Manual de conversa

ca gran - petit   »   bn বড় – ছোট

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

৬৮ [আটষট্টি]

68 [Āṭaṣaṭṭi]

বড় – ছোট

baṛa – chōṭa

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
gran i petit ব----বং-ছ-ট ব_ এ_ ছো_ ব-় এ-ং ছ-ট ----------- বড় এবং ছোট 0
baṛ--------a b___ – c____ b-ṛ- – c-ō-a ------------ baṛa – chōṭa
L’elefant és gran. হাতি বড় ৷ হা_ ব_ ৷ হ-ত- ব-় ৷ ---------- হাতি বড় ৷ 0
b-ṛ- – ch-ṭa b___ – c____ b-ṛ- – c-ō-a ------------ baṛa – chōṭa
El ratolí és petit. ইঁদ---ছ-ট-৷ ইঁ__ ছো_ ৷ ই-দ-র ছ-ট ৷ ----------- ইঁদুর ছোট ৷ 0
b-ṛ--ē--ṁ--hō-a b___ ē___ c____ b-ṛ- ē-a- c-ō-a --------------- baṛa ēbaṁ chōṭa
fosc i clar অন-ধ--- এবং উ---ল অ____ এ_ উ___ অ-্-ক-র এ-ং উ-্-ল ----------------- অন্ধকার এবং উজ্বল 0
b-ṛ- ēb---chō-a b___ ē___ c____ b-ṛ- ē-a- c-ō-a --------------- baṛa ēbaṁ chōṭa
La nit és fosca. রাত-অ-্ধ-ার ---৷ রা_ অ____ হ_ ৷ র-ত অ-্-ক-র হ- ৷ ---------------- রাত অন্ধকার হয় ৷ 0
b-ṛa-ē--ṁ-c-ō-a b___ ē___ c____ b-ṛ- ē-a- c-ō-a --------------- baṛa ēbaṁ chōṭa
El dia és clar. দিন-উজ-ব---- ৷ দি_ উ___ হ_ ৷ দ-ন উ-্-ল হ- ৷ -------------- দিন উজ্বল হয় ৷ 0
hāt--ba-a h___ b___ h-t- b-ṛ- --------- hāti baṛa
vell i jove ব---ধ --ব---ধা এ-ং--ু---/ যু-তী বৃ__ / বৃ__ এ_ যু__ / যু__ ব-দ-ধ / ব-দ-ধ- এ-ং য-ব- / য-ব-ী ------------------------------- বৃদ্ধ / বৃদ্ধা এবং যুবক / যুবতী 0
hāti -a-a h___ b___ h-t- b-ṛ- --------- hāti baṛa
El nostre avi és molt vell. আ--দ-------------দ-দ----ব- ব---- ৷ আ___ ঠা___ / দা_ খু__ বৃ__ ৷ আ-া-ে- ঠ-ক-র-া / দ-দ- খ-ব- ব-দ-ধ ৷ ---------------------------------- আমাদের ঠাকুরদা / দাদু খুবই বৃদ্ধ ৷ 0
hāti -aṛa h___ b___ h-t- b-ṛ- --------- hāti baṛa
Fa 70 anys encara era jove. ৭০-ব-- -গে--- -ু-- -ি--৷ ৭_ ব__ আ_ সে যু__ ছি_ ৷ ৭- ব-র আ-ে স- য-ব- ছ-ল ৷ ------------------------ ৭০ বছর আগে সে যুবক ছিল ৷ 0
i-̐-ur--c-ōṭa i_____ c____ i-̐-u-a c-ō-a ------------- im̐dura chōṭa
bell i lleig সু-্দ- এ----ুৎস-ত সু___ এ_ কু___ স-ন-দ- এ-ং ক-ৎ-ি- ----------------- সুন্দর এবং কুৎসিত 0
i--d-ra chō-a i_____ c____ i-̐-u-a c-ō-a ------------- im̐dura chōṭa
La papallona és bonica. প্-জাপ-ি -ু--দর হয় ৷ প্____ সু___ হ_ ৷ প-র-া-ত- স-ন-দ- হ- ৷ -------------------- প্রজাপতি সুন্দর হয় ৷ 0
im̐---- -h-ṭa i_____ c____ i-̐-u-a c-ō-a ------------- im̐dura chōṭa
L’aranya és lletja. ম-----া --ৎস-- -য় ৷ মা___ কু___ হ_ ৷ ম-ক-়-া ক-ৎ-ি- হ- ৷ ------------------- মাকড়সা কুৎসিত হয় ৷ 0
a---akāra -baṁ-----la a________ ē___ u_____ a-d-a-ā-a ē-a- u-b-l- --------------------- andhakāra ēbaṁ ujbala
gras i prim ম---------োগা মো_ এ_ রো_ ম-ট- এ-ং র-গ- ------------- মোটা এবং রোগা 0
an---k--- ēb-- -j---a a________ ē___ u_____ a-d-a-ā-a ē-a- u-b-l- --------------------- andhakāra ēbaṁ ujbala
Una dona de cent quilos és grassa. য- ম-ি--র-ওজ----০ কেজ--ত--- -ো-া-৷ যে ম___ ও__ ১__ কে_ তি_ মো_ ৷ য- ম-ি-া- ও-ন ১-০ ক-জ- ত-ন- ম-ট- ৷ ---------------------------------- যে মহিলার ওজন ১০০ কেজি তিনি মোটা ৷ 0
andh-k-ra---a- --ba-a a________ ē___ u_____ a-d-a-ā-a ē-a- u-b-l- --------------------- andhakāra ēbaṁ ujbala
Un home de cinquanta quilos és prim. য--পুরু--র---ন -০ ---ি তিন- রোগ--৷ যে পু___ ও__ ৫_ কে_ তি_ রো_ ৷ য- প-র-ষ-র ও-ন ৫- ক-জ- ত-ন- র-গ- ৷ ---------------------------------- যে পুরুষের ওজন ৫০ কেজি তিনি রোগা ৷ 0
rā---an---kā-a -a-a r___ a________ h___ r-t- a-d-a-ā-a h-ẏ- ------------------- rāta andhakāra haẏa
car i barat দা-ী -----স্-া দা_ এ_ স__ দ-ম- এ-ং স-্-া -------------- দামী এবং সস্তা 0
rā-a --dha-ā------a r___ a________ h___ r-t- a-d-a-ā-a h-ẏ- ------------------- rāta andhakāra haẏa
El cotxe és car. গ--়----দামী ৷ গা__ দা_ ৷ গ-ড-ী-া দ-ম- ৷ -------------- গাড়ীটা দামী ৷ 0
rāt- -nd----r----ẏa r___ a________ h___ r-t- a-d-a-ā-a h-ẏ- ------------------- rāta andhakāra haẏa
El diari és barat. খ-রে------ট---স্তা-৷ খ___ কা___ স__ ৷ খ-র-র ক-গ-ট- স-্-া ৷ -------------------- খবরের কাগজটি সস্তা ৷ 0
d-n- uj-ala-h--a d___ u_____ h___ d-n- u-b-l- h-ẏ- ---------------- dina ujbala haẏa

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bengalí (1-100) MP3 bengalí (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...