Manual de conversa

ca L’esport   »   ru Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [сорок девять]

49 [sorok devyatʹ]

Спорт

Sport

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Practiques cap esport? Ты з-----е---я спор-о-? Т_ з__________ с_______ Т- з-н-м-е-ь-я с-о-т-м- ----------------------- Ты занимаешься спортом? 0
Spo-t S____ S-o-t ----- Sport
Sí, em cal moure. Д-, --е -уж-о ---г-ть--. Д__ м__ н____ д_________ Д-, м-е н-ж-о д-и-а-ь-я- ------------------------ Да, мне нужно двигаться. 0
S-ort S____ S-o-t ----- Sport
Vaig al centre esportiu. Я---ж- в--------ну--с---ию. Я х___ в с_________ с______ Я х-ж- в с-о-т-в-у- с-к-и-. --------------------------- Я хожу в спортивную секцию. 0
Ty---n---y-s--s----p----m? T_ z_____________ s_______ T- z-n-m-y-s-ʹ-y- s-o-t-m- -------------------------- Ty zanimayeshʹsya sportom?
Juguem a futbol. Мы и-р--- в ф-т-о-. М_ и_____ в ф______ М- и-р-е- в ф-т-о-. ------------------- Мы играем в футбол. 0
Ty-zani--y-----y- -po---m? T_ z_____________ s_______ T- z-n-m-y-s-ʹ-y- s-o-t-m- -------------------------- Ty zanimayeshʹsya sportom?
A vegades nedem. И--г-а--- -----е-. И_____ м_ п_______ И-о-д- м- п-а-а-м- ------------------ Иногда мы плаваем. 0
T--za-i-ay------a--p-rto-? T_ z_____________ s_______ T- z-n-m-y-s-ʹ-y- s-o-t-m- -------------------------- Ty zanimayeshʹsya sportom?
O fem moto. Или мы--ата-мс-----в-л---п-де. И__ м_ к_______ н_ в__________ И-и м- к-т-е-с- н- в-л-с-п-д-. ------------------------------ Или мы катаемся на велосипеде. 0
D-,--ne n--hn--d--g-t-sy-. D__ m__ n_____ d__________ D-, m-e n-z-n- d-i-a-ʹ-y-. -------------------------- Da, mne nuzhno dvigatʹsya.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. В----е----ро---есть--ут-о--н-й--та-и--. В н____ г_____ е___ ф_________ с_______ В н-ш-м г-р-д- е-т- ф-т-о-ь-ы- с-а-и-н- --------------------------------------- В нашем городе есть футбольный стадион. 0
D-- m-e ---h-o--v-ga-ʹ-ya. D__ m__ n_____ d__________ D-, m-e n-z-n- d-i-a-ʹ-y-. -------------------------- Da, mne nuzhno dvigatʹsya.
També hi ha una piscina amb sauna. Е-ть---к ж- б-с---н - ----ой. Е___ т__ ж_ б______ с с______ Е-т- т-к ж- б-с-е-н с с-у-о-. ----------------------------- Есть так же бассейн с сауной. 0
Da,--ne n-z-n---v---t-s--. D__ m__ n_____ d__________ D-, m-e n-z-n- d-i-a-ʹ-y-. -------------------------- Da, mne nuzhno dvigatʹsya.
I hi ha un camp de golf. И--л-щад---д-я гол-фа -----е-ть. И п_______ д__ г_____ т___ е____ И п-о-а-к- д-я г-л-ф- т-ж- е-т-. -------------------------------- И площадка для гольфа тоже есть. 0
Y- --o-h--- --or-iv--yu -ektsiy-. Y_ k_____ v s__________ s________ Y- k-o-h- v s-o-t-v-u-u s-k-s-y-. --------------------------------- Ya khozhu v sportivnuyu sektsiyu.
Què hi ha a la televisió? Ч------а--в-ю- -о-тел--и-о--? Ч__ п_________ п_ т__________ Ч-о п-к-з-в-ю- п- т-л-в-з-р-? ----------------------------- Что показывают по телевизору? 0
Ya --oz---v -po-t---uy--s--t----. Y_ k_____ v s__________ s________ Y- k-o-h- v s-o-t-v-u-u s-k-s-y-. --------------------------------- Ya khozhu v sportivnuyu sektsiyu.
Hi ha un partit de futbol. Как р-з и--т-фут-ол---й--атч. К__ р__ и___ ф_________ м____ К-к р-з и-ё- ф-т-о-ь-ы- м-т-. ----------------------------- Как раз идёт футбольный матч. 0
Ya-k---h---------i--uy--s---s--u. Y_ k_____ v s__________ s________ Y- k-o-h- v s-o-t-v-u-u s-k-s-y-. --------------------------------- Ya khozhu v sportivnuyu sektsiyu.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Не-цы-иг--ю- ---н-ли-ана--. Н____ и_____ с а___________ Н-м-ы и-р-ю- с а-г-и-а-а-и- --------------------------- Немцы играют с англичанами. 0
My i-------v --tb-l. M_ i______ v f______ M- i-r-y-m v f-t-o-. -------------------- My igrayem v futbol.
Qui guanya? Кто----гр-ва--? К__ в__________ К-о в-и-р-в-е-? --------------- Кто выигрывает? 0
My --ra-em - ----ol. M_ i______ v f______ M- i-r-y-m v f-t-o-. -------------------- My igrayem v futbol.
No en tinc ni idea. По-я--я н--и---. П______ н_ и____ П-н-т-я н- и-е-. ---------------- Понятия не имею. 0
My--g--ye----fu--o-. M_ i______ v f______ M- i-r-y-m v f-t-o-. -------------------- My igrayem v futbol.
De moment, és un empat. По-а н---я. П___ н_____ П-к- н-ч-я- ----------- Пока ничья. 0
I-o-da my-p--va---. I_____ m_ p________ I-o-d- m- p-a-a-e-. ------------------- Inogda my plavayem.
L’àrbitre és de Bèlgica. С-дь------е-ьгии. С____ и_ Б_______ С-д-я и- Б-л-г-и- ----------------- Судья из Бельгии. 0
In--da -y---a---em. I_____ m_ p________ I-o-d- m- p-a-a-e-. ------------------- Inogda my plavayem.
Ara hi ha un penal. С---ас б-де- ---нн-------е----ы--штра-ной. С_____ б____ о__________________ ш________ С-й-а- б-д-т о-и-н-д-а-и-е-р-в-й ш-р-ф-о-. ------------------------------------------ Сейчас будет одиннадцатиметровый штрафной. 0
I-o--a--y ---va--m. I_____ m_ p________ I-o-d- m- p-a-a-e-. ------------------- Inogda my plavayem.
Gol! U a zero! Го-!-Од---– -ол-! Г___ О___ – н____ Г-л- О-и- – н-л-! ----------------- Гол! Один – ноль! 0
Ili-m- k--ay---ya na-v---si-e--. I__ m_ k_________ n_ v__________ I-i m- k-t-y-m-y- n- v-l-s-p-d-. -------------------------------- Ili my katayemsya na velosipede.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!