Manual de conversa

ca Negació 2   »   hy ժխտում 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [վաթսունհինգ]

65 [vat’sunhing]

ժխտում 2

zhkhtum 2

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
És car l’anell? Ա---մատանի--թ---կ -: Ա__ մ______ թ____ է_ Ա-ս մ-տ-ն-ն թ-՞-կ է- -------------------- Այս մատանին թա՞նկ է: 0
z--ht-m-2 z______ 2 z-k-t-m 2 --------- zhkhtum 2
No, només costa cent euros. Ո-- դ- ա-ժե-մ-այն հար--ւ---վր-: Ո__ դ_ ա___ մ____ հ______ ե____ Ո-, դ- ա-ժ- մ-ա-ն հ-ր-ո-ր ե-ր-: ------------------------------- Ոչ, դա արժե միայն հարյուր եվրո: 0
zh-h--m-2 z______ 2 z-k-t-m 2 --------- zhkhtum 2
Però només en tinc cinquanta. Բայ- ե--մ---- -ի-ուն-ունե-: Բ___ ե_ մ____ հ_____ ո_____ Բ-յ- ե- մ-ա-ն հ-ս-ւ- ո-ն-մ- --------------------------- Բայց ես միայն հիսուն ունեմ: 0
A-----t-n-n--’---k e A__ m______ t_____ e A-s m-t-n-n t-a-n- e -------------------- Ays matanin t’a՞nk e
Has acabat? Արդ----ատ----տ --: Ա____ պ_______ ե__ Ա-դ-ն պ-տ-ա-ս- ե-: ------------------ Արդեն պատրա՞ստ ես: 0
A-s-ma-an-n --a՞n--e A__ m______ t_____ e A-s m-t-n-n t-a-n- e -------------------- Ays matanin t’a՞nk e
No, encara no. Ո-, -եռ-ոչ: Ո__ դ__ ո__ Ո-, դ-ռ ո-: ----------- Ոչ, դեռ ոչ: 0
Ay- ma-ani- ---՞-k-e A__ m______ t_____ e A-s m-t-n-n t-a-n- e -------------------- Ays matanin t’a՞nk e
Però aviat acabo. Բայ---ոտ-վ---տր--տ ---նե-: Բ___ շ____ պ______ կ______ Բ-յ- շ-տ-վ պ-տ-ա-տ կ-ի-ե-: -------------------------- Բայց շոտով պատրաստ կլինեմ: 0
Voc--,-d---r--e mi----ha---r--e-ro V_____ d_ a____ m____ h_____ y____ V-c-’- d- a-z-e m-a-n h-r-u- y-v-o ---------------------------------- Voch’, da arzhe miayn haryur yevro
Vols més sopa? Ա-ուր -ւզու՞մ --: Ա____ ո______ ե__ Ա-ո-ր ո-զ-ւ-մ ե-: ----------------- Ապուր ուզու՞մ ես: 0
V---’,-da --z---m---n -aryu- y---o V_____ d_ a____ m____ h_____ y____ V-c-’- d- a-z-e m-a-n h-r-u- y-v-o ---------------------------------- Voch’, da arzhe miayn haryur yevro
No, ja no en vull. Ոչ, ե--էլ-չե- -ւզո-մ: Ո__ ե_ է_ չ__ ո______ Ո-, ե- է- չ-մ ո-զ-ւ-: --------------------- Ոչ, ես էլ չեմ ուզում: 0
Voch---da a-zhe-m--y---a---r -evro V_____ d_ a____ m____ h_____ y____ V-c-’- d- a-z-e m-a-n h-r-u- y-v-o ---------------------------------- Voch’, da arzhe miayn haryur yevro
Però un altre gelat. Բ-յ- -ե- --ղպա--կ: Բ___ մ__ պ________ Բ-յ- մ-կ պ-ղ-ա-ա-: ------------------ Բայց մեկ պաղպաղակ: 0
Bayt---y---mia---his-n--nem B_____ y__ m____ h____ u___ B-y-s- y-s m-a-n h-s-n u-e- --------------------------- Bayts’ yes miayn hisun unem
Que fa gaire que vius aquí? Ա-------ր-են-ե---՞ր -ս-ա-րո--: Ա_____ ա____ ե_____ ե_ ա______ Ա-ս-ե- ա-դ-ն ե-կ-՞- ե- ա-ր-ւ-: ------------------------------ Այստեղ արդեն երկա՞ր ես ապրում: 0
Ba--s- --s--i-yn ---u--unem B_____ y__ m____ h____ u___ B-y-s- y-s m-a-n h-s-n u-e- --------------------------- Bayts’ yes miayn hisun unem
No, només un mes. Ո-- դ-ռ մ-կ--միս--: Ո__ դ__ մ__ ա___ է_ Ո-, դ-ռ մ-կ ա-ի- է- ------------------- Ոչ, դեռ մեկ ամիս է: 0
B-yts- -e--m-ayn-h-s-- un-m B_____ y__ m____ h____ u___ B-y-s- y-s m-a-n h-s-n u-e- --------------------------- Bayts’ yes miayn hisun unem
Però ja conec un munt de gent. Բա-ց--ս -ր--- -ա- --րդկ-ն- ե- ճա-աչ-ւմ: Բ___ ե_ ա____ շ__ մ_______ ե_ ճ________ Բ-յ- ե- ա-դ-ն շ-տ մ-ր-կ-ն- ե- ճ-ն-չ-ւ-: --------------------------------------- Բայց ես արդեն շատ մարդկանց եմ ճանաչում: 0
Ar-e--patra--t yes A____ p_______ y__ A-d-n p-t-a-s- y-s ------------------ Arden patra՞st yes
Vas a casa demà? Վ--ը-տ---ն-ես---ո--: Վ___ տ____ ե_ գ_____ Վ-ղ- տ-ւ-ն ե- գ-ո-մ- -------------------- Վաղը տու՞ն ես գնում: 0
A-d-- --t--՞s---es A____ p_______ y__ A-d-n p-t-a-s- y-s ------------------ Arden patra՞st yes
No, només els caps de setmana. Ո-- շա-ա-ա-երջ-ն: Ո__ շ____________ Ո-, շ-բ-թ-վ-ր-ի-: ----------------- Ոչ, շաբաթավերջին: 0
Ard-n-pa-ra-st---s A____ p_______ y__ A-d-n p-t-a-s- y-s ------------------ Arden patra՞st yes
Però ja torno diumenge. Բ--- ե-----ակի օ-ը ա-դ---հե- եմ-գալ-ս: Բ___ ե_ կ_____ օ__ ա____ հ__ ե_ գ_____ Բ-յ- ե- կ-ր-կ- օ-ը ա-դ-ն հ-տ ե- գ-լ-ս- -------------------------------------- Բայց ես կիրակի օրը արդեն հետ եմ գալիս: 0
Vo------er--v---’ V_____ d___ v____ V-c-’- d-r- v-c-’ ----------------- Voch’, derr voch’
La teva filla ja és major d’edat? Քո դուս-ր--արդե- չա---ա՞--է: Ք_ դ______ ա____ չ_______ է_ Ք- դ-ւ-տ-ը ա-դ-ն չ-փ-հ-՞- է- ---------------------------- Քո դուստրը արդեն չափահա՞ս է: 0
V--h’,-de-- vo-h’ V_____ d___ v____ V-c-’- d-r- v-c-’ ----------------- Voch’, derr voch’
No, té només disset anys. Ո----- ----տ-ս---- -ա-եկ-ն է: Ո__ ն_ դ__ տ______ տ______ է_ Ո-, ն- դ-ռ տ-ս-յ-թ տ-ր-կ-ն է- ----------------------------- Ոչ, նա դեռ տասնյոթ տարեկան է: 0
Voc--,-de-r voch’ V_____ d___ v____ V-c-’- d-r- v-c-’ ----------------- Voch’, derr voch’
Però ja té xicot. Բա---նա ա-դ-ն----ե--ո-ն-: Բ___ ն_ ա____ ը____ ո____ Բ-յ- ն- ա-դ-ն ը-կ-ր ո-ն-: ------------------------- Բայց նա արդեն ընկեր ունի: 0
B--ts--s---ov p--ras--klin-m B_____ s_____ p______ k_____ B-y-s- s-o-o- p-t-a-t k-i-e- ---------------------------- Bayts’ shotov patrast klinem

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!