Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   es Pronombres posesivos 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [sesenta y seis]

Pronombres posesivos 1

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
jo – el meu yo-–--i y_ – m_ y- – m- ------- yo – mi
No trobo la meva clau. Yo--o-e---ent-o -i --ave. Y_ n_ e________ m_ l_____ Y- n- e-c-e-t-o m- l-a-e- ------------------------- Yo no encuentro mi llave.
No trobo el meu bitllet. Y- no e--uen--o -- b-llete. Y_ n_ e________ m_ b_______ Y- n- e-c-e-t-o m- b-l-e-e- --------------------------- Yo no encuentro mi billete.
tu – el teu tú –--u t_ – t_ t- – t- ------- tú – tu
Has trobat la teva clau? ¿--- encon--ado--u----v-? ¿___ e_________ t_ l_____ ¿-a- e-c-n-r-d- t- l-a-e- ------------------------- ¿Has encontrado tu llave?
Has trobat el teu bitllet? ¿Ha- e--on--a-o tu b--l-te? ¿___ e_________ t_ b_______ ¿-a- e-c-n-r-d- t- b-l-e-e- --------------------------- ¿Has encontrado tu billete?
ell – el seu é- - su é_ – s_ é- – s- ------- él – su
Saps on és la seva clau? ¿-a--- --nd- --tá-s- -l-ve? ¿_____ d____ e___ s_ l_____ ¿-a-e- d-n-e e-t- s- l-a-e- --------------------------- ¿Sabes dónde está su llave?
Saps on és el seu bitllet? ¿---es--ón---e-tá s- --ll-te? ¿_____ d____ e___ s_ b_______ ¿-a-e- d-n-e e-t- s- b-l-e-e- ----------------------------- ¿Sabes dónde está su billete?
ella – el seu el-a-–-su e___ – s_ e-l- – s- --------- ella – su
Els seus diners han desaparegut. Su----e---ha ---a-ar---d-. S_ d_____ h_ d____________ S- d-n-r- h- d-s-p-r-c-d-. -------------------------- Su dinero ha desaparecido.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. Y-----arj-ta -e-cré-i-o-t---i--. Y s_ t______ d_ c______ t_______ Y s- t-r-e-a d- c-é-i-o t-m-i-n- -------------------------------- Y su tarjeta de crédito también.
nosaltres – el nostre n--o--o--/--s – nu--t-o(s)------) n_______ /___ – n_________ /_____ n-s-t-o- /-a- – n-e-t-o-s- /-a-s- --------------------------------- nosotros /-as – nuestro(s) /-a(s)
El nostre avi està malalt. Nues--- ab-elo------en-ermo. N______ a_____ e___ e_______ N-e-t-o a-u-l- e-t- e-f-r-o- ---------------------------- Nuestro abuelo está enfermo.
La nostra àvia està bé de salut. N----r-----el- -st---i-n. N______ a_____ e___ b____ N-e-t-a a-u-l- e-t- b-e-. ------------------------- Nuestra abuela está bien.
vosaltres – el vostre vos--ros ---s --v---tro(s--/-a(-) v_______ /___ – v_________ /_____ v-s-t-o- /-a- – v-e-t-o-s- /-a-s- --------------------------------- vosotros /-as – vuestro(s) /-a(s)
Nens, on és el vostre pare? Niñ-s------d- ---á---estr- ----? N_____ ¿_____ e___ v______ p____ N-ñ-s- ¿-ó-d- e-t- v-e-t-o p-p-? -------------------------------- Niños, ¿dónde está vuestro papá?
Nens, on és la vostra mare? Niños, ¿d-n-- es-á-vue-tra mamá? N_____ ¿_____ e___ v______ m____ N-ñ-s- ¿-ó-d- e-t- v-e-t-a m-m-? -------------------------------- Niños, ¿dónde está vuestra mamá?

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!