Manual de conversa

ca gran - petit   »   af groot – klein

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [agt en sestig]

groot – klein

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
gran i petit gro-t-en -lein g____ e_ k____ g-o-t e- k-e-n -------------- groot en klein 0
L’elefant és gran. D-- o--fa-t -- gro--. D__ o______ i_ g_____ D-e o-i-a-t i- g-o-t- --------------------- Die olifant is groot. 0
El ratolí és petit. Di--mu-s -s--lei-. D__ m___ i_ k_____ D-e m-i- i- k-e-n- ------------------ Die muis is klein. 0
fosc i clar do-ke- -n h--der d_____ e_ h_____ d-n-e- e- h-l-e- ---------------- donker en helder 0
La nit és fosca. Di----- is donk--. D__ n__ i_ d______ D-e n-g i- d-n-e-. ------------------ Die nag is donker. 0
El dia és clar. D-e --g ---h-ld--. D__ d__ i_ h______ D-e d-g i- h-l-e-. ------------------ Die dag is helder. 0
vell i jove ou- en -onk o__ e_ j___ o-d e- j-n- ----------- oud en jonk 0
El nostre avi és molt vell. Ons -u-a i- ba-e o-d. O__ o___ i_ b___ o___ O-s o-p- i- b-i- o-d- --------------------- Ons oupa is baie oud. 0
Fa 70 anys encara era jove. 7--jaar-g----e-was-h--n-- ----. 7_ j___ g_____ w__ h_ n__ j____ 7- j-a- g-l-d- w-s h- n-g j-n-. ------------------------------- 70 jaar gelede was hy nog jonk. 0
bell i lleig mo---en l---k m___ e_ l____ m-o- e- l-l-k ------------- mooi en lelik 0
La papallona és bonica. D-e v-i-der-is-m-o-. D__ v______ i_ m____ D-e v-i-d-r i- m-o-. -------------------- Die vlinder is mooi. 0
L’aranya és lletja. Die---in-ek-- -s l--i-. D__ s________ i_ l_____ D-e s-i-n-k-p i- l-l-k- ----------------------- Die spinnekop is lelik. 0
gras i prim Di- --ve---n-dun D__ / v__ e_ d__ D-k / v-t e- d-n ---------------- Dik / vet en dun 0
Una dona de cent quilos és grassa. ’n--rou-van -0-----s-d-k --v-t. ’_ V___ v__ 1____ i_ d__ / v___ ’- V-o- v-n 1-0-g i- d-k / v-t- ------------------------------- ’n Vrou van 100kg is dik / vet. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. ’n -an--a- 5-k---s--un. ’_ M__ v__ 5___ i_ d___ ’- M-n v-n 5-k- i- d-n- ----------------------- ’n Man van 50kg is dun. 0
car i barat duu- -n-goe-k--p d___ e_ g_______ d-u- e- g-e-k-o- ---------------- duur en goedkoop 0
El cotxe és car. D-- mo--- -- duu-. D__ m____ i_ d____ D-e m-t-r i- d-u-. ------------------ Die motor is duur. 0
El diari és barat. Die ko------is--o-d-o-p. D__ k______ i_ g________ D-e k-e-a-t i- g-e-k-o-. ------------------------ Die koerant is goedkoop. 0

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...