Manual de conversa

ca Fer compres   »   sv Uträtta ärenden

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [femtioett]

Uträtta ärenden

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Jag v-l- gå-------ib-i-te-et. J__ v___ g_ t___ b___________ J-g v-l- g- t-l- b-b-i-t-k-t- ----------------------------- Jag vill gå till biblioteket. 0
Vull anar a la llibreria. Jag vill -- til- bo---n--l-. J__ v___ g_ t___ b__________ J-g v-l- g- t-l- b-k-a-d-l-. ---------------------------- Jag vill gå till bokhandeln. 0
Vull anar al quiosc. Ja- v-l--g- till--io---n. J__ v___ g_ t___ k_______ J-g v-l- g- t-l- k-o-k-n- ------------------------- Jag vill gå till kiosken. 0
Vull manllevar un llibre. J-g ---- l-na en-b--. J__ v___ l___ e_ b___ J-g v-l- l-n- e- b-k- --------------------- Jag vill låna en bok. 0
Vull comprar un llibre. J-g v-ll -ö-- e- bo-. J__ v___ k___ e_ b___ J-g v-l- k-p- e- b-k- --------------------- Jag vill köpa en bok. 0
Vull comprar un diari. J-g-vil---ö-a ---t-dn-ng. J__ v___ k___ e_ t_______ J-g v-l- k-p- e- t-d-i-g- ------------------------- Jag vill köpa en tidning. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Jag ---l-gå --ll -i-l-teket--fö- --- -å-- e- -o-. J__ v___ g_ t___ b__________ f__ a__ l___ e_ b___ J-g v-l- g- t-l- b-b-o-e-e-, f-r a-t l-n- e- b-k- ------------------------------------------------- Jag vill gå till bibloteket, för att låna en bok. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. J----i-- -å-ti----o-han--ln- f-- --t--öp---n bo-. J__ v___ g_ t___ b__________ f__ a__ k___ e_ b___ J-g v-l- g- t-l- b-k-a-d-l-, f-r a-t k-p- e- b-k- ------------------------------------------------- Jag vill gå till bokhandeln, för att köpa en bok. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. J-g---l- -å-t-l- k---k-n, fö- ------p---n-t-dni-g. J__ v___ g_ t___ k_______ f__ a__ k___ e_ t_______ J-g v-l- g- t-l- k-o-k-n- f-r a-t k-p- e- t-d-i-g- -------------------------------------------------- Jag vill gå till kiosken, för att köpa en tidning. 0
Vull anar a ca l’òptic. Jag vi-l ---t-l---ptike--. J__ v___ g_ t___ o________ J-g v-l- g- t-l- o-t-k-r-. -------------------------- Jag vill gå till optikern. 0
Vull anar al supermercat. J-- -ill -å t------orma-kn---n. J__ v___ g_ t___ s_____________ J-g v-l- g- t-l- s-o-m-r-n-d-n- ------------------------------- Jag vill gå till stormarknaden. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. J---v--l--å --l--bag-r---. J__ v___ g_ t___ b________ J-g v-l- g- t-l- b-g-r-e-. -------------------------- Jag vill gå till bageriet. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Jag -il--k-p- g-a-ögon. J__ v___ k___ g________ J-g v-l- k-p- g-a-ö-o-. ----------------------- Jag vill köpa glasögon. 0
Vull comprar fruites i verdures. Jag--i-l--öpa------ -c---rön-----. J__ v___ k___ f____ o__ g_________ J-g v-l- k-p- f-u-t o-h g-ö-s-k-r- ---------------------------------- Jag vill köpa frukt och grönsaker. 0
Vull comprar pastes i pa. J-g-vi-l köpa sm-fran-----c- b-öd. J__ v___ k___ s_________ o__ b____ J-g v-l- k-p- s-å-r-n-k- o-h b-ö-. ---------------------------------- Jag vill köpa småfranska och bröd. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Jag-v-l---å ti-- op--k-r-- fö----t ---a--l------. J__ v___ g_ t___ o________ f__ a__ k___ g________ J-g v-l- g- t-l- o-t-k-r-, f-r a-t k-p- g-a-ö-o-. ------------------------------------------------- Jag vill gå till optikern, för att köpa glasögon. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Jag --ll---- ti-l--t------n-den, -ör a---kö-a f-uk- oc- g-ön-----. J__ v___ å__ t___ s_____________ f__ a__ k___ f____ o__ g_________ J-g v-l- å-a t-l- s-o-m-r-n-d-n- f-r a-t k-p- f-u-t o-h g-ö-s-k-r- ------------------------------------------------------------------ Jag vill åka till stormarknaden, för att köpa frukt och grönsaker. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Jag-vill-g- ---l -ag--i-t- f-----t ---- --åf--n----o-h-br-d. J__ v___ g_ t___ b________ f__ a__ k___ s_________ o__ b____ J-g v-l- g- t-l- b-g-r-e-, f-r a-t k-p- s-å-r-n-k- o-h b-ö-. ------------------------------------------------------------ Jag vill gå till bageriet, för att köpa småfranska och bröd. 0

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!