Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   da I stormagasinet

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [tooghalvtreds]

I stormagasinet

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Anem als grans magatzems? Sk----- t-ge --- i et s--rm-ga-in? S___ v_ t___ i__ i e_ s___________ S-a- v- t-g- i-d i e- s-o-m-g-s-n- ---------------------------------- Skal vi tage ind i et stormagasin? 0
Tinc alguns encàrrecs. J-g sk-l -øb--i-d. J__ s___ k___ i___ J-g s-a- k-b- i-d- ------------------ Jeg skal købe ind. 0
Vull comprar moltes coses. Jeg --- -ø-e s---t i--. J__ v__ k___ s____ i___ J-g v-l k-b- s-o-t i-d- ----------------------- Jeg vil købe stort ind. 0
On són els articles d’oficina? Hv-- -r---nt----tik--r--? H___ e_ k________________ H-o- e- k-n-o-a-t-k-e-n-? ------------------------- Hvor er kontorartiklerne? 0
Necessito sobres i paper de cartes. Je- h-----u---or ---v-lut-er og-br-v-a-ir. J__ h__ b___ f__ k__________ o_ b_________ J-g h-r b-u- f-r k-n-o-u-t-r o- b-e-p-p-r- ------------------------------------------ Jeg har brug for konvolutter og brevpapir. 0
Necessito llapis i marcadors. J--------ru- --r kugle-e-ne--g-tu----. J__ h__ b___ f__ k_________ o_ t______ J-g h-r b-u- f-r k-g-e-e-n- o- t-s-e-. -------------------------------------- Jeg har brug for kuglepenne og tusser. 0
On són els mobles? Hvo- ---mø---r--? H___ e_ m________ H-o- e- m-b-e-n-? ----------------- Hvor er møblerne? 0
Necessito un armari i una calaixera. J------ br-- f-r--- s-a--og--n------de. J__ h__ b___ f__ e_ s___ o_ e_ k_______ J-g h-r b-u- f-r e- s-a- o- e- k-m-o-e- --------------------------------------- Jeg har brug for et skab og en kommode. 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. Jeg h-- brug---- e- ----vebord o--en r---. J__ h__ b___ f__ e_ s_________ o_ e_ r____ J-g h-r b-u- f-r e- s-r-v-b-r- o- e- r-o-. ------------------------------------------ Jeg har brug for et skrivebord og en reol. 0
On són les joguines? H-------l-g-t-j-t? H___ e_ l_________ H-o- e- l-g-t-j-t- ------------------ Hvor er legetøjet? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. Je- h-r bru---or-en -ukk- og-e---am-e. J__ h__ b___ f__ e_ d____ o_ e_ b_____ J-g h-r b-u- f-r e- d-k-e o- e- b-m-e- -------------------------------------- Jeg har brug for en dukke og en bamse. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. Je- h---bru--f-- en-f--bo-d-og -t ---ks--l. J__ h__ b___ f__ e_ f______ o_ e_ s________ J-g h-r b-u- f-r e- f-d-o-d o- e- s-a-s-i-. ------------------------------------------- Jeg har brug for en fodbold og et skakspil. 0
On són les eines? Hvo- er--ær--øj-t? H___ e_ v_________ H-o- e- v-r-t-j-t- ------------------ Hvor er værktøjet? 0
Necessito un martell i unes alicates. Je- ha- b-u- fo---- h------o--e---a-g. J__ h__ b___ f__ e_ h_____ o_ e_ t____ J-g h-r b-u- f-r e- h-m-e- o- e- t-n-. -------------------------------------- Jeg har brug for en hammer og en tang. 0
Necessito un trepant i un tornavís. J---h-r-b-u- --- et-b-- -g--n ---u--ræ--er. J__ h__ b___ f__ e_ b__ o_ e_ s____________ J-g h-r b-u- f-r e- b-r o- e- s-r-e-r-k-e-. ------------------------------------------- Jeg har brug for et bor og en skruetrækker. 0
On són les joies? H-o- e---m-kker--? H___ e_ s_________ H-o- e- s-y-k-r-e- ------------------ Hvor er smykkerne? 0
Necessito una cadena i una polsera. J-- s-al b--g-----hal----e--g--t--r----d. J__ s___ b____ e_ h_______ o_ e_ a_______ J-g s-a- b-u-e e- h-l-k-d- o- e- a-m-å-d- ----------------------------------------- Jeg skal bruge en halskæde og et armbånd. 0
Necessito un anell i arracades. J-g s-a---ru-e-en---ng og------ ører--ge. J__ s___ b____ e_ r___ o_ n____ ø________ J-g s-a- b-u-e e- r-n- o- n-g-e ø-e-i-g-. ----------------------------------------- Jeg skal bruge en ring og nogle øreringe. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + danès (1-100) MP3 danès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!