ы-ы-. М___ ж________ а________ М-н- ж-ғ-ж-й-а а-а-ы-ы-. ------------------------ Мені жағажайға апарыңыз. 0
A----bu--şt-- -o-ğ--b----ıñı-. A___ b_______ s____ b_________ A-a- b-r-ş-a- s-l-a b-r-l-ñ-z- ------------------------------ Anaw burıştan solğa burılıñız.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?