Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   ru Экскурсия по городу

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [сорок два]

42 [sorok dva]

Экскурсия по городу

Ekskursiya po gorodu

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Р-но---або-а-- по----кр--е---м? Р____ р_______ п_ в____________ Р-н-к р-б-т-е- п- в-с-р-с-н-я-? ------------------------------- Рынок работает по воскресеньям? 0
E-s--r---- p- -or-du E_________ p_ g_____ E-s-u-s-y- p- g-r-d- -------------------- Ekskursiya po gorodu
Que obre la fira el dilluns? Я---рка-р-бо-ает п--по--дел-ни-ам? Я______ р_______ п_ п_____________ Я-м-р-а р-б-т-е- п- п-н-д-л-н-к-м- ---------------------------------- Ярмарка работает по понедельникам? 0
Ek--u-s-ya -o-g-r--u E_________ p_ g_____ E-s-u-s-y- p- g-r-d- -------------------- Ekskursiya po gorodu
Que és oberta l’exposició el dimarts? В-с-ав-а ра-от-е--п--вт-----а-? В_______ р_______ п_ в_________ В-с-а-к- р-б-т-е- п- в-о-н-к-м- ------------------------------- Выставка работает по вторникам? 0
R-nok -a-o-a-e- p- vo---es-----m? R____ r________ p_ v_____________ R-n-k r-b-t-y-t p- v-s-r-s-n-y-m- --------------------------------- Rynok rabotayet po voskresenʹyam?
Que el obre zoològic el dimecres? З---------бо-а-- --с-е-у? З______ р_______ в с_____ З-о-а-к р-б-т-е- в с-е-у- ------------------------- Зоопарк работает в среду? 0
R-n-k rab-tay-- po--oskres-n-y-m? R____ r________ p_ v_____________ R-n-k r-b-t-y-t p- v-s-r-s-n-y-m- --------------------------------- Rynok rabotayet po voskresenʹyam?
Que el obre museu el dijous? М--е- -- -етв--г-----к-ы-? М____ п_ ч________ о______ М-з-й п- ч-т-е-г-м о-к-ы-? -------------------------- Музей по четвергам открыт? 0
R--ok-r-bo--yet -o--o--r--e-ʹy-m? R____ r________ p_ v_____________ R-n-k r-b-t-y-t p- v-s-r-s-n-y-m- --------------------------------- Rynok rabotayet po voskresenʹyam?
Que la galeria obre el divendres? Г--ер-я---к-ыт--п- п-т-и-ам? Г______ о______ п_ п________ Г-л-р-я о-к-ы-а п- п-т-и-а-? ---------------------------- Галерея открыта по пятницам? 0
Ya-------ra-----e- -o --ne-elʹn---m? Y_______ r________ p_ p_____________ Y-r-a-k- r-b-t-y-t p- p-n-d-l-n-k-m- ------------------------------------ Yarmarka rabotayet po ponedelʹnikam?
Es pot fer fotos? Фот-гр--и--в-т- -ож--? Ф______________ м_____ Ф-т-г-а-и-о-а-ь м-ж-о- ---------------------- Фотографировать можно? 0
Y-r-a--- r-b-taye- po-----de--nik--? Y_______ r________ p_ p_____________ Y-r-a-k- r-b-t-y-t p- p-n-d-l-n-k-m- ------------------------------------ Yarmarka rabotayet po ponedelʹnikam?
S’ha de pagar entrada? Вх-- пл-тный? В___ п_______ В-о- п-а-н-й- ------------- Вход платный? 0
Ya-m-r----ab-t-yet p----n--e-ʹn---m? Y_______ r________ p_ p_____________ Y-r-a-k- r-b-t-y-t p- p-n-d-l-n-k-m- ------------------------------------ Yarmarka rabotayet po ponedelʹnikam?
Quant costa l’entrada? Скол-ко ст-и-----д? С______ с____ в____ С-о-ь-о с-о-т в-о-? ------------------- Сколько стоит вход? 0
V-s-a-k--ra-o-a-e- -o vto-n---m? V_______ r________ p_ v_________ V-s-a-k- r-b-t-y-t p- v-o-n-k-m- -------------------------------- Vystavka rabotayet po vtornikam?
Hi ha descompte per a grups? Дл---руп- ---ь-ск-д--? Д__ г____ е___ с______ Д-я г-у-п е-т- с-и-к-? ---------------------- Для групп есть скидка? 0
Vyst---a -a-ot-yet -o v-o--ikam? V_______ r________ p_ v_________ V-s-a-k- r-b-t-y-t p- v-o-n-k-m- -------------------------------- Vystavka rabotayet po vtornikam?
Hi ha descompte per als nens? Д----ет------- -к--ка? Д__ д____ е___ с______ Д-я д-т-й е-т- с-и-к-? ---------------------- Для детей есть скидка? 0
V-s-avka -a----ye- -- vto--ik-m? V_______ r________ p_ v_________ V-s-a-k- r-b-t-y-t p- v-o-n-k-m- -------------------------------- Vystavka rabotayet po vtornikam?
Hi ha descompte d’estudiant? Д-я--тудентов----ь ------? Д__ с________ е___ с______ Д-я с-у-е-т-в е-т- с-и-к-? -------------------------- Для студентов есть скидка? 0
Z-o-ark-------ye- v -red-? Z______ r________ v s_____ Z-o-a-k r-b-t-y-t v s-e-u- -------------------------- Zoopark rabotayet v sredu?
Què és aquest edifici? Чт---то-за-з-а-и-? Ч__ э__ з_ з______ Ч-о э-о з- з-а-и-? ------------------ Что это за здание? 0
Z-o-ark ra-o---et-v---e--? Z______ r________ v s_____ Z-o-a-k r-b-t-y-t v s-e-u- -------------------------- Zoopark rabotayet v sredu?
De quan és aquest edifici? С-о-ько этом- ---ни----т? С______ э____ з_____ л___ С-о-ь-о э-о-у з-а-и- л-т- ------------------------- Сколько этому зданию лет? 0
Z-o-ark-r-b-t-yet-----e-u? Z______ r________ v s_____ Z-o-a-k r-b-t-y-t v s-e-u- -------------------------- Zoopark rabotayet v sredu?
Qui va construir aquest edifici? Кто --стр-ил -то--д-ние? К__ п_______ э__ з______ К-о п-с-р-и- э-о з-а-и-? ------------------------ Кто построил это здание? 0
Muz----o-c---v--g----t--y-? M____ p_ c_________ o______ M-z-y p- c-e-v-r-a- o-k-y-? --------------------------- Muzey po chetvergam otkryt?
M’interessa l’arquitectura. Я инте-есую-- -р-итект---й. Я и__________ а____________ Я и-т-р-с-ю-ь а-х-т-к-у-о-. --------------------------- Я интересуюсь архитектурой. 0
Mu-e--p- chetv-r-am--t---t? M____ p_ c_________ o______ M-z-y p- c-e-v-r-a- o-k-y-? --------------------------- Muzey po chetvergam otkryt?
M’interessa l’art. Я -нтере-у----иск-с---ом. Я и__________ и__________ Я и-т-р-с-ю-ь и-к-с-т-о-. ------------------------- Я интересуюсь искусством. 0
Muz-- -o chet-e-g-m-otk-yt? M____ p_ c_________ o______ M-z-y p- c-e-v-r-a- o-k-y-? --------------------------- Muzey po chetvergam otkryt?
M’interessa la pintura. Я-и--е-есу--ь ж--о-----. Я и__________ ж_________ Я и-т-р-с-ю-ь ж-в-п-с-ю- ------------------------ Я интересуюсь живописью. 0
G-l--e-----k-yt- p- p--tni-sa-? G_______ o______ p_ p__________ G-l-r-y- o-k-y-a p- p-a-n-t-a-? ------------------------------- Galereya otkryta po pyatnitsam?

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.