Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   sr Делови тела

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [педесет и осам]

58 [pedeset i osam]

Делови тела

Delovi tela

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Dibuixo un home. Ј- цр-а- м-шка---. Ј_ ц____ м________ Ј- ц-т-м м-ш-а-ц-. ------------------ Ја цртам мушкарца. 0
D--ov---e-a D_____ t___ D-l-v- t-l- ----------- Delovi tela
Primer el cap. П-во гл-ву. П___ г_____ П-в- г-а-у- ----------- Прво главу. 0
De-o------a D_____ t___ D-l-v- t-l- ----------- Delovi tela
L’home porta un barret. Муш-ара-----и-ш-ш--. М_______ н___ ш_____ М-ш-а-а- н-с- ш-ш-р- -------------------- Мушкарац носи шешир. 0
Ja-c------u---rca. J_ c____ m________ J- c-t-m m-š-a-c-. ------------------ Ja crtam muškarca.
Els cabells no es veuen. К--а -- не--и--. К___ с_ н_ в____ К-с- с- н- в-д-. ---------------- Коса се не види. 0
J- crtam-m-š-arca. J_ c____ m________ J- c-t-m m-š-a-c-. ------------------ Ja crtam muškarca.
Les orelles tampoc es veuen. Уши с-----о-е не--иде. У__ с_ т_____ н_ в____ У-и с- т-к-ђ- н- в-д-. ---------------------- Уши се такође не виде. 0
J--c--a- -u--a-c-. J_ c____ m________ J- c-t-m m-š-a-c-. ------------------ Ja crtam muškarca.
L’esquena tampoc es veu. Ле---се т-к-ђе--е -и-е. Л___ с_ т_____ н_ в____ Л-ђ- с- т-к-ђ- н- в-д-. ----------------------- Леђа се такође не виде. 0
Prvo gl-v-. P___ g_____ P-v- g-a-u- ----------- Prvo glavu.
Dibuixo els ulls i la boca. Ја црт-- --- - -ста. Ј_ ц____ о__ и у____ Ј- ц-т-м о-и и у-т-. -------------------- Ја цртам очи и уста. 0
Pr-o---a-u. P___ g_____ P-v- g-a-u- ----------- Prvo glavu.
L’home balla i riu. М----р-ц-пл--е --с-е-е се. М_______ п____ и с____ с__ М-ш-а-а- п-е-е и с-е-е с-. -------------------------- Мушкарац плеше и смеје се. 0
Prv--g-a-u. P___ g_____ P-v- g-a-u- ----------- Prvo glavu.
L’home té un nas llarg. Му-----ц---а-д-г -о-. М_______ и__ д__ н___ М-ш-а-а- и-а д-г н-с- --------------------- Мушкарац има дуг нос. 0
Muš-a--c---si-š----. M_______ n___ š_____ M-š-a-a- n-s- š-š-r- -------------------- Muškarac nosi šešir.
(Ell) porta un bastó a les mans. Он-н------ап-- рука-а. О_ н___ ш___ у р______ О- н-с- ш-а- у р-к-м-. ---------------------- Он носи штап у рукама. 0
M----r-c --s- -----. M_______ n___ š_____ M-š-a-a- n-s- š-š-r- -------------------- Muškarac nosi šešir.
També porta una bufanda al voltant del coll. Он--а---- -о-----л -----р---. О_ т_____ н___ ш__ о__ в_____ О- т-к-ђ- н-с- ш-л о-о в-а-а- ----------------------------- Он такође носи шал око врата. 0
Mu-ka-a--nosi-š-ši-. M_______ n___ š_____ M-š-a-a- n-s- š-š-r- -------------------- Muškarac nosi šešir.
És l’hivern i fa fred. З-ма--е --хла-но је. З___ ј_ и х_____ ј__ З-м- ј- и х-а-н- ј-. -------------------- Зима је и хладно је. 0
Kos- s--n- vi--. K___ s_ n_ v____ K-s- s- n- v-d-. ---------------- Kosa se ne vidi.
Els braços són musculats. Р-к--су -н--н-. Р___ с_ с______ Р-к- с- с-а-н-. --------------- Руке су снажне. 0
K--a--e-n--v--i. K___ s_ n_ v____ K-s- s- n- v-d-. ---------------- Kosa se ne vidi.
Les cames són musculoses. Но-е -----ко---снаж-е. Н___ с_ т_____ с______ Н-г- с- т-к-ђ- с-а-н-. ---------------------- Ноге су такође снажне. 0
Ko----e-n- --d-. K___ s_ n_ v____ K-s- s- n- v-d-. ---------------- Kosa se ne vidi.
L’home és de neu. М--к--ац је од-с-е-а. М_______ ј_ о_ с_____ М-ш-а-а- ј- о- с-е-а- --------------------- Мушкарац је од снега. 0
U-i-s---akođ--n----de. U__ s_ t_____ n_ v____ U-i s- t-k-đ- n- v-d-. ---------------------- Uši se takođe ne vide.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Он-не-н-с---ан--л-н- и ------. О_ н_ н___ п________ и м______ О- н- н-с- п-н-а-о-е и м-н-и-. ------------------------------ Он не носи панталоне и мантил. 0
Uši-s--t-ko-- -e vide. U__ s_ t_____ n_ v____ U-i s- t-k-đ- n- v-d-. ---------------------- Uši se takođe ne vide.
Però l’home no té fred. Али -у-карац-с--н--с--з-в-. А__ м_______ с_ н_ с_______ А-и м-ш-а-а- с- н- с-р-а-а- --------------------------- Али мушкарац се не смрзава. 0
Uši s---ak----ne ---e. U__ s_ t_____ n_ v____ U-i s- t-k-đ- n- v-d-. ---------------------- Uši se takođe ne vide.
És un ninot de neu. О--је С-ешко Бе---. О_ ј_ С_____ Б_____ О- ј- С-е-к- Б-л-ћ- ------------------- Он је Снешко Белић. 0
Le-a -- --k--e -e-v---. L___ s_ t_____ n_ v____ L-đ- s- t-k-đ- n- v-d-. ----------------------- Leđa se takođe ne vide.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...