Manual de conversa

ca Fer compres   »   bn কেনাকাটা

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

৫৪ [চুয়ান্ন]

54 [cuẏānna]

কেনাকাটা

kēnākāṭā

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Vull comprar un regal. আমি একট- -প--র-ক-নতে চা--৷ আ_ এ__ উ___ কি__ চা_ ৷ আ-ি এ-ট- উ-হ-র ক-ন-ে চ-ই ৷ -------------------------- আমি একটা উপহার কিনতে চাই ৷ 0
k-nā-ā-ā k_______ k-n-k-ṭ- -------- kēnākāṭā
Però res massa car. ক-ন্তু--ু---েশী-দা----না-৷ কি__ খু_ বে_ দা__ না ৷ ক-ন-ত- খ-ব ব-শ- দ-ম-র ন- ৷ -------------------------- কিন্তু খুব বেশী দামের না ৷ 0
k--ākā-ā k_______ k-n-k-ṭ- -------- kēnākāṭā
Potser una bossa? হ-ত -কট--হাতব-যাগ? হ__ এ__ হা_____ হ-ত এ-ট- হ-ত-্-া-? ------------------ হয়ত একটা হাতব্যাগ? 0
ā-- ē---- u-ah-ra-ki-atē-c-'i ā__ ē____ u______ k_____ c___ ā-i ē-a-ā u-a-ā-a k-n-t- c-'- ----------------------------- āmi ēkaṭā upahāra kinatē cā'i
De quin color la vol? আ--া- ক-ন--ং পছ---? আ___ কো_ রং প____ আ-ন-র ক-ন র- প-ন-দ- ------------------- আপনার কোন রং পছন্দ? 0
ki-tu ----a bē-ī-d---ra -ā k____ k____ b___ d_____ n_ k-n-u k-u-a b-ś- d-m-r- n- -------------------------- kintu khuba bēśī dāmēra nā
Negra, marró o blanca? কা-ো- -া-----ব- -া-া? কা__ বা__ বা সা__ ক-ল-, ব-দ-ম- ব- স-দ-? --------------------- কালো, বাদামী বা সাদা? 0
k-n-u----ba b-śī-d--ē----ā k____ k____ b___ d_____ n_ k-n-u k-u-a b-ś- d-m-r- n- -------------------------- kintu khuba bēśī dāmēra nā
Una de gran o petita? বড় ন- -োট? ব_ না ছো__ ব-় ন- ছ-ট- ----------- বড় না ছোট? 0
ki--u k-u--------d------nā k____ k____ b___ d_____ n_ k-n-u k-u-a b-ś- d-m-r- n- -------------------------- kintu khuba bēśī dāmēra nā
Que puc veure aquesta? আম- ----ট---ে-তে--া--? আ_ কি এ_ দে__ পা__ আ-ি ক- এ-া দ-খ-ে প-র-? ---------------------- আমি কি এটা দেখতে পারি? 0
haẏ--- ---ṭā hāta-yā-a? h_____ ē____ h_________ h-ẏ-t- ē-a-ā h-t-b-ā-a- ----------------------- haẏata ēkaṭā hātabyāga?
És de cuir? এট- কি -ামড-------ী? এ_ কি চা___ তৈ__ এ-া ক- চ-ম-়-র ত-র-? -------------------- এটা কি চামড়ার তৈরী? 0
haẏ--a --a-ā --ta--āga? h_____ ē____ h_________ h-ẏ-t- ē-a-ā h-t-b-ā-a- ----------------------- haẏata ēkaṭā hātabyāga?
O de plàstic? ন-কি এট---্লাস---ক -ি-ে-ত--ী? না_ এ_ প্____ দি_ তৈ__ ন-ক- এ-া প-ল-স-ট-ক দ-য়- ত-র-? ----------------------------- নাকি এটা প্লাস্টিক দিয়ে তৈরী? 0
haẏa-a-ēk--ā-h---b--ga? h_____ ē____ h_________ h-ẏ-t- ē-a-ā h-t-b-ā-a- ----------------------- haẏata ēkaṭā hātabyāga?
De cuir, és clar. অব---ই- ----়া --য়----রী ৷ অ_____ চা__ দি_ তৈ_ ৷ অ-শ-য-, চ-ম-়- দ-য়- ত-র- ৷ -------------------------- অবশ্যই, চামড়া দিয়ে তৈরী ৷ 0
Āp-n--a -ō-----ṁ ---h-n-a? Ā______ k___ r__ p________ Ā-a-ā-a k-n- r-ṁ p-c-a-d-? -------------------------- Āpanāra kōna raṁ pachanda?
És de molt bona qualitat. এটা-খ---ভ-- মানে--৷ এ_ খু_ ভা_ মা__ ৷ এ-া খ-ব ভ-ল ম-ন-র ৷ ------------------- এটা খুব ভাল মানের ৷ 0
Ā--n--a --n- --ṁ p-c----a? Ā______ k___ r__ p________ Ā-a-ā-a k-n- r-ṁ p-c-a-d-? -------------------------- Āpanāra kōna raṁ pachanda?
I la bossa és realment a un bon preu. এবং ---াগট--স--যি- --ব ------দ-ম-- --ুলভ ম-ল্যের--৷ এ_ ব্___ স___ খু_ স___ দা__ (___ মূ____ ৷ এ-ং ব-য-গ-ি স-্-ি- খ-ব স-্-ত দ-ম-র (-ু-ভ ম-ল-য-র- ৷ --------------------------------------------------- এবং ব্যাগটি সত্যিই খুব সঙ্গত দামের (সুলভ মূল্যের) ৷ 0
Ā---ār--k----------c-a---? Ā______ k___ r__ p________ Ā-a-ā-a k-n- r-ṁ p-c-a-d-? -------------------------- Āpanāra kōna raṁ pachanda?
M’agrada. এ----ম-র প---দ-৷ এ_ আ__ প___ ৷ এ-া আ-া- প-ন-দ ৷ ---------------- এটা আমার পছন্দ ৷ 0
Kā--- bā-----bā-s-d-? K____ b_____ b_ s____ K-l-, b-d-m- b- s-d-? --------------------- Kālō, bādāmī bā sādā?
La compro. আ-ি --া-নে- ৷ আ_ এ_ নে_ ৷ আ-ি এ-া ন-ব ৷ ------------- আমি এটা নেব ৷ 0
Kāl-- -ā-āmī-b- --d-? K____ b_____ b_ s____ K-l-, b-d-m- b- s-d-? --------------------- Kālō, bādāmī bā sādā?
La puc tornar, si de cas? য-ি--্র-ো----য় ত---ে ক--আমি-এটা------ে-পা--? য_ প্____ হ_ তা__ কি আ_ এ_ ব___ পা__ য-ি প-র-ো-ন হ- ত-হ-ে ক- আ-ি এ-া ব-ল-ত- প-র-? -------------------------------------------- যদি প্রয়োজন হয় তাহলে কি আমি এটা বদলাতে পারি? 0
Kā-ō--bād----b----d-? K____ b_____ b_ s____ K-l-, b-d-m- b- s-d-? --------------------- Kālō, bādāmī bā sādā?
Naturalment. অবশ্---৷ অ____ ৷ অ-শ-য- ৷ -------- অবশ্যই ৷ 0
Baṛ- ---c----? B___ n_ c_____ B-ṛ- n- c-ō-a- -------------- Baṛa nā chōṭa?
L’empaquetem per regal. আম---এ---ে--পহা-ের--ত ------দ-ব-৷ আ__ এ__ উ____ ম_ বেঁ_ দে_ ৷ আ-র- এ-া-ে উ-হ-র-র ম- ব-ঁ-ে দ-ব ৷ --------------------------------- আমরা এটাকে উপহারের মত বেঁধে দেব ৷ 0
Ba-a nā-chōṭa? B___ n_ c_____ B-ṛ- n- c-ō-a- -------------- Baṛa nā chōṭa?
La caixa és allà. ক্যাশ---র -খ-ন- আছেন-৷ ক্____ ও__ আ__ ৷ ক-য-শ-য়-র ও-া-ে আ-ে- ৷ ---------------------- ক্যাশিয়ার ওখানে আছেন ৷ 0
B-ṛa-n--c----? B___ n_ c_____ B-ṛ- n- c-ō-a- -------------- Baṛa nā chōṭa?

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...