Manual de conversa

ca Al taxi   »   ru В такси

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [тридцать восемь]

38 [tridtsatʹ vosemʹ]

В такси

V taksi

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Вы--в---- пож-----та,-----и. В________ п__________ т_____ В-з-в-т-, п-ж-л-й-т-, т-к-и- ---------------------------- Вызовете, пожалуйста, такси. 0
V---ksi V t____ V t-k-i ------- V taksi
Quant costa fins a l’estació de tren? С-о-ь-о -у-ет-стои-- -о во-з-ла? С______ б____ с_____ д_ в_______ С-о-ь-о б-д-т с-о-т- д- в-к-а-а- -------------------------------- Сколько будет стоить до вокзала? 0
V-t---i V t____ V t-k-i ------- V taksi
Quant costa fins a l’aeroport? Ско--к------- --о--- до---ро---та? С______ б____ с_____ д_ а_________ С-о-ь-о б-д-т с-о-т- д- а-р-п-р-а- ---------------------------------- Сколько будет стоить до аэропорта? 0
Vy---e-----ozh-lu----- t-k--. V________ p___________ t_____ V-z-v-t-, p-z-a-u-s-a- t-k-i- ----------------------------- Vyzovete, pozhaluysta, taksi.
Tot dret, si us plau. Пр--о,--ож-----т-. П_____ п__________ П-я-о- п-ж-л-й-т-. ------------------ Прямо, пожалуйста. 0
Vyz---te,----hal-y-----t-ksi. V________ p___________ t_____ V-z-v-t-, p-z-a-u-s-a- t-k-i- ----------------------------- Vyzovete, pozhaluysta, taksi.
A la dreta, si us plau. Зде---на--р-в---п---лу-ста. З____ н_ п_____ п__________ З-е-ь н- п-а-о- п-ж-л-й-т-. --------------------------- Здесь на право, пожалуйста. 0
V-z--ete,---z-al---t---t---i. V________ p___________ t_____ V-z-v-t-, p-z-a-u-s-a- t-k-i- ----------------------------- Vyzovete, pozhaluysta, taksi.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Вот--а --- у-лу- п--а--й-та- нале-о. В__ н_ т__ у____ п__________ н______ В-т н- т-м у-л-, п-ж-л-й-т-, н-л-в-. ------------------------------------ Вот на том углу, пожалуйста, налево. 0
S-o-ʹk- bu-e- -t-i-ʹ -o v-kza--? S______ b____ s_____ d_ v_______ S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- v-k-a-a- -------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do vokzala?
Tinc pressa. Я -о-оплю--. Я т_________ Я т-р-п-ю-ь- ------------ Я тороплюсь. 0
S-o--k---u-----t-----d- v--z-la? S______ b____ s_____ d_ v_______ S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- v-k-a-a- -------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do vokzala?
Tinc temps. У ---я--о-та----о -ремени. У м___ д_________ в_______ У м-н- д-с-а-о-н- в-е-е-и- -------------------------- У меня достаточно времени. 0
S-------bu-e- stoitʹ d- --kza--? S______ b____ s_____ d_ v_______ S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- v-k-a-a- -------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do vokzala?
Vagi més a poc a poc, si us plau. По-ал-йс-а- ве--те-п-------нне-. П__________ в_____ п____________ П-ж-л-й-т-, в-д-т- п---е-л-н-е-. -------------------------------- Пожалуйста, ведите по-медленнее. 0
Sk---ko b--e- s-o--ʹ do--erop-r-a? S______ b____ s_____ d_ a_________ S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- a-r-p-r-a- ---------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do aeroporta?
Aturi’s aquí, si us plau. О--а-ови----,---жа----та---дес-. О____________ п__________ з_____ О-т-н-в-т-с-, п-ж-л-й-т-, з-е-ь- -------------------------------- Остановитесь, пожалуйста, здесь. 0
Sk----o bu-et s-o-t--d------p-r-a? S______ b____ s_____ d_ a_________ S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- a-r-p-r-a- ---------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do aeroporta?
Esperi un moment, si us plau. П-жалу--та,-п---жд-те---ть-чут-. П__________ п________ ч_________ П-ж-л-й-т-, п-д-ж-и-е ч-т---у-ь- -------------------------------- Пожалуйста, подождите чуть-чуть. 0
S--l--- b-----s--it--do-a-roport-? S______ b____ s_____ d_ a_________ S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- a-r-p-r-a- ---------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do aeroporta?
Ja torno de seguida. Я--ко-о-в--нусь. Я с____ в_______ Я с-о-о в-р-у-ь- ---------------- Я скоро вернусь. 0
P-----------a-u-s--. P______ p___________ P-y-m-, p-z-a-u-s-a- -------------------- Pryamo, pozhaluysta.
Doni’m un rebut, si us plau. Вы-и--т- м-е,--ожа-----а,-сч--. В_______ м___ п__________ с____ В-п-ш-т- м-е- п-ж-л-й-т-, с-ё-. ------------------------------- Выпишите мне, пожалуйста, счёт. 0
Pry-m-, p--h-l---t-. P______ p___________ P-y-m-, p-z-a-u-s-a- -------------------- Pryamo, pozhaluysta.
No tinc canvi. У -е-- не- м-л-ч-. У м___ н__ м______ У м-н- н-т м-л-ч-. ------------------ У меня нет мелочи. 0
Pry---,-p-z-al-----. P______ p___________ P-y-m-, p-z-a-u-s-a- -------------------- Pryamo, pozhaluysta.
Va bé, guardi el canvi. Пр--ил-н---сд--- о--а-ьте-с--е. П_________ с____ о_______ с____ П-а-и-ь-о- с-а-у о-т-в-т- с-б-. ------------------------------- Правильно, сдачу оставьте себе. 0
Zdesʹ-na--ra----pozh-l-ys-a. Z____ n_ p_____ p___________ Z-e-ʹ n- p-a-o- p-z-a-u-s-a- ---------------------------- Zdesʹ na pravo, pozhaluysta.
Porti’m a aquesta adreça. О--е-ите -еня--о-----у--др---. О_______ м___ п_ э____ а______ О-в-з-т- м-н- п- э-о-у а-р-с-. ------------------------------ Отвезите меня по этому адресу. 0
Zdes--na pra--- p-z---u---a. Z____ n_ p_____ p___________ Z-e-ʹ n- p-a-o- p-z-a-u-s-a- ---------------------------- Zdesʹ na pravo, pozhaluysta.
Porti’m a aquest hotel. О-в-зит----ня к-моей гости--ц-. О_______ м___ к м___ г_________ О-в-з-т- м-н- к м-е- г-с-и-и-е- ------------------------------- Отвезите меня к моей гостинице. 0
Zd-sʹ na p-avo- -o-----ys-a. Z____ n_ p_____ p___________ Z-e-ʹ n- p-a-o- p-z-a-u-s-a- ---------------------------- Zdesʹ na pravo, pozhaluysta.
Porti’m a la platja. О-в-зите м-ня-на-пляж. О_______ м___ н_ п____ О-в-з-т- м-н- н- п-я-. ---------------------- Отвезите меня на пляж. 0
V----a---m -g-u, -oz-a-uyst---n-le-o. V__ n_ t__ u____ p___________ n______ V-t n- t-m u-l-, p-z-a-u-s-a- n-l-v-. ------------------------------------- Vot na tom uglu, pozhaluysta, nalevo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?