Manual de conversa

ca Fer compres   »   mk Набавки

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [педесет и еден]

51 [pyedyesyet i yedyen]

Набавки

Nabavki

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. С-кам ----да- в- --б-и--екат-. С____ д_ о___ в_ б____________ С-к-м д- о-а- в- б-б-и-т-к-т-. ------------------------------ Сакам да одам во библиотеката. 0
N--avki N______ N-b-v-i ------- Nabavki
Vull anar a la llibreria. С---м д- одам--- -н-жа-----та. С____ д_ о___ в_ к____________ С-к-м д- о-а- в- к-и-а-н-ц-т-. ------------------------------ Сакам да одам во книжарницата. 0
N-ba-ki N______ N-b-v-i ------- Nabavki
Vull anar al quiosc. С---м-да --а---о --афи--та. С____ д_ о___ д_ т_________ С-к-м д- о-а- д- т-а-и-а-а- --------------------------- Сакам да одам до трафиката. 0
Sa-am d--od-- v- b-bl-otyekat-. S____ d_ o___ v_ b_____________ S-k-m d- o-a- v- b-b-i-t-e-a-a- ------------------------------- Sakam da odam vo bibliotyekata.
Vull manllevar un llibre. Са-а- -- из--ј-а- --на к-и-а. С____ д_ и_______ е___ к_____ С-к-м д- и-н-ј-а- е-н- к-и-а- ----------------------------- Сакам да изнајмам една книга. 0
S-k-m--a----m vo-bi-li---ek-ta. S____ d_ o___ v_ b_____________ S-k-m d- o-a- v- b-b-i-t-e-a-a- ------------------------------- Sakam da odam vo bibliotyekata.
Vull comprar un llibre. С-кам д- --п-м---н--к-ига. С____ д_ к____ е___ к_____ С-к-м д- к-п-м е-н- к-и-а- -------------------------- Сакам да купам една книга. 0
S--------o--m-vo-b----o--e-ata. S____ d_ o___ v_ b_____________ S-k-m d- o-a- v- b-b-i-t-e-a-a- ------------------------------- Sakam da odam vo bibliotyekata.
Vull comprar un diari. С--ам--а ку-а- -де---е----. С____ д_ к____ е___ в______ С-к-м д- к-п-м е-е- в-с-и-. --------------------------- Сакам да купам еден весник. 0
Sa-am----od-- vo k-i-a----zata. S____ d_ o___ v_ k_____________ S-k-m d- o-a- v- k-i-a-n-t-a-a- ------------------------------- Sakam da odam vo kniʐarnitzata.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. С---м-д- -дам -о би------ка-а,-з- ---изн---а- една-кн---. С____ д_ о___ в_ б____________ з_ д_ и_______ е___ к_____ С-к-м д- о-а- в- б-б-и-т-к-т-, з- д- и-н-ј-а- е-н- к-и-а- --------------------------------------------------------- Сакам да одам во библиотеката, за да изнајмам една книга. 0
S--am--- o-am--o-kn--a---tza--. S____ d_ o___ v_ k_____________ S-k-m d- o-a- v- k-i-a-n-t-a-a- ------------------------------- Sakam da odam vo kniʐarnitzata.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Са----да----м ---кн-ж-рниц------а-да--у-ам-е--а-кни--. С____ д_ о___ в_ к____________ з_ д_ к____ е___ к_____ С-к-м д- о-а- в- к-и-а-н-ц-т-, з- д- к-п-м е-н- к-и-а- ------------------------------------------------------ Сакам да одам во книжарницата, за да купам една книга. 0
Sa--m--- o--- v--k-iʐ-r-itzat-. S____ d_ o___ v_ k_____________ S-k-m d- o-a- v- k-i-a-n-t-a-a- ------------------------------- Sakam da odam vo kniʐarnitzata.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. С--а- д-------д------------ з- ----уп-м-е-ен весн--. С____ д_ о___ д_ т_________ з_ д_ к____ е___ в______ С-к-м д- о-а- д- т-а-и-а-а- з- д- к-п-м е-е- в-с-и-. ---------------------------------------------------- Сакам да одам до трафиката, за да купам еден весник. 0
Sakam-d---da--do--raf-k---. S____ d_ o___ d_ t_________ S-k-m d- o-a- d- t-a-i-a-a- --------------------------- Sakam da odam do trafikata.
Vull anar a ca l’òptic. С-кам -- ода---а------чар-т. С____ д_ о___ к__ о_________ С-к-м д- о-а- к-ј о-т-ч-р-т- ---------------------------- Сакам да одам кај оптичарот. 0
S-kam da oda- ---t-afikata. S____ d_ o___ d_ t_________ S-k-m d- o-a- d- t-a-i-a-a- --------------------------- Sakam da odam do trafikata.
Vull anar al supermercat. Сакам -а ---м в--с--е--а-кетот. С____ д_ о___ в_ с_____________ С-к-м д- о-а- в- с-п-р-а-к-т-т- ------------------------------- Сакам да одам во супермаркетот. 0
S---m-da-oda- -- -ra--k---. S____ d_ o___ d_ t_________ S-k-m d- o-a- d- t-a-i-a-a- --------------------------- Sakam da odam do trafikata.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Са--- д--о--м к-- пе-аро-. С____ д_ о___ к__ п_______ С-к-м д- о-а- к-ј п-к-р-т- -------------------------- Сакам да одам кај пекарот. 0
S-ka--d--iz-----m y---- k--g--. S____ d_ i_______ y____ k______ S-k-m d- i-n-ј-a- y-d-a k-i-u-. ------------------------------- Sakam da iznaјmam yedna knigua.
Vull comprar un parell d’ulleres. Сак---да ---ам---и-а. С____ д_ к____ о_____ С-к-м д- к-п-м о-и-а- --------------------- Сакам да купам очила. 0
S-k-m--- iznaјmam--e-na-knigua. S____ d_ i_______ y____ k______ S-k-m d- i-n-ј-a- y-d-a k-i-u-. ------------------------------- Sakam da iznaјmam yedna knigua.
Vull comprar fruites i verdures. С-к-- д--ку--- ов-шје-- з-----ук. С____ д_ к____ о_____ и з________ С-к-м д- к-п-м о-о-ј- и з-л-н-у-. --------------------------------- Сакам да купам овошје и зеленчук. 0
Sak------i-n-------e-n---nig--. S____ d_ i_______ y____ k______ S-k-m d- i-n-ј-a- y-d-a k-i-u-. ------------------------------- Sakam da iznaјmam yedna knigua.
Vull comprar pastes i pa. С--а---а к-па--л----ња----е-. С____ д_ к____ л______ и л___ С-к-м д- к-п-м л-п-и-а и л-б- ----------------------------- Сакам да купам лепчиња и леб. 0
S---- -a -o-p-m-ye-na--n---a. S____ d_ k_____ y____ k______ S-k-m d- k-o-a- y-d-a k-i-u-. ----------------------------- Sakam da koopam yedna knigua.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. С---м д--одам-к-ј о--ича-о-- за д--к-пам оч-л-. С____ д_ о___ к__ о_________ з_ д_ к____ о_____ С-к-м д- о-а- к-ј о-т-ч-р-т- з- д- к-п-м о-и-а- ----------------------------------------------- Сакам да одам кај оптичарот, за да купам очила. 0
S-ka---a------- y---a-k--gua. S____ d_ k_____ y____ k______ S-k-m d- k-o-a- y-d-a k-i-u-. ----------------------------- Sakam da koopam yedna knigua.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. С--а--да одам ---с-пе-м--к--от,--- д--к--ам овош-е-и з-лен---. С____ д_ о___ в_ с_____________ з_ д_ к____ о_____ и з________ С-к-м д- о-а- в- с-п-р-а-к-т-т- з- д- к-п-м о-о-ј- и з-л-н-у-. -------------------------------------------------------------- Сакам да одам во супермаркетот, за да купам овошје и зеленчук. 0
S--am-d- k--p-- -e--------ua. S____ d_ k_____ y____ k______ S-k-m d- k-o-a- y-d-a k-i-u-. ----------------------------- Sakam da koopam yedna knigua.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Са-а- да --а- к-ј -ек-р-т,-з- д- --па- -е-ч--а и-ле-. С____ д_ о___ к__ п_______ з_ д_ к____ л______ и л___ С-к-м д- о-а- к-ј п-к-р-т- з- д- к-п-м л-п-и-а и л-б- ----------------------------------------------------- Сакам да одам кај пекарот, за да купам лепчиња и леб. 0
S-kam d-----pa------e--v---ni-. S____ d_ k_____ y_____ v_______ S-k-m d- k-o-a- y-d-e- v-e-n-k- ------------------------------- Sakam da koopam yedyen vyesnik.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!