Manual de conversa

ca gran - petit   »   hy մեծ - փոքր

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [վաթսունութ]

68 [vat’sunut’]

մեծ - փոքր

mets - p’vok’r

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
gran i petit մե- --փ-քր մ__ և փ___ մ-ծ և փ-ք- ---------- մեծ և փոքր 0
mets-- ----k-r m___ - p______ m-t- - p-v-k-r -------------- mets - p’vok’r
L’elefant és gran. Փ--ը -ե- է: Փ___ մ__ է_ Փ-ղ- մ-ծ է- ----------- Փիղը մեծ է: 0
met- - -’vo-’r m___ - p______ m-t- - p-v-k-r -------------- mets - p’vok’r
El ratolí és petit. Մ--կ--փո-- է: Մ____ փ___ է_ Մ-ւ-ը փ-ք- է- ------------- Մուկը փոքր է: 0
m-ts ye--p’v-k-r m___ y__ p______ m-t- y-v p-v-k-r ---------------- mets yev p’vok’r
fosc i clar մու-----ու---որ մ___ և լ_______ մ-ւ- և լ-ւ-ա-ո- --------------- մութ և լուսավոր 0
me-- y-----v-k-r m___ y__ p______ m-t- y-v p-v-k-r ---------------- mets yev p’vok’r
La nit és fosca. Գ------մ-ւ- է: Գ_____ մ___ է_ Գ-շ-ր- մ-ւ- է- -------------- Գիշերը մութ է: 0
mets ye- -’v--’r m___ y__ p______ m-t- y-v p-v-k-r ---------------- mets yev p’vok’r
El dia és clar. Օ-- պ-յ--ռ -: Օ__ պ_____ է_ Օ-ը պ-յ-ա- է- ------------- Օրը պայծառ է: 0
P’-g-- m--s e P_____ m___ e P-i-h- m-t- e ------------- P’ighy mets e
vell i jove ծե- - ե----սարդ ծ__ և ե________ ծ-ր և ե-ի-ա-ա-դ --------------- ծեր և երիտասարդ 0
P-ighy----s e P_____ m___ e P-i-h- m-t- e ------------- P’ighy mets e
El nostre avi és molt vell. Մե--պ--ի-ը-շա- ծ-- -: Մ__ պ_____ շ__ ծ__ է_ Մ-ր պ-պ-կ- շ-տ ծ-ր է- --------------------- Մեր պապիկը շատ ծեր է: 0
P-i-hy me---e P_____ m___ e P-i-h- m-t- e ------------- P’ighy mets e
Fa 70 anys encara era jove. Յ-----սուն տ--- -ռա--ն--երի-ա-արդ---: Յ_________ տ___ ա___ ն_ ե________ է__ Յ-թ-ն-ս-ւ- տ-ր- ա-ա- ն- ե-ի-ա-ա-դ է-: ------------------------------------- Յոթանասուն տարի առաջ նա երիտասարդ էր: 0
M--y--’-o-’r-e M___ p______ e M-k- p-v-k-r e -------------- Muky p’vok’r e
bell i lleig գեղե-ի- և-տ--ղ գ______ և տ___ գ-ղ-ց-կ և տ-ե- -------------- գեղեցիկ և տգեղ 0
Muky-p’---’r e M___ p______ e M-k- p-v-k-r e -------------- Muky p’vok’r e
La papallona és bonica. Թիթ-ռը գե------է: Թ_____ գ______ է_ Թ-թ-ռ- գ-ղ-ց-կ է- ----------------- Թիթեռը գեղեցիկ է: 0
M----p-vo----e M___ p______ e M-k- p-v-k-r e -------------- Muky p’vok’r e
L’aranya és lletja. Ս---ը--գ-ղ--: Ս____ տ___ է_ Ս-ր-ը տ-ե- է- ------------- Սարդը տգեղ է: 0
mut’ -e- -u-a--r m___ y__ l______ m-t- y-v l-s-v-r ---------------- mut’ yev lusavor
gras i prim գ-- ---ի-ար գ__ և ն____ գ-ր և ն-հ-ր ----------- գեր և նիհար 0
m--- --v----a--r m___ y__ l______ m-t- y-v l-s-v-r ---------------- mut’ yev lusavor
Una dona de cent quilos és grassa. Կինը --րյ--- կի--գ-ա--- --- -: Կ___ հ______ կ_________ գ__ է_ Կ-ն- հ-ր-ո-ր կ-լ-գ-ա-ո- գ-ր է- ------------------------------ Կինը հարյուր կիլոգրամով գեր է: 0
mut--y---lu-a--r m___ y__ l______ m-t- y-v l-s-v-r ---------------- mut’ yev lusavor
Un home de cinquanta quilos és prim. Տ-ա----ը--իսուն-կ--ոգ----վ-ն-հ-ր -: Տ_______ հ_____ կ_________ ն____ է_ Տ-ա-ա-դ- հ-ս-ւ- կ-լ-գ-ա-ո- ն-հ-ր է- ----------------------------------- Տղամարդը հիսուն կիլոգրամով նիհար է: 0
Gishe----ut’-e G______ m___ e G-s-e-y m-t- e -------------- Gishery mut’ e
car i barat թ-ն- - է--ն թ___ և է___ թ-ն- և է-ա- ----------- թանկ և էժան 0
G---e-y-m--’-e G______ m___ e G-s-e-y m-t- e -------------- Gishery mut’ e
El cotxe és car. Մե--նա- թա---է: Մ______ թ___ է_ Մ-ք-ն-ն թ-ն- է- --------------- Մեքենան թանկ է: 0
Gi--er--m-t- e G______ m___ e G-s-e-y m-t- e -------------- Gishery mut’ e
El diari és barat. Թե--ը-էժան -: Թ____ է___ է_ Թ-ր-ը է-ա- է- ------------- Թերթը էժան է: 0
Or- pa-t-----e O__ p_______ e O-y p-y-s-r- e -------------- Ory paytsarr e

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...