Manual de conversa

ca Fer compres   »   hy գնումներ

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [հիսունչորս]

54 [hisunch’vors]

գնումներ

gnumner

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Vull comprar un regal. Ես ու-ո-մ ---մ- ---- գնել: Ե_ ո_____ ե_ մ_ ն___ գ____ Ե- ո-զ-ւ- ե- մ- ն-ե- գ-ե-: -------------------------- Ես ուզում եմ մի նվեր գնել: 0
g--m--r g______ g-u-n-r ------- gnumner
Però res massa car. Բ-յց-ոչ թ--կ: Բ___ ո_ թ____ Բ-յ- ո- թ-ն-: ------------- Բայց ոչ թանկ: 0
g-u-ner g______ g-u-n-r ------- gnumner
Potser una bossa? Միգ-ւ-ե----պ-յ---ա--: Մ______ մ_ պ_________ Մ-գ-ւ-ե մ- պ-յ-ւ-ա-կ- --------------------- Միգուցե մի պայուսա՞կ: 0
Yes------ye- -i nve- g-el Y__ u___ y__ m_ n___ g___ Y-s u-u- y-m m- n-e- g-e- ------------------------- Yes uzum yem mi nver gnel
De quin color la vol? Ո-ր----յ-- -ք---զու-: Ո__ գ_____ ե_ ո______ Ո-ր գ-ւ-ն- ե- ո-զ-ւ-: --------------------- Ո՞ր գույնն եք ուզում: 0
Y---u--m yem--i -v-r-gn-l Y__ u___ y__ m_ n___ g___ Y-s u-u- y-m m- n-e- g-e- ------------------------- Yes uzum yem mi nver gnel
Negra, marró o blanca? Ս----մ--ր-գու-յ-,-թ-՞----տ-կ: Ս___ մ___________ թ__ ս______ Ս-՞- մ-խ-ա-ո-՞-ն- թ-՞ ս-ի-ա-: ----------------------------- Սև՞, մոխրագու՞յն, թե՞ սպիտակ: 0
Yes uzu--ye- ----ve--gnel Y__ u___ y__ m_ n___ g___ Y-s u-u- y-m m- n-e- g-e- ------------------------- Yes uzum yem mi nver gnel
Una de gran o petita? Փո-քր-թ--մ---: Փ____ թ_ մ____ Փ-՞-ր թ- մ-՞-: -------------- Փո՞քր թե մե՞ծ: 0
Bay-s’-vo-h’-t-ank B_____ v____ t____ B-y-s- v-c-’ t-a-k ------------------ Bayts’ voch’ t’ank
Que puc veure aquesta? Կ-ր-լ-՞ --ս- տես--մ: Կ______ է ս_ տ______ Կ-ր-լ-՞ է ս- տ-ս-ե-: -------------------- Կարելի՞ է սա տեսնեմ: 0
B--ts’-vo-h- t’-nk B_____ v____ t____ B-y-s- v-c-’ t-a-k ------------------ Bayts’ voch’ t’ank
És de cuir? Ս---աշվ----է: Ս_ կ______ է_ Ս- կ-շ-ի-ց է- ------------- Սա կաշվի՞ց է: 0
B---s---o-h- --ank B_____ v____ t____ B-y-s- v-c-’ t-a-k ------------------ Bayts’ voch’ t’ank
O de plàstic? Թե՞-ա-հ-ս----ն կաշ-ից: Թ__ ա_________ կ______ Թ-՞ ա-հ-ս-ա-ա- կ-շ-ի-: ---------------------- Թե՞ արհեստական կաշվից: 0
M--uts’----i-p-yusa՞k M________ m_ p_______ M-g-t-’-e m- p-y-s-՞- --------------------- Miguts’ye mi payusa՞k
De cuir, és clar. Կա-վե--հ-ր--: Կ____ ի______ Կ-շ-ե ի-ա-կ-: ------------- Կաշվե իհարկե: 0
M-guts’y- -i----u-a-k M________ m_ p_______ M-g-t-’-e m- p-y-s-՞- --------------------- Miguts’ye mi payusa՞k
És de molt bona qualitat. Սա----կապես-լավ -ր-կ---: Ս_ հ_______ լ__ ո____ է_ Ս- հ-տ-ա-ե- լ-վ ո-ա-ի է- ------------------------ Սա հատկապես լավ որակի է: 0
Migu---ye -------s--k M________ m_ p_______ M-g-t-’-e m- p-y-s-՞- --------------------- Miguts’ye mi payusa՞k
I la bossa és realment a un bon preu. Ե----յո-ս--ը ի--ապ-ս -ա--է--ն-է: Ե_ պ________ ի______ շ__ է___ է_ Ե- պ-յ-ւ-ա-ը ի-կ-պ-ս շ-տ է-ա- է- -------------------------------- Եվ պայուսակը իսկապես շատ էժան է: 0
V--- guy---y--- uzum V___ g____ y___ u___ V-՞- g-y-n y-k- u-u- -------------------- VO՞r guynn yek’ uzum
M’agrada. Սա -նձ դո---- -ա-ի-: Ս_ ի__ դ___ է գ_____ Ս- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- -------------------- Սա ինձ դուր է գալիս: 0
VO-- guyn- y-k’--z-m V___ g____ y___ u___ V-՞- g-y-n y-k- u-u- -------------------- VO՞r guynn yek’ uzum
La compro. Սա--երց-ո----մ: Ս_ վ_______ ե__ Ս- վ-ր-ն-ւ- ե-: --------------- Սա վերցնում եմ: 0
V--- ---n- y-k’-uz-m V___ g____ y___ u___ V-՞- g-y-n y-k- u-u- -------------------- VO՞r guynn yek’ uzum
La puc tornar, si de cas? Կա-ո----մ---խ---կել: Կ_____ ե_ փ_________ Կ-ր-՞- ե- փ-խ-ն-կ-լ- -------------------- Կարո՞ղ եմ փոխանակել: 0
S---,-mok---gu՞--,---y--------k S____ m___________ t____ s_____ S-v-, m-k-r-g-՞-n- t-y-՞ s-i-a- ------------------------------- Sev՞, mokhragu՞yn, t’ye՞ spitak
Naturalment. Ի-ա-կե: Ի______ Ի-ա-կ-: ------- Իհարկե: 0
S---,-m---rag---n---’-e- -p--ak S____ m___________ t____ s_____ S-v-, m-k-r-g-՞-n- t-y-՞ s-i-a- ------------------------------- Sev՞, mokhragu՞yn, t’ye՞ spitak
L’empaquetem per regal. Մե-ք --պե----ե- -----թ-վ-րե--: Մ___ ո____ ն___ կ_____________ Մ-ն- ո-պ-ս ն-ե- կ-ա-ե-ա-ո-ե-ք- ------------------------------ Մենք որպես նվեր կփաթեթավորենք: 0
S-v-- -o-h-a-u՞-n,-t-ye--s----k S____ m___________ t____ s_____ S-v-, m-k-r-g-՞-n- t-y-՞ s-i-a- ------------------------------- Sev՞, mokhragu՞yn, t’ye՞ spitak
La caixa és allà. Այն-եղ----մ--կ-ն-է: Ա_____ դ________ է_ Ա-ն-ե- դ-ա-ա-կ-ն է- ------------------- Այնտեղ դրամարկղն է: 0
P-v--k-r -’---me՞-s P_______ t___ m____ P-v-՞-’- t-y- m-՞-s ------------------- P’vo՞k’r t’ye me՞ts

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...