Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   mk Прашања за патот

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [четириесет]

40 [chyetiriyesyet]

Прашања за патот

Prashaњa za patot

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Perdoni! И--ин-те! И________ И-в-н-т-! --------- Извинете! 0
P---h-њ------atot P_______ z_ p____ P-a-h-њ- z- p-t-t ----------------- Prashaњa za patot
Que em podria ajudar? М-ж--е -и--а--и----о-не-е? М_____ л_ д_ м_ п_________ М-ж-т- л- д- м- п-м-г-е-е- -------------------------- Можете ли да ми помогнете? 0
Pra---њ- -a p-t-t P_______ z_ p____ P-a-h-њ- z- p-t-t ----------------- Prashaњa za patot
On hi ha un bon restaurant per aquí? К-де --- овде-до--- р-с--ра-? К___ и__ о___ д____ р________ К-д- и-а о-д- д-б-р р-с-о-а-? ----------------------------- Каде има овде добар ресторан? 0
Iz--ny----! I__________ I-v-n-e-y-! ----------- Izvinyetye!
Giri a l’esquerra a la cantonada. П-јд--е---в- за- -го-о-. П______ л___ з__ а______ П-ј-е-е л-в- з-д а-о-о-. ------------------------ Појдете лево зад аголот. 0
Izv-ny--y-! I__________ I-v-n-e-y-! ----------- Izvinyetye!
Després continui una mica recte. По----оде-е-е-ен -ел --а----ап-е-. П____ о____ е___ д__ п____ н______ П-т-а о-е-е е-е- д-л п-а-о н-п-е-. ---------------------------------- Потоа одете еден дел право напред. 0
I--inye-y-! I__________ I-v-n-e-y-! ----------- Izvinyetye!
Després vagi cent metres a la dreta. П-то- о------то мет---на д-сн-. П____ о____ с__ м____ н_ д_____ П-т-а о-е-е с-о м-т-и н- д-с-о- ------------------------------- Потоа одете сто метри на десно. 0
Moʐ--t----i--a mi p--o-un--ty-? M_______ l_ d_ m_ p____________ M-ʐ-e-y- l- d- m- p-m-g-n-e-y-? ------------------------------- Moʐyetye li da mi pomogunyetye?
També pot agafar l’autobús. М-ж---------т--а--а--е---- --------с. М_____ и___ т___ д_ з_____ и а_______ М-ж-т- и-т- т-к- д- з-м-т- и а-т-б-с- ------------------------------------- Можете исто така да земете и автобус. 0
Mo---t-- l---a -i -o-o--n-et-e? M_______ l_ d_ m_ p____________ M-ʐ-e-y- l- d- m- p-m-g-n-e-y-? ------------------------------- Moʐyetye li da mi pomogunyetye?
També pot prendre el tramvia. Мож-те ---о--а-а----земет----трамв-ј. М_____ и___ т___ д_ з_____ и т_______ М-ж-т- и-т- т-к- д- з-м-т- и т-а-в-ј- ------------------------------------- Можете исто така да земете и трамвај. 0
M-ʐy--y- li--a ----o-o-u-yety-? M_______ l_ d_ m_ p____________ M-ʐ-e-y- l- d- m- p-m-g-n-e-y-? ------------------------------- Moʐyetye li da mi pomogunyetye?
També em pot seguir en cotxe. М-ж-т--ис-----к--д----з-те---п-зади мен-. М_____ и___ т___ д_ в_____ и п_____ м____ М-ж-т- и-т- т-к- д- в-з-т- и п-з-д- м-н-. ----------------------------------------- Можете исто така да возите и позади мене. 0
K---- im---vd----ob-r--y--toran? K____ i__ o____ d____ r_________ K-d-e i-a o-d-e d-b-r r-e-t-r-n- -------------------------------- Kadye ima ovdye dobar ryestoran?
Com vaig a l’estadi de futbol? К--о-да--ти-н----о--уд-алс-и-т ---д---? К___ д_ с______ д_ ф__________ с_______ К-к- д- с-и-н-м д- ф-д-а-с-и-т с-а-и-н- --------------------------------------- Како да стигнам до фудбалскиот стадион? 0
Kady----a ov-ye-dob-r---e---ran? K____ i__ o____ d____ r_________ K-d-e i-a o-d-e d-b-r r-e-t-r-n- -------------------------------- Kadye ima ovdye dobar ryestoran?
Travessi el pont! П---ин-т- -- м--то--! П________ г_ м_____ ! П-е-и-е-е г- м-с-о- ! --------------------- Преминете го мостот ! 0
Kady- ima -v--- d-b-r---------n? K____ i__ o____ d____ r_________ K-d-e i-a o-d-e d-b-r r-e-t-r-n- -------------------------------- Kadye ima ovdye dobar ryestoran?
Passi pel túnel! Во--те-н-з-т-нел-- ! В_____ н__ т______ ! В-з-т- н-з т-н-л-т ! -------------------- Возете низ тунелот ! 0
Po-d--ty----evo --d-----l-t. P________ l____ z__ a_______ P-ј-y-t-e l-e-o z-d a-u-l-t- ---------------------------- Poјdyetye lyevo zad aguolot.
Vagi fins al tercer semàfor. В-з-те до-тре---т -ема---. В_____ д_ т______ с_______ В-з-т- д- т-е-и-т с-м-ф-р- -------------------------- Возете до третиот семафор. 0
P-ј-ye-y---yev------aguo-o-. P________ l____ z__ a_______ P-ј-y-t-e l-e-o z-d a-u-l-t- ---------------------------- Poјdyetye lyevo zad aguolot.
Després prengui el primer carrer a la dreta. По-о- -в--е---на -рват----иц- -----. П____ с______ н_ п_____ у____ д_____ П-т-а с-р-е-е н- п-в-т- у-и-а д-с-о- ------------------------------------ Потоа свртете на првата улица десно. 0
Poј-y-ty---yev----- -g-----. P________ l____ z__ a_______ P-ј-y-t-e l-e-o z-d a-u-l-t- ---------------------------- Poјdyetye lyevo zad aguolot.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. Пот-а-во-ете-пр--о--апр-д-п-еку-с-ед-ат-----к---ица. П____ в_____ п____ н_____ п____ с_______ р__________ П-т-а в-з-т- п-а-о н-п-е- п-е-у с-е-н-т- р-с-р-н-ц-. ---------------------------------------------------- Потоа возете право напред преку следната раскрсница. 0
Poto---d----e --dyen-d--- -ravo------ed. P____ o______ y_____ d___ p____ n_______ P-t-a o-y-t-e y-d-e- d-e- p-a-o n-p-y-d- ---------------------------------------- Potoa odyetye yedyen dyel pravo napryed.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? И----е-е,----о-да ----н----о-аеро-р-мо-? И________ к___ д_ с______ д_ а__________ И-в-н-т-, к-к- д- с-и-н-м д- а-р-д-о-о-? ---------------------------------------- Извинете, како да стигнам до аеродромот? 0
P-----o-y---e -edy-- ---l-pr-vo-n--ry-d. P____ o______ y_____ d___ p____ n_______ P-t-a o-y-t-e y-d-e- d-e- p-a-o n-p-y-d- ---------------------------------------- Potoa odyetye yedyen dyel pravo napryed.
El millor és agafar el metro. Н-ј-о--- - -а-зе-ете ---р-. Н_______ е д_ з_____ м_____ Н-ј-о-р- е д- з-м-т- м-т-о- --------------------------- Најдобро е да земете метро. 0
Po-oa --y-ty- -e--en--y-l--ravo--a--y-d. P____ o______ y_____ d___ p____ n_______ P-t-a o-y-t-e y-d-e- d-e- p-a-o n-p-y-d- ---------------------------------------- Potoa odyetye yedyen dyel pravo napryed.
Continui fins a l’última estació. Во-ет- с---д--с-а--о д----с----ат- с-а-и--. В_____ с_ е_________ д_ п_________ с_______ В-з-т- с- е-н-с-а-н- д- п-с-е-н-т- с-а-и-а- ------------------------------------------- Возете се едноставно до последната станица. 0
Po-oa--d--t-e-s-o my--ri-----ye---. P____ o______ s__ m_____ n_ d______ P-t-a o-y-t-e s-o m-e-r- n- d-e-n-. ----------------------------------- Potoa odyetye sto myetri na dyesno.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.