Manual de conversa

ca Fer compres   »   ar ‫التسوق / التبضّع‬

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

‫54 [أربعة وخمسون]

54 [arabeat wakhamsuna]

‫التسوق / التبضّع‬

alttasawuq

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Vull comprar un regal. ‫-ري- -- -ش-ر- هدي-. ‫____ أ_ أ____ ه____ ‫-ر-د أ- أ-ت-ي ه-ي-. -------------------- ‫أريد أن أشتري هدية. 0
u-i--a--a--ta-i -adia-. u___ a_ a______ h______ u-i- a- a-h-a-i h-d-a-. ----------------------- urid an ashtari hadiat.
Però res massa car. ‫-ل-----ا----- م-ل--. ‫____ أ__ ت___ م_____ ‫-ل-ن أ-ا ت-و- م-ل-ة- --------------------- ‫ولكن ألا تكون مكلفة. 0
walak-n-ala -a-un--uk--f--. w______ a__ t____ m________ w-l-k-n a-a t-k-n m-k-i-a-. --------------------------- walakun ala takun muklifat.
Potser una bossa? رب------بة يد؟ ر___ ح____ ي__ ر-م- ح-ي-ة ي-؟ -------------- ربما حقيبة يد؟ 0
ruba-a h-qiba---ad? r_____ h______ y___ r-b-m- h-q-b-t y-d- ------------------- rubama haqibat yad?
De quin color la vol? ‫ما--ل-ون ال----ر---نه؟ ‫__ ا____ ا___ ت_______ ‫-ا ا-ل-ن ا-ذ- ت-ي-ي-ه- ----------------------- ‫ما اللون الذي تريدينه؟ 0
m--al-a-- a--hy tur-di-ah? m_ a_____ a____ t_________ m- a-l-w- a-d-y t-r-d-n-h- -------------------------- ma allawn aldhy turidinah?
Negra, marró o blanca? ‫أ-ود، -ن--أ- --ي-؟ ‫_____ ب__ أ_ أ____ ‫-س-د- ب-ي أ- أ-ي-؟ ------------------- ‫أسود، بني أم أبيض؟ 0
a---d,-ba-i -m-a-y-d? a_____ b___ a_ a_____ a-w-d- b-n- a- a-y-d- --------------------- aswad, bani am abyad?
Una de gran o petita? ك--ر-أم-صغير؟ ك___ أ_ ص____ ك-ي- أ- ص-ي-؟ ------------- كبير أم صغير؟ 0
ka-i------a-h--? k____ a_ s______ k-b-r a- s-g-i-? ---------------- kabir am saghir?
Que puc veure aquesta? ه--يم--ن-------ه-ه؟ ه_ ي_____ ر___ ه___ ه- ي-ك-ن- ر-ي- ه-ه- ------------------- هل يمكنني رؤية هذه؟ 0
hal-yu-kin--i -uy-t-ha-hih? h__ y________ r____ h______ h-l y-m-i-u-i r-y-t h-d-i-? --------------------------- hal yumkinuni ruyat hadhih?
És de cuir? هل-----ص-وع م- -لج-د؟ ه_ ه_ م____ م_ ا_____ ه- ه- م-ن-ع م- ا-ج-د- --------------------- هل هو مصنوع من الجلد؟ 0
h-l -- -asn-e-min a--i--? h__ h_ m_____ m__ a______ h-l h- m-s-u- m-n a-j-l-? ------------------------- hal hu masnue min aljild?
O de plàstic? أم-إنه--مصنوعة-م- ----ا--ي-؟ أ_ إ___ م_____ م_ ا_________ أ- إ-ه- م-ن-ع- م- ا-ب-ا-ت-ك- ---------------------------- أم إنها مصنوعة من البلاستيك؟ 0
am--ina-a-m--nueat--i- a-b--as---? a_ i_____ m_______ m__ a__________ a- i-n-h- m-s-u-a- m-n a-b-l-s-i-? ---------------------------------- am iinaha masnueat min albilastik?
De cuir, és clar. م--ا---د،-ب-لطبع. م_ ا_____ ب______ م- ا-ج-د- ب-ل-ب-. ----------------- من الجلد، بالطبع. 0
m-n --ji--- ba-tt-be. m__ a______ b________ m-n a-j-l-, b-l-t-b-. --------------------- min aljild, balttabe.
És de molt bona qualitat. ‫وه- -ن ن-ع-- ---- لل----. ‫___ م_ ن____ ج___ ل______ ‫-ه- م- ن-ع-ة ج-د- ل-غ-ي-. -------------------------- ‫وهي من نوعية جيدة للغاية. 0
wa-- -i--n----at ja--da--l-lg---at. w___ m__ n______ j______ l_________ w-h- m-n n-w-y-t j-y-d-t l-l-h-y-t- ----------------------------------- wahi min nawiyat jayidat lilghayat.
I la bossa és realment a un bon preu. ‫--لح--ب- ثمنها -ن--ب ---ً. ‫________ ث____ م____ ج___ ‫-ا-ح-ي-ة ث-ن-ا م-ا-ب ج-ا-. --------------------------- ‫والحقيبة ثمنها مناسب جداً. 0
walh-qi-a--th---nu-- -----ib-ji--aan. w_________ t________ m______ j_______ w-l-a-i-a- t-a-a-u-a m-n-s-b j-d-a-n- ------------------------------------- walhaqibat thamanuha munasib jiddaan.
M’agrada. ‫--ه- -عج---. ‫____ ت______ ‫-ن-ا ت-ج-ن-. ------------- ‫إنها تعجبني. 0
i-n-h--t-e------. i_____ t_________ i-n-h- t-e-i-u-i- ----------------- innaha taejibuni.
La compro. ‫س---ها. ‫_______ ‫-آ-ذ-ا- -------- ‫سآخذها. 0
saa-h-d-ha. s__________ s-a-h-d-h-. ----------- saakhudhha.
La puc tornar, si de cas? ‫ي-كن-- ---يلها؟ ‫______ ت_______ ‫-م-ن-ي ت-د-ل-ا- ---------------- ‫يمكنني تبديلها؟ 0
yum----n----bd-l---? y________ t_________ y-m-i-u-i t-b-i-u-a- -------------------- yumkinuni tabdiluha?
Naturalment. ‫با-ط-ع. ‫_______ ‫-ا-ط-ع- -------- ‫بالطبع. 0
baltt---. b________ b-l-t-b-. --------- balttabe.
L’empaquetem per regal. ‫-نغ-فها -ك--ه-ية. ‫_______ ل_ ك_____ ‫-ن-ل-ه- ل- ك-د-ة- ------------------ ‫سنغلفها لك كهدية. 0
s-na-hulfh---a--kaha----. s__________ l__ k________ s-n-g-u-f-a l-k k-h-d-a-. ------------------------- sanaghulfha lak kahadiat.
La caixa és allà. ا-خ-ين----اك. ا______ ه____ ا-خ-ي-ة ه-ا-. ------------- الخزينة هناك. 0
a-kh---n-t ---ak. a_________ h_____ a-k-a-i-a- h-n-k- ----------------- alkhazinat hunak.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + àrab (1-100) MP3 àrab (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...