Manual de conversa

ca gran - petit   »   bg голям – малък

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шейсет и осем]

68 [sheyset i osem]

голям – малък

golyam – malyk

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
gran i petit го--м---м-лък г____ и м____ г-л-м и м-л-к ------------- голям и малък 0
g--yam –-malyk g_____ – m____ g-l-a- – m-l-k -------------- golyam – malyk
L’elefant és gran. Сл-н-т-е----я-. С_____ е г_____ С-о-ъ- е г-л-м- --------------- Слонът е голям. 0
g--yam - m-lyk g_____ – m____ g-l-a- – m-l-k -------------- golyam – malyk
El ratolí és petit. М---а-- -----к-. М______ е м_____ М-ш-а-а е м-л-а- ---------------- Мишката е малка. 0
go-ya- i-m-lyk g_____ i m____ g-l-a- i m-l-k -------------- golyam i malyk
fosc i clar тъ--н-и --е--л т____ и с_____ т-м-н и с-е-ъ- -------------- тъмен и светъл 0
g--ya- i--alyk g_____ i m____ g-l-a- i m-l-k -------------- golyam i malyk
La nit és fosca. Но--а----ъ-н-. Н____ е т_____ Н-щ-а е т-м-а- -------------- Нощта е тъмна. 0
gol-a--i--a--k g_____ i m____ g-l-a- i m-l-k -------------- golyam i malyk
El dia és clar. Ден-т - с--т-л. Д____ е с______ Д-н-т е с-е-ъ-. --------------- Денят е светъл. 0
S--n---y---ol---. S_____ y_ g______ S-o-y- y- g-l-a-. ----------------- Slonyt ye golyam.
vell i jove с--- - млад с___ и м___ с-а- и м-а- ----------- стар и млад 0
Slo-----e--o----. S_____ y_ g______ S-o-y- y- g-l-a-. ----------------- Slonyt ye golyam.
El nostre avi és molt vell. Н-ши-- дядо - ----о-с-ар. Н_____ д___ е м____ с____ Н-ш-я- д-д- е м-о-о с-а-. ------------------------- Нашият дядо е много стар. 0
S-o--- ye--ol--m. S_____ y_ g______ S-o-y- y- g-l-a-. ----------------- Slonyt ye golyam.
Fa 70 anys encara era jove. П-е---7----д--и-- -и- ощ---лад. П____ 7_ г_____ е б__ о__ м____ П-е-и 7- г-д-н- е б-л о-е м-а-. ------------------------------- Преди 70 години е бил още млад. 0
Mish--ta -e ma-ka. M_______ y_ m_____ M-s-k-t- y- m-l-a- ------------------ Mishkata ye malka.
bell i lleig кра-ив-- -роз-н к_____ и г_____ к-а-и- и г-о-е- --------------- красив и грозен 0
M-s-ka-a--e--al-a. M_______ y_ m_____ M-s-k-t- y- m-l-a- ------------------ Mishkata ye malka.
La papallona és bonica. Пеп---да-а-- -ра--в-. П_________ е к_______ П-п-р-д-т- е к-а-и-а- --------------------- Пеперудата е красива. 0
M-shkat- -------a. M_______ y_ m_____ M-s-k-t- y- m-l-a- ------------------ Mishkata ye malka.
L’aranya és lletja. П--кът --г--зен. П_____ е г______ П-я-ъ- е г-о-е-. ---------------- Паякът е грозен. 0
t-m-- i-s-e--l t____ i s_____ t-m-n i s-e-y- -------------- tymen i svetyl
gras i prim д-б-л-- ---б д____ и с___ д-б-л и с-а- ------------ дебел и слаб 0
t------ sve-yl t____ i s_____ t-m-n i s-e-y- -------------- tymen i svetyl
Una dona de cent quilos és grassa. Ж--а с--егл- 1-- ---о-ра-а-----бела. Ж___ с т____ 1__ к________ е д______ Ж-н- с т-г-о 1-0 к-л-г-а-а е д-б-л-. ------------------------------------ Жена с тегло 100 килограма е дебела. 0
t-men-- sve--l t____ i s_____ t-m-n i s-e-y- -------------- tymen i svetyl
Un home de cinquanta quilos és prim. М-------гл- ----и--грама-- ----. М__ с т____ 5_ к________ е с____ М-ж с т-г-о 5- к-л-г-а-а е с-а-. -------------------------------- Мъж с тегло 50 килограма е слаб. 0
N-s--hta-ye-t--n-. N_______ y_ t_____ N-s-c-t- y- t-m-a- ------------------ Noshchta ye tymna.
car i barat скъп---е-т-н с___ и е____ с-ъ- и е-т-н ------------ скъп и евтин 0
N-sh-ht- -e-tymna. N_______ y_ t_____ N-s-c-t- y- t-m-a- ------------------ Noshchta ye tymna.
El cotxe és car. К-л-т--е-----а. К_____ е с_____ К-л-т- е с-ъ-а- --------------- Колата е скъпа. 0
N-shc--- ----y--a. N_______ y_ t_____ N-s-c-t- y- t-m-a- ------------------ Noshchta ye tymna.
El diari és barat. В--т--к-- --ев---. В________ е е_____ В-с-н-к-т е е-т-н- ------------------ Вестникът е евтин. 0
De---t-ye-------. D_____ y_ s______ D-n-a- y- s-e-y-. ----------------- Denyat ye svetyl.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...